Així com cells qui, refiats de somnis,
arrumben cap a camps de llunyania.
ANTONI FERRER
Agraïments
Sense les pacients explicacions dels membres del LoCoTeamUbuntu-cat, aquesta aventura hagués acabat, molt probablement, amb la pèrdua de totes les dades, a més de la reinstal·lació d’Ubuntu a partir de zero. El meu reconeixement, doncs, a Orestes, Ivà, Hubble, Jordi… (i desegur que em deixe algú), que m’han ajudat a dur-la a termesense patir cap catàstrofe natural (la cosa més natural quan un ignorant com jo clava les urpes a l’ordinador és que tot acabe en catàstrofe) i que, sobretot,m’han fet aprendre molt durant tot el procés.
Advertència
Aquestes instruccions no tenen cap garantia: si les feu servir, n’assumiu plenament el risc (ONLY AT YOUR RISK).
Introducció
Orígens del problema
Una de les majors dificultats que troba el neòfit que s’aproxima a Linux és la instal·lació d’aquest en una màquina on ja hi ha un altre SO i es desitja mantenir el vell al costat del nou. Al problema —habitual en els usuaris Windows— de no tindre una idea clara de què són les particions, com es creen i com es configuren, s’afegeix el fet no saber quant espai requerirà el nou sistema per a arribar a cobrir les necessitats de treball de l’usuari i, encara menys, com repartir l’espai en Linux.
Uns mesos després de la instal·lació, el neòfit descobreix que s’ha quedat curt d’espai i que, el que anava a ser una simple prova,s’ha convertit en l’eina habitual de treball. És possible, però, que no vulga encara desfer-se definitivament de Windows, però necessita, això sí, reduir l’espai que ocupa el vell SO i adjudicar-lo a Linux. En el meu cas, vaig decidir que l’espai que pogués llevar al Windows l’empraria en /home; val a dir que, al final del procés, tindria una partició per a les dades dels usuaris i una altra per a la resta del sistema, cosa que molts manuals recomanen coma mesura per a protegir la integritat de les dades.
Així, doncs, els objectius estaven definits:
Objectius
Redistribuir l’espai de disc d’un portàtil amb un disc dur de 55 GB, on la situació inicial era:
- /dev/hda1 40 GbNTFS WindowsXP
- /dev/hda5 1 GB swap
- /dev/hda6 14 Gbext3 /
i la distribució desitjada era:
- /dev/hda1 28 GbNTFS WindowsXP
- /dev/hda2 12 Gbext3 /home
- /dev/hda5 1 GB swap
- /dev/hda6 14 Gbext3 /
Conceptes previs imprescindibles
- Concepte de partició.
- Tractament de les particions en Linux (i en l’altre SO instal·lat).
- Configuració de la BIOS per a arrancar des de CD.
Material a utilitzar
- LiveCD del GParted (o alguna eina equivalent).
Mesures de seguretat
Com sempre, és MOLT recomanable fer, abans de començar el procés, còpia de seguretat del sistema (en aquest cas, dels dos sistemes) o, com a mínim, de les nostres dades.
Preparatius
El primer pas ha sigut compactar la partició deWindows amb el Desfragmentador de disc; d’aquesta manera, hem “netejat” el tram final de la partició que ocupa i l’hem deixat preparat per a “tallar-li” el fragment amb què volem crear la nova partició.( 1 )
El Desfragmentador de Windows, però, és una eina una mica “pobra” i pot, en moltes ocasions, compactar els arxius però sense deixar-los en la part baixa de la partició. Si us passa açò, podeu recórrer a eines alternatives, algunes gratuïtes,d’altres no tant.
A continuació, hem reiniciat el sistema des del LiveCD de GParted i, amb la comoditat d’aquesta eina gràfica, hem reduït la partició de Windows, cosa que ha creat un espai no assignat entre hda1 i hda5. Després, i sempre amb el GParted, hem creat en aquest espai la partició hda2 i l’hem formatada com a ext3. Ara ja podem començar el procés pròpiament dit.( 2 )
Migrar /home a la partició /dev/hda2
Punt de partida, Ubuntu (o la vostra distribució; crec que aquest procés és aplicable a qualsevol versió de Linux), sessió gràfica normal i corrent.
