![]()
A principis de novembre, vaig instal·lar la
Linkat 1.1 a una partició lliure del meu portàtil, un
HP Compaq nx6110 (a febrer farà dos anys que el tinc i, curiosament, ja està descatalogat). L’experiment no va anar bé: no va reconèixer la targeta de vídeo, de manera que em mostrava la pantalla amb una resolució de 800×600 (crec). No em va fer gens de gràcia i, com que s’acostava el final del trimestre, no m’hi vaig ficar més.
A principis de desembre, però, em va sorprendre el llançament de la primera beta de la Linkat 2.0, i, com que semblava haver tanta diferència (tant de temps) en l’una i l’altra, la vaig instal·lar sobre l’anterior. He de dir que, aquesta vegada, sembla haver reconegut tots els components del meu equip (cosa que ja havia fet la Ubuntu 7.10).
Encara no he tingut temps de fer gaires experiments, però voldria remarcar que la instal·lació se m’ha fet molt llarga: acostumat al procés simplificat (només 7 passos) dels Ubuntu, instal·lar la Linkat m’ha recordat els interrogatoris del cinema negre americà.
Ara ja n’han tret la versió en CD (de primer, només havien publicat el LiveDVD) que permet instal·lar-la si es té connexió a Internet, així que miraré si funciona sobre el meu Pentium III.
L’altra qüestió és l’ús del programari lliure (de Linux, no cal ni parlar-ne) al meu centre: continue predicant en el desert. Però, bé, temps al temps.