Ai, senyor! Quin fart de riure! És boníssim!
Linus Torvalds vs Chuck Norris
Eps, per als no iniciats: Linus Torvalds.
Blogged with Flock
Arxiu de Octubre, 2007
Super Linus!!!
Dimarts, 30, Octubre, 2007Super Linus!!!
Dimarts, 30, Octubre, 2007Ai, senyor! Quin fart de riure! És boníssim!
Linus Torvalds vs Chuck Norris
Eps, per als no iniciats: Linus Torvalds.
Blogged with Flock
Gresca Gutsy
Diumenge, 28, Octubre, 2007La setmana passada vaig tenir la sort de poder assistir a la Gresca Gutsy, la festa que, a Olot, celebràvem els ubuntaires per festejar l’aparició de la versió 7.10 d’Ubuntu, la nostra distribució GNU/Linux. Era la primera vegada que assistia a un esdeveniment d’aquestes característiques i estava molt il·lusionat amb la possibilitat de conèixer altres linuxers: en certa manera, era com sortir de l’armari.
Perquè usar GNU/Linux, en un món dominat pel monopoli de Microsoft, és quelcom més que una simple raresa estadística: a més de ser pocs, hom suposa que som estranys, introvertits, insociables i excèntrics. Se’ns atribueix, això sí, tota mena de coneixements esotèrics al voltant dels budells electrònics d’aquestes màquines indispensables i exigents; però sospite que, aquests coneixements, són valorats en termes d’amenaça per part de molta gent.
Afortunadament, les persones que vaig conèixer a Olot només tenien una, d’entre totes aquestes característiques: coneixen molt bé el sistema dels pingüins. Però són, en realitat, una colla simpàtica, alegre i oberta, que sap equilibrar la passió per la informàtica, d’una banda, amb moltes ganes de gresca, per l’altra.![]()
Perquè usar GNU/Linux, en un món dominat pel monopoli de Microsoft, és quelcom més que una simple raresa estadística: a més de ser pocs, hom suposa que som estranys, introvertits, insociables i excèntrics. Se’ns atribueix, això sí, tota mena de coneixements esotèrics al voltant dels budells electrònics d’aquestes màquines indispensables i exigents; però sospite que, aquests coneixements, són valorats en termes d’amenaça per part de molta gent.
Afortunadament, les persones que vaig conèixer a Olot només tenien una, d’entre totes aquestes característiques: coneixen molt bé el sistema dels pingüins. Però són, en realitat, una colla simpàtica, alegre i oberta, que sap equilibrar la passió per la informàtica, d’una banda, amb moltes ganes de gresca, per l’altra.
La Gresca Gutsy, a Olot: festa bitaire
Si em pregunteu què és el millor que he trobat amb GNU/Linux, no dubtaré en respondre-us: les persones.
Powered by ScribeFire.
Gresca Gutsy
Diumenge, 28, Octubre, 2007La setmana passada vaig tenir la sort de poder assistir a la Gresca Gutsy, la festa que, a Olot, celebràvem els ubuntaires per festejar l’aparició de la versió 7.10 d’Ubuntu, la nostra distribució GNU/Linux. Era la primera vegada que assistia a un esdeveniment d’aquestes característiques i estava molt il·lusionat amb la possibilitat de conèixer altres linuxers: en certa manera, era com sortir de l’armari.
Perquè usar GNU/Linux, en un món dominat pel monopoli de Microsoft, és quelcom més que una simple raresa estadística: a més de ser pocs, hom suposa que som estranys, introvertits, insociables i excèntrics. Se’ns atribueix, això sí, tota mena de coneixements esotèrics al voltant dels budells electrònics d’aquestes màquines indispensables i exigents; però sospite que, aquests coneixements, són valorats en termes d’amenaça per part de molta gent.
Afortunadament, les persones que vaig conèixer a Olot només tenien una, d’entre totes aquestes característiques: coneixen molt bé el sistema dels pingüins. Però són, en realitat, una colla simpàtica, alegre i oberta, que sap equilibrar la passió per la informàtica, d’una banda, amb moltes ganes de gresca, per l’altra.![]()
Perquè usar GNU/Linux, en un món dominat pel monopoli de Microsoft, és quelcom més que una simple raresa estadística: a més de ser pocs, hom suposa que som estranys, introvertits, insociables i excèntrics. Se’ns atribueix, això sí, tota mena de coneixements esotèrics al voltant dels budells electrònics d’aquestes màquines indispensables i exigents; però sospite que, aquests coneixements, són valorats en termes d’amenaça per part de molta gent.