- 1. Entrar en una consola com a root (assumint els riscos que comporta):
- Ctrl-Alt-F1
$ sudo su -- 2. Muntar la partició
/dev/hda2 en unpunt provisional (/mnt/provi):
# mount -t ext3 -o rw /dev/hda2 /mnt/provi ( 3 )- 3. Obligar Linux a treballar amb un únic usuari (root, el que està funcionant):
# init 1- (Açò ens fa treballar en runlevel 1 atura el gdm)
- 4. Escriure en el disc els buffers pendents, per tal que no se’ns quede res en l’aire (per precaució):
# sync- 5. Copiar tot el contingut del /home directament a /mnt/provi:
# cp -a /home /mnt/provi ( 4 )- 6. Comprovar que /mnt/provi conté tota la informació requerida.
- 7. Editar l’arxiu /etc/fstab i afegir-li al final la següent línia (sense les cometes):
- “
/dev/hda2 /home ext3 defaults 0 2[Enter]” ( 5 )
- 8. Sortir de consola i comprovar, ja en la sessió gràfica, l’efecte dels canvis:
# exit
El disc, en el meu cas, va quedar així:
- /dev/hda1 28 GbNTFS WindowsXP
- /dev/hda2 12 Gbext3 /home
- /dev/hda5 1 GB swap
- /dev/hda6 14 Gbext3 /
Segona part
Després de comprovar durant uns dies que el sistema funciona correctament, caldrà esborrar el contingut de l’antic /home (que encara es troba a /dev/hda6, tot i que ara no és visible). Abans d’esborrar aquelles dades, ens caldrà fer-les visibles i reanomenar el /home que hi ha a la partició /dev/hda6. El procés serà el següent:
- 1. Entrar en una consola com a root:
- Ctrl-Alt-F1
$ sudo su -- 2. Passar a mode monousuari:
# telinit 1
- 3. Desmuntar la partició
/dev/hda2:
# umount /home- (El contingut que es veiem ara a
/home és l’antic.)
- 4. Reanomenar aquest
/home antic per evitar confusions:
# mv /home /home_antic- 5. Ara, ja no existeix cap
/home ; cal crear-ne un de nou per tal de muntar-hi la partició /dev/hda2:
# mkdir /home# mount /dev/hda2 /home- 6. Sortim de la sessió de consola i de runlevel 1, cosa que ens portarà a fer el login amb el nostre usuari normal:
# exit
Una vegada en la sessió gràfica, podem fer una ullada amb el Nautilus (o equivalent) i observarem que, dins del directori principal [/] apareixen tant el /home com el /home_antic, cosa que ens permetrà esborrar aquest darrer quan prenguem la decisió (després d’haver comprovat que el nostre sistema funciona igual que abans de tots aquests canvis). I amb aquest pas haurem conclòs el procés demigració de /home a una partició independent.
———————————————-
(1) Si el vostre disc disposa ja d’algun espai no assignat, o d’alguna partició no utilitzada, us podreu evitar el pas descrit en aquest paràgraf i part del que segueix en aquest mateix apartat.
(2) Ens han comentat que GParted redimensiona les particions NTFS, però no en modifica adequadament el sistema de fitxers, cosa que pot originar alguns problemes. Com a alternativa, ens han suggerit fer servir, en lloc de GParted, l’eina Boot-It, privativa i a pagament, però que, en la seua versió gratuïta amb funcionalitat reduïda, pot redimensionar particions NTFS; sembla que aquesta eina sí que redimensiona correctament el sistema de fitxers. No he provat encara Boot-It, però em sembla interessant apuntar-ne l’existència, perquè es tracta d’un dels passos més delicats detot el procés.)
(3) Açò ens hauria de permetre realitzar els passos següents, que comporten escriptura en el disc. Si ens trobem que no ens deixa fer-ho, podem solucionar-ho assignant dret d’escriptura a tothom sobre aqueix directori:
# chmod 777 /mnt/provi .
(4) L’opció “-a” ens assegura una còpia idèntica en tots els detalls (permisos, propietaris, grups); és imprescindible en aquest pas. L’operació pot trigar bastant, en funció de la quantitat de dades a copiar.
(5) L’Enter del final és per afegir una línia en blanc al final de l’arxiu, he llegit que és un detall important; de tota manera, les línies en blanc són ignorades.
