Arxiu de Abril, 2008

Puebla Nueva del Rey Sancho

Dimarts, 29, Abril, 2008

Mentre buscava algun material que em permetés il·lustrar l’època de la transició al meu grup de Literatura Catalana, 1r de BAT, m’he recordat d’una sèrie mítica que era de les poques que em deixaven veure de menut.

Al principi dels anys 70, TVE es feia la competència (hi havia la segona cadena) i l’almirall Carrero Blanco, mà dreta de Francisco Franco, va suggerir la idea d’una sèrie que expliqués els principis legislatius de la dictadura (las Leyes Fundamentales del Reino) d’una manera amena i que pogués connectar amb el públic. TVE, dirigida en aquella època per Adolfo Suàrez, es posa a treballar en el projecte i l’encarrega a un equip dirigit per Antonio Mercero. Així, el 1971 s’estrenava una sèrie que havia d’assolir una gran popularitat, tot i la càrrega de moral barata i d’adoctrinament polític: Crónicas de un pueblo (potser us resulte familiar perquè la van reposar allà pel 1997).

Perdut en la planura castellana, Puebla Nueva del Rey Sancho (Santorcaz en el món real) es va transformar en el poble més conegut de l’estat. Les forces vives (l’alcalde, el rector i el mestre –el cabo de la Guàrdia Civil hi tenia un paper molt més modest com a personatge–) dirigien els destins dels seus habitants amb mà bondadosa, però ferma. El mestre i l’alcalde, sobretot, ens donaven, en quasi tots els episodis, píndoles del Fuero de los Españoles que mostraven amb quina amabilitat es preocupava el govern pels ciutadans i que, a més, tots els espanyols tenien els mateixos drets.

Sovint apareixia l’amenaça del món exterior sota la figura del foraster: les noves idees, l’ambició de la ciutat… Però, cosa curiosa, no sempre era una figura negativa: en algun episodi representava algú que necessitava ajuda i que els habitants del poble, amb la generositat pròpia del poble espanyol, li la oferia sense demanar ni esperar res a canvi.

No faltava el petit punt d’humor, representat, ara, per les entremaliadures dels nens del poble, adés, per la simplicitat dels aborígens.

Per a nosaltres, però, serà un bon punt de partida (això espere) per explicar el tardofranquisme als joves que no el van viure. I per somriure una mica.

Puebla Nueva del Rey Sancho

Dimarts, 29, Abril, 2008

Mentre buscava algun material que em permetés il·lustrar l’època de la transició al meu grup de Literatura Catalana, 1r de BAT, m’he recordat d’una sèrie mítica que era de les poques que em deixaven veure de menut.

Al principi dels anys 70, TVE es feia la competència (hi havia la segona cadena) i l’almirall Carrero Blanco, mà dreta de Francisco Franco, va suggerir la idea d’una sèrie que expliqués els principis legislatius de la dictadura (las Leyes Fundamentales del Reino) d’una manera amena i que pogués connectar amb el públic. TVE, dirigida en aquella època per Adolfo Suàrez, es posa a treballar en el projecte i l’encarrega a un equip dirigit per Antonio Mercero. Així, el 1971 s’estrenava una sèrie que havia d’assolir una gran popularitat, tot i la càrrega de moral barata i d’adoctrinament polític: Crónicas de un pueblo (potser us resulte familiar perquè la van reposar allà pel 1997).

Perdut en la planura castellana, Puebla Nueva del Rey Sancho (Santorcaz en el món real) es va transformar en el poble més conegut de l’estat. Les forces vives (l’alcalde, el rector i el mestre –el cabo de la Guàrdia Civil hi tenia un paper molt més modest com a personatge–) dirigien els destins dels seus habitants amb mà bondadosa, però ferma. El mestre i l’alcalde, sobretot, ens donaven, en quasi tots els episodis, píndoles del Fuero de los Españoles que mostraven amb quina amabilitat es preocupava el govern pels ciutadans i que, a més, tots els espanyols tenien els mateixos drets.

Sovint apareixia l’amenaça del món exterior sota la figura del foraster: les noves idees, l’ambició de la ciutat… Però, cosa curiosa, no sempre era una figura negativa: en algun episodi representava algú que necessitava ajuda i que els habitants del poble, amb la generositat pròpia del poble espanyol, li la oferia sense demanar ni esperar res a canvi.

No faltava el petit punt d’humor, representat, ara, per les entremaliadures dels nens del poble, adés, per la simplicitat dels aborígens.

Per a nosaltres, però, serà un bon punt de partida (això espere) per explicar el tardofranquisme als joves que no el van viure. I per somriure una mica.

Regals

Dimarts, 29, Abril, 2008
No ets conscient dels regals
ni la joia
de què m’has fet present. O
potser sí:
mai no ho sabré.

Els impossibles
són l’única cosa
que justifiquen la vida.

Regals

Dilluns, 28, Abril, 2008
No ets conscient dels regals
ni la joia
de què m’has fet present. O
potser sí:
mai no ho sabré.

Els impossibles
són l’única cosa
que justifiquen la vida.

Ja tenim l’Ubuntu 8.04

Divendres, 25, Abril, 2008
Quiet, Tux