Afortunadament, les persones que vaig conèixer a Olot només tenien una, d’entre totes aquestes característiques: coneixen molt bé el sistema dels pingüins. Però són, en realitat, una colla simpàtica, alegre i oberta, que sap equilibrar la passió per la informàtica, d’una banda, amb moltes ganes de gresca, per l’altra.
La Gresca Gutsy, a Olot: festa bitaire
Si em pregunteu què és el millor que he trobat amb GNU/Linux, no dubtaré en respondre-us: les persones.
Powered by ScribeFire.
Gresca Gutsy
Diumenge, 28, Octubre, 2007La setmana passada vaig tenir la sort de poder assistir a la Gresca Gutsy, la festa que, a Olot, celebràvem els ubuntaires per festejar l’aparició de la versió 7.10 d’Ubuntu, la nostra distribució GNU/Linux. Era la primera vegada que assistia a un esdeveniment d’aquestes característiques i estava molt il·lusionat amb la possibilitat de conèixer altres linuxers: en certa manera, era com sortir de l’armari.
Perquè usar GNU/Linux, en un món dominat pel monopoli de Microsoft, és quelcom més que una simple raresa estadística: a més de ser pocs, hom suposa que som estranys, introvertits, insociables i excèntrics. Se’ns atribueix, això sí, tota mena de coneixements esotèrics al voltant dels budells electrònics d’aquestes màquines indispensables i exigents; però sospite que, aquests coneixements, són valorats en termes d’amenaça per part de molta gent.
Afortunadament, les persones que vaig conèixer a Olot només tenien una, d’entre totes aquestes característiques: coneixen molt bé el sistema dels pingüins. Però són, en realitat, una colla simpàtica, alegre i oberta, que sap equilibrar la passió per la informàtica, d’una banda, amb moltes ganes de gresca, per l’altra.![]()
Perquè usar GNU/Linux, en un món dominat pel monopoli de Microsoft, és quelcom més que una simple raresa estadística: a més de ser pocs, hom suposa que som estranys, introvertits, insociables i excèntrics. Se’ns atribueix, això sí, tota mena de coneixements esotèrics al voltant dels budells electrònics d’aquestes màquines indispensables i exigents; però sospite que, aquests coneixements, són valorats en termes d’amenaça per part de molta gent.
Afortunadament, les persones que vaig conèixer a Olot només tenien una, d’entre totes aquestes característiques: coneixen molt bé el sistema dels pingüins. Però són, en realitat, una colla simpàtica, alegre i oberta, que sap equilibrar la passió per la informàtica, d’una banda, amb moltes ganes de gresca, per l’altra.
La Gresca Gutsy, a Olot: festa bitaire
Si em pregunteu què és el millor que he trobat amb GNU/Linux, no dubtaré en respondre-us: les persones.
Powered by ScribeFire.
Gutsy Gibbon
Dijous, 18, Octubre, 2007No, jo tampoc sé què punyetes vol dir Gutsy Gibbon. Crec que és quelcom semblant a la Sargantana Simpàtica, però no em feu molt de cas. El que sí sé és que és així com han batejat la nova versió d’Ubuntu que s’acaba de publicar avui mateix.
Els que heu tingut la paciència de seguir aquest bloc durant els darrers mesos ja sospitareu que està relacionat amb el famós sistema operatiu dels pingüinets, el Linux (oficialment, GNU/Linux). Ubuntu és una distribució (com si diguéssim una “marca”, igual que un Land-Rover és una marca de cotxe) específicament pensada per a éssers humans, segons una autodefinició que no deixa de ser una mica humorística (hom diu que Linux és només per a informàtics, geeks i frikis: com si no fossin éssers humans, ells també!).
Ubuntu és senzill d’instal·lar (en mitja hora escassa tindreu instal·lat, no només el sistema operatiu, sinó la major part de les aplicacions que fareu servir normalment), estable (pantalles blaves? vinga, home!), fàcil de mantenir (les actualitzacions són gairebé automàtiques, però no només del sistema operatiu, sinó de tots els programes que hi tingues instal·lats) i facilíssim d’adaptar (oblideu-ves de piratejar programes: disposareu d’una base d’uns vint mil programes a només un parell de clics).
Els que heu tingut la paciència de seguir aquest bloc durant els darrers mesos ja sospitareu que està relacionat amb el famós sistema operatiu dels pingüinets, el Linux (oficialment, GNU/Linux). Ubuntu és una distribució (com si diguéssim una “marca”, igual que un Land-Rover és una marca de cotxe) específicament pensada per a éssers humans, segons una autodefinició que no deixa de ser una mica humorística (hom diu que Linux és només per a informàtics, geeks i frikis: com si no fossin éssers humans, ells també!).
Ubuntu és senzill d’instal·lar (en mitja hora escassa tindreu instal·lat, no només el sistema operatiu, sinó la major part de les aplicacions que fareu servir normalment), estable (pantalles blaves? vinga, home!), fàcil de mantenir (les actualitzacions són gairebé automàtiques, però no només del sistema operatiu, sinó de tots els programes que hi tingues instal·lats) i facilíssim d’adaptar (oblideu-ves de piratejar programes: disposareu d’una base d’uns vint mil programes a només un parell de clics).
A mi, però, una de les coses que més m’atrau d’aquest sistema és el seu alt grau de traducció a la meva llengua: a diferència d’altres sistemes operatius de preus exorbitants (i altres inconvenients que ara no vull comentar) que menyspreen la meva llengua (i qualsevol llengua que no represente un mercat rendible), Ubuntu ve amb la major part de les interfícies traduïdes al català: menús del sistema operatiu i de la major part dels programes.
Hi ha, a més, tota una comunitat oficial d’Ubuntaires en català que dóna suport als debutants i que actua com un veritable servei d’assistència tècnica, una comunitat de voluntaris que comparteixen experiències i coneixements i, sobretot, comparteixen la visió d’un món on les tecnologies de la informació servisquen per ajudar les persones, no per control·lar-les i manipular-les com a 1984.
Si voleu conèixer una mica aquest món, ho podeu aquest dissabte, 20 d’octubre, a Olot o a Puçol: us esperem a la Gresca Gutsy! I sempre ens podreu trobar al wiki del CatalanTeam – Ubuntu (Comunitat d’Ubuntaires en català).
Powered by ScribeFire.
Gutsy Gibbon
Dijous, 18, Octubre, 2007No, jo tampoc sé què punyetes vol dir Gutsy Gibbon. Crec que és quelcom semblant a la Sargantana Simpàtica, però no em feu molt de cas. El que sí sé és que és així com han batejat la nova versió d’Ubuntu que s’acaba de publicar avui mateix.
Els que heu tingut la paciència de seguir aquest bloc durant els darrers mesos ja sospitareu que està relacionat amb el famós sistema operatiu dels pingüinets, el Linux (oficialment, GNU/Linux). Ubuntu és una distribució (com si diguéssim una “marca”, igual que un Land-Rover és una marca de cotxe) específicament pensada per a éssers humans, segons una autodefinició que no deixa de ser una mica humorística (hom diu que Linux és només per a informàtics, geeks i frikis: com si no fossin éssers humans, ells també!).
Ubuntu és senzill d’instal·lar (en mitja hora escassa tindreu instal·lat, no només el sistema operatiu, sinó la major part de les aplicacions que fareu servir normalment), estable (pantalles blaves? vinga, home!), fàcil de mantenir (les actualitzacions són gairebé automàtiques, però no només del sistema operatiu, sinó de tots els programes que hi tingues instal·lats) i facilíssim d’adaptar (oblideu-ves de piratejar programes: disposareu d’una base d’uns vint mil programes a només un parell de clics).
Els que heu tingut la paciència de seguir aquest bloc durant els darrers mesos ja sospitareu que està relacionat amb el famós sistema operatiu dels pingüinets, el Linux (oficialment, GNU/Linux). Ubuntu és una distribució (com si diguéssim una “marca”, igual que un Land-Rover és una marca de cotxe) específicament pensada per a éssers humans, segons una autodefinició que no deixa de ser una mica humorística (hom diu que Linux és només per a informàtics, geeks i frikis: com si no fossin éssers humans, ells també!).
