Azkaban

Ja és inevitable. Despús-demà, 1 de setembre, primer dia de l’any per a mi des que tinc memòria, em tancaran a la vella torre d’Azkaban. Allà, uns éssers no tan poderosos com els Demèntors, però no menys cruels, faran el que podran per xuclar-me l’ànima. Al llarg de deu mesos, em sotmetran a totes les tortures imaginables, amb l’objectiu de doblegar el meu esperit i fer-me embogir. Ignoren, pobres, que fer embogir un boig és impossible.

Dubte que em deixen connectar-me a Internet des de la cel·la, de manera que haureu de perdonar la meua absència involuntària, el meu silenci. M’emporte, al cor, el vostre record, les vostres paraules, i aquesta memòria em farà fort quan se m’acosten, esgarrifosos, aquells fantasmes del terror i de la tristesa. Tal volta, de tant en tant, podré enviar-vos algun missatge amb el meu Patronus. El reconeixereu, té l’aspecte d’un pingüí panxudet.

Envieu-me xocolata.

Problemes (per fi!)

Després de mig any amb l’Ubuntu instal·lat, anit, per fi, em va donar el primer ensurt seriós.

Buf! vaig dir jo…

Em trobava navegant per Internet amb tot normalitat, quan, de sobte, es va posar a escriure en el disc dur d’una manera desaforada. El ratolí es movia amb lentitud desesperant per la pantalla, que es va quedar congelada, i els seus clics eren absolutament inútils: el sistema no responia.

Després d’uns quants minuts, vaig començar a sospesar dues possibilitats: o bé el sistema havia decidit (pel seu compte?) posar-se a desfragmentar el disc dur, o bé l’estava atacant algun tipus de virus. Vaig fer l’escurada, vaig llevar la pols, vaig agranar i vaig fer altres feines domèstiques per no menys de dues hores, però l’ordinador seguia penjat i el disc dur continuava pegant voltes com un desesperat. Desesperat del seu escàs voler, el vaig apagar a les braves i el vaig reiniciar, preparant-me per a la catàstrofe.

Però, oh, sorpresa!, el GRUB havia sobreviscut i, per curiositat, vaig entrar en el Windows. Tot estava bé, per allà; tret del Panda, que em va informar, inquiet i preocupat, que feia 20 dies que no l’actualitzava: “Ostres!”, vaig dir, “porte tres setmanes sense entrar en Windows, i treballant de valent! I encara hi ha qui dubta de les possibilitats reals del Linux…”

Apague el Windows, torne al GRUB i entre, tot decidit, al meu Ubuntu. Xe, tu!, ni un problema! Tot estava perfecte, en el seu lloc, amb aquell color café, tan relaxant, com si no hagués passat res. Buf!, vaig dir jo.

Continue sense saber què li va passar.

Tux

Al final he decidit publicar també ací els articles de L’aventura del pingüí que no siguen de caràcter tècnic. (Sí, Nimue, sí: es pot parlar d’informàtica sense tocar-ne aspectes tècnics, enrevesats, diabòlicament matemàtics… I crec que pot ser interessant.)

Oi que és una monada?

Deixar de banda el programari que venim utilitzant des de fa anys (a pagament, en teoria) i substituir-lo per altre, equivalent, gratuït, és una decisió que ni tan sols l’usuari domèstic pot prendre a la babalà: la quantitat d’imprevistos que podem patir, i de costos “invisibles” (hores invertides en el canvi, en l’aprenentatge dels nous programes), és major del que sembla.

I si aquest procés és tan complicat i comporta tants i tants problemes, per quina raó hauríem de deixar de treballar amb Windows i canviar a, això, com és diu? Linux?

La finalitat última de L’aventura del pingüí és respondre a aquesta pregunta; això vol dir que no espereu que ho resolga tot en aquest primer article! Però si que us diré la primera de les raons per al canvi: la mascota del Linux és aquest simpatiquíssim pingüí, i, a veure, qui es pot resistir a l’encant del pingüí? Eeeeeeh? Aneu, aneu i compareu-lo amb la insulsa icona de la finestreta!

