En època d’eleccions, procure no veure la tele ni escoltar determinades emissores de ràdio; tanmateix, avui he caigut i m’he assabentat d’una de les promeses electorals del senyor José Luis Rodríguez. Com que, a més, la cosa em toca professionalment, m’he decidit a clavar-hi cullerada.
Diu el senyor José Luis que, si surt elegit, els alumnes de l’ESO faran un 15% de les classes en anglès. Em sembla molt bé i em sembla molt mal; intentaré explicar-me.
Em sembla molt bé que s’intente donar una millor preparació al nostre jovent. Però, anem a fer números, si us plau: els alumnes d’ESO fan 30 hores setmanals de classe (si són de 1r o de 2n curs) o 32 (si són de 3r o 4t), de manera que el 15% se situa en 4′5 hores setmanals; ja en fan 3 d’anglès, cosa que representa un 10%. Si passen a fer en anglès una matèria de les de dues hores setmanals (per exemple, Educació Física, o Música), ja en seran 5 i, amb això, el senyor José Luis Rodríguez haurà complit una promesa electoral. Perfecte. Quants professors de Música o d’Educació Física o de la matèria que siga estan en condicions de fer classe en anglès? Mmmm… si són els mateixos que saben generar automàticament una taula de continguts amb un processador de textos, la portem clara.
Ara bé, i què hi ha d’aquelles disposicions que parlaven d’una segona llengua estrangera? Sí, sí: el públic tendeix a ignorar (i, els polítics, a oblidar) que, amb la LOGSE, es pretenia oferir cinc llengües estrangeres: anglès, francès, alemany, italià i portuguès; es pretenia que els alumnes poguessen triar qualsevol d’aquestes com a primera llengua estrangera i, si volien, que en poguessen afegir una altra. I, la realitat, és una altra: a la immensa majoria dels nostres centres, només s’ofereix l’anglès com a primera llengua i el francès com a segona (és a dir, com a matèria optativa de només dues hores setmanals).
Promeses electorals en matèria educativa? No, gràcies.