Ubuntu és senzill d’instal·lar (en mitja hora escassa tindreu instal·lat, no només el sistema operatiu, sinó la major part de les aplicacions que fareu servir normalment), estable (pantalles blaves? vinga, home!), fàcil de mantenir (les actualitzacions són gairebé automàtiques, però no només del sistema operatiu, sinó de tots els programes que hi tingues instal·lats) i facilíssim d’adaptar (oblideu-ves de piratejar programes: disposareu d’una base d’uns vint mil programes a només un parell de clics).
A mi, però, una de les coses que més m’atrau d’aquest sistema és el seu alt grau de traducció a la meva llengua: a diferència d’altres sistemes operatius de preus exorbitants (i altres inconvenients que ara no vull comentar) que menyspreen la meva llengua (i qualsevol llengua que no represente un mercat rendible), Ubuntu ve amb la major part de les interfícies traduïdes al català: menús del sistema operatiu i de la major part dels programes.
Hi ha, a més, tota una comunitat oficial d’Ubuntaires en català que dóna suport als debutants i que actua com un veritable servei d’assistència tècnica, una comunitat de voluntaris que comparteixen experiències i coneixements i, sobretot, comparteixen la visió d’un món on les tecnologies de la informació servisquen per ajudar les persones, no per control·lar-les i manipular-les com a 1984.
Si voleu conèixer una mica aquest món, ho podeu aquest dissabte, 20 d’octubre, a Olot o a Puçol: us esperem a la Gresca Gutsy! I sempre ens podreu trobar al wiki del CatalanTeam – Ubuntu (Comunitat d’Ubuntaires en català).
Powered by ScribeFire.
Serà la reravera?
Diumenge, 14, Octubre, 2007No sé si és cosa de la reravera, o primavera d’hivern, el cas que, quan he llegit aquest post, se m’han fet les dents llargues i no he pogut evitar pensar que jo també en vull una així. Bé, aproximadament: el meu nivell de geekisme no és tan alt.
Powered by ScribeFire.
Serà la reravera?
Diumenge, 14, Octubre, 2007No sé si és cosa de la reravera, o primavera d’hivern, el cas que, quan he llegit aquest post, se m’han fet les dents llargues i no he pogut evitar pensar que jo també en vull una així. Bé, aproximadament: el meu nivell de geekisme no és tan alt.
Powered by ScribeFire.
Debian Etch: efectes col·laterals
Diumenge, 14, Octubre, 2007El problema dels ponts i de les vacances és que a u li queda molt de temps de lliure, i, és clar, com que l’Ubuntu ja va “massa” suau, es busca entreteniments de més complexitat; com ara instal·lar la Debian Etch en una de les particions disponibles.
No havia instal·lat mai una Debian (ni crec que cap altra distribució) a partir d’un CD NetInst i descarregant de la xarxa la major part dels paquets. El NetInst només m’havia d’instal·lar un sistema base, però necessitava un guió per saber quins altres paquets em caldrien fins a construir un sistema més o manco complet, amb el KDE, el Xfce i el Fluxbox (el Gnome ja el tinc en la Feisty, i es tracta d’anar investigant nous camins). El guió el vaig trobar aquí, i em va resultar molt pràctic. Algunes coses les vaig ometre (no tenint cap escànner, no em feia paper el xsane, per exemple).
En acabar el procés (que em va semblar força lent, potser perquè estic acostumat a les instal·lacions fàcils i completes d’Ubuntu, potser perquè vaig definir uns repositoris una mica lents), vaig poder comprovar amb goig que la Debian funcionava a les mil meravelles, cosa que no m’esperava aconseguir tan fàcilment, perquè li havia aplicat un parell de detalls que, fins ara, no havia provat:
No havia instal·lat mai una Debian (ni crec que cap altra distribució) a partir d’un CD NetInst i descarregant de la xarxa la major part dels paquets. El NetInst només m’havia d’instal·lar un sistema base, però necessitava un guió per saber quins altres paquets em caldrien fins a construir un sistema més o manco complet, amb el KDE, el Xfce i el Fluxbox (el Gnome ja el tinc en la Feisty, i es tracta d’anar investigant nous camins). El guió el vaig trobar aquí, i em va resultar molt pràctic. Algunes coses les vaig ometre (no tenint cap escànner, no em feia paper el xsane, per exemple).