Ho veieu! Si és que no hi ha res com tindre arguments sòlids… Per cert, el pingüí es diu Tux.

publicado con Flock

Editor de blocs del Flock (ui! que mal que ha sonat això…)

Sembla que acabe de solucionar el problema del corrector ortogràfic en català. Tot es reduïa a copiar els arxius ca.aff i ca.dic al directori /opt/block/components/myspell . He entrat en el terminal (una cosa igual de lletja que la línia d’ordres del MS-DOS, per als iaios que encara ho vam conéixer) i:

1. Primer he descomprimit els arxius que es trobaven a dins de spell-ca.xpi ($ tar xvfz spell-ca.xpi);
2. Segon, he entrat en el directori que s’ha creat amb els arxius descomprimits ($ cd spell-ca.xpi_FILES);
3. Tercer, he mogut els arxius implicats al directori on es troben els diccionaris de myspell ($ sudo mv ca.aff /opt/block/components/myspell ; $ sudo mv ca.dic /opt/block/components/myspell ; sí, és veritat: he fet servir dos ordres en lloc d’una perquè no recordava com fer-ho amb una de sola, i no tenia el manual a l’abast);

I, quan he engegat l’editor de marres, catapum!, ai estava el corrector ortogràfic en català, esperant-me amb un somriure sorneguer, com si em digués “i tu et fas dir professor de català…?”

publicado con Flock

Publicant des de l’editor del Flock

Estic escrivint aquest article amb l’editor bloc del Flock, un navegador en versió beta que sembla molt innovador. El sistema per registrar el comptes d’usuari no ha funcionant excessivament bé, però al final ho he solucionat registrant-me des del mateix editor.

Logo de Flock

Aquest editor treballa en mode quasi visual i disposa, a banda, d’edició del codi font (amb les etiquetes a l’aire, hala!). No disposa d’una quantitat excesiva d’etiquets predissenyades, ni sembla que se’n puguen definir per part de l’usuari; però sembla senzill, i tot depén de si funciona o no.

Com a exemple de flexibilitat, per fer aparéixer el logo de Flock, només he hagut de localitzar-lo en una web i arrossegar-lo a la superfície de l’editor: si queda bé, m’haurà convençut.

publicado con Flock

Provatures amb BloGTK 1.0.

Sembla que el BloGTK sí que permet una rudimentària previsualització de l’article (no mostra les imatges, per exemple), i permet, a més, personalitzar les etiquetes que es vulguen (per cert, en té algunes més que el Drivel). Però de moment no sé com fer-ho (la interfície està en anglés, catxis la mar).

Un problema: no em permet editar el títol de l’article; supose que açò és perquè l’última versió del programa data de gener del 2005, i pot ser la versió 2 de Blogger siga posterior (la versió 1 no contemplava aquests títols).

A veure com queda…

L’aventura del pingüí

Ja he comentat en alguna ocasió que, des de fa temps, estic fent servir programari lliure i que, en els últims mesos, havia començat a fer provatures amb el Linux. Fa temps, també, acarone la idea d’escriure sobre aquest tema, de contar les meues experiències (aventures?) en aquest camp; tanmateix, trobe que es tracta d’un argument massa especialitzat per a tractar-lo en aquest bloc, de manera que he decidit d’obrir-ne un altre amb aquest mateix títol: L’aventura del pingüí. Hi esteu convidats.

Provatures amb Drivel

Despús-ahir em queixava en les Anotacions al marge que, des que faig servir Ubuntu per connectar-me a Internet, note a faltar el w.Bloggar a l’hora d’editar i publicar els articles dels blocs. Sembra una ximpleria, diran els que estan acostumats a utilitzar les pàgines de Blogger o dels respectius servidors; per a mi no ho és per dos motius:

1. Qualsevol tipus d’edició via Internet és molt més lenta que si es fa sobre el propi ordinador (tret que tingues una connexió millor que la del propi Guillem Portes).
2. Quan t’has acostumat a un tipus concret de modus operandi, qualsevol canvi et fot.

Per això no he parat de buscar en la xarxa fins que he trobat alguns editors de blocs per a Linux. I, de moment, he aconseguit instal·lar-me aquest, el Drivel Journal Editor.

Pantalla de benvinguda

I, de moment, ja treballe més a gust. He de dir que la instal·lació no m’ha resultat gens complicada (tothom diu que instal·lar programes en Linux és més difícil que en Windows; jo no hi estic d’acord: només és una mica diferent), i que, en obrir-lo, m’he dut l’alegria de trobar la interfície en castellà (que és la llengua per defecte del meu Ubuntu: vaig observar, durant la instal·lació d’aquest, que si ho feia en català m’apareixia en anglés…).
Drivel té el mínim imprescindible del que jo necessite per a editar els meus blocs; altres tindran altres necessitats. Tanmateix, i perquè veieu que no sóc cap fanàtic del Linux, sinó un usuari tan exigent com qualsevol altre, us diré que, escasos quinze minuts que porte treballant amb ell, ja li he detectat un parell de mancances importants (sempre des del meu punt de vista, és clar):

• No permet la previsulització dels resultats, la pantalla d’edició només et presenta codi HTML pur i dur (reconec que, sense conéixer mínimament HTML, resultaria molt incòmode).
• Només té automatitzada la creació de les etiquetes HTML més bàsiques (i encara incloent-hi pocs atributs), cosa que obliga a escriure’n moltes manualment.
• La quantitat de servidors de blocs amb què pot treballar és encara molt reduïda (Advogato, Atom, Blogger, LiveJournal, and MovableType, segons l’ajuda del programa).

No compte com a defectes problemes que es deuen exclusivament al fet que encara no m’he dedicat a configurar-lo, com a ara que no me funcione el corrector ortogràfic.

En canvi, té algunes característiques que milloren el funcionament de w.Bloggar, com ara la configuració del comptes d’usuari (el menys pel que fa a Blogger), el canvi entre diversos blocs del mateix autor, o la facilitat amb que guarda esborranys d’articles en el disc dur.

Ara ve la prova final: publicar i comprovar-ne els resultats.

Tux

Oi que és una monada?

Deixar de banda el programari propietari (a pagament, al menys, en teoria) i substituir-lo per altre, equivalent, gratuït, és una decisió que ni tan sols l’usuari domèstic pot prendre a la babalà (el cas de l’empresa privada o pública és molt més complex, òbviament): la quantitat d’imprevistos que podem patir, i de costos “invisibles”, és molt més alta del que sembla.

I si aquest procés és tan complicat de fer i comporta tants i tants problemes, per quina raó hauríem de deixar de treballar amb Windows i canviar a, això, com és diu? Linux?

La finalitat última d’aquest bloc és respondre a aquesta pregunta; això vol dir que no espereu que us ho resolga en aquest primer article! Però si que us diré la primera de les raons: la mascota del Linux és aquest simpatiquíssim pingüí, i, a veure, qui es pot resistir a l’encant del pingüí? Eeeeeeh? Aneu, aneu i compareu-lo amb la insulsa icona de la finestreta!

Ho veieu! Si és que no hi ha res com tindre arguments sòlids… Per cert, el pingüí es diu Tux.

Provatures amb JustBlogIt

Aquesta és una prova de creació de post amb l’extensió JustBlogIt del Firefox. Si arriba a publicar-se, l’esborraré immediatament. Perdona les molèsties.

——————————————————————————

Bé, doncs sembla que sí que ha funcionat. A més, m’ha resultat més àgil que la publicació des de la pàgina web de Blogger (tot i que no tant com amb el programa Bloggar, que és el que faig servir normalment).

Aquesta provatura està relacionada amb el fet que, per motius que explicaré més endavant, ara mateix no estic treballant sobre Windows (que és on funciona el Bloggar), sinó sobre Ubuntu (una comodíssima versió de Linux on no dispose, de moment, d’un equivalent al Bloggar).

Crec que deixaré aquesta entrada, de moment, per tal de continuar fent-hi proves.

(En realitat, l’única cosa que fa és engegar el BlogThis! una mica més de presa.)