En acabar el procés (que em va semblar força lent, potser perquè estic acostumat a les instal·lacions fàcils i completes d’Ubuntu, potser perquè vaig definir uns repositoris una mica lents), vaig poder comprovar amb goig que la Debian funcionava a les mil meravelles, cosa que no m’esperava aconseguir tan fàcilment, perquè li havia aplicat un parell de detalls que, fins ara, no havia provat:
- Instal·lar el grub de la Debian en la seua partició /, de manera que, en el menú.lst de la Feisty, només havia d’afegir un petit paràgraf apuntant a aquesta partició.
- Fer que la Debian compartís la partició /home de la Feisty.
Aquests eren dos detalls que, uns dies abans, s’havien explicat en la llista Ubuntucat-info, i m’havien resultat molt interessants. El cas és que, gràcies a les explicacions dels companys de la llista, la Debian ha funcionat correctament des del primer moment.
La llàstima és que la Feisty ha deixat de carregar-se correctament.
Els efectes col·laterals
Per a sorpresa meua, quan he intentat tornar a engegar la Feisty, m’he trobat que, després de seleccionar-la des del primer menú del grub (ço és, des del seu, perquè és el grub de la Feisty el que continua instal·lat a l’MBR), i quan semblava que estava carregant-se correctament, s’ha aturat i a ha passat a una consola plena de missatges d’error (en anglès, per a més terror) i demanant-me que arreglara no-sé-què i que premés Ctrl-D per a continuar amb la càrrega.
Passat el primer moment de pànic, he començat a seguir pistes i més pistes, i he observat que no havia muntat ni la partició del /boot ni la del /home (quan vaig instal·lar la Feisty ho faig amb una partició per al /boot, una per a / i una per a /home, a més de la swap: ganes de fer experiments). Després de muntar el /boot i de fer Ctrl-D, la càrrega continuava i la Feisty acabava per funcionar correctament. Es tractava, per tant, d’algun problema que li impedia de carregar la /boot.
Com és natural, i sense coneixements detallats sobre el procés d’inici de GNU/Linux, he preguntat una vegada més a la llista i, com de costum, hi havia algú més experimentat que jo per a ajudar-me (gràcies, Cubells!).
El cas és que, després d’observar les UUID de les meues particions amb
$ ls -l /dev/disk/by-uuid/
i de comparar-les amb un dels missatges d’error (“la unitat amb UUID=”de5d8688-no-sé-quantos” ha desaparegut del mapa”) i amb el contingut del /etc/fstab, ha quedat clar que, en aquest arxiu, la línia que havia descrivia la partició /dev/hda5 apuntava a una UUID incorrecta. Només m’ha calgut corregir-la:
Passat el primer moment de pànic, he començat a seguir pistes i més pistes, i he observat que no havia muntat ni la partició del /boot ni la del /home (quan vaig instal·lar la Feisty ho faig amb una partició per al /boot, una per a / i una per a /home, a més de la swap: ganes de fer experiments). Després de muntar el /boot i de fer Ctrl-D, la càrrega continuava i la Feisty acabava per funcionar correctament. Es tractava, per tant, d’algun problema que li impedia de carregar la /boot.
Com és natural, i sense coneixements detallats sobre el procés d’inici de GNU/Linux, he preguntat una vegada més a la llista i, com de costum, hi havia algú més experimentat que jo per a ajudar-me (gràcies, Cubells!).
El cas és que, després d’observar les UUID de les meues particions amb
$ ls -l /dev/disk/by-uuid/
i de comparar-les amb un dels missatges d’error (“la unitat amb UUID=”de5d8688-no-sé-quantos” ha desaparegut del mapa”) i amb el contingut del /etc/fstab, ha quedat clar que, en aquest arxiu, la línia que havia descrivia la partició /dev/hda5 apuntava a una UUID incorrecta. Només m’ha calgut corregir-la:
# /dev/hda5
# UUID=de5d8688-7615-419e-a99b-5670e0b0213c /media/hda5 ext3
defaults 0 2
UUID=e751008b-890f-4721-8bcc-5eeaad3e0c05 /media/hda5 ext3
defaults 0 2
i la Feisty ha tornat a arrancar sense problemes. I ara puc treballar amb els mateixos usuaris siga en la Debian, siga en la Feisty, i em mantenen les configuracions en totes dues. De moment.
Powered by ScribeFire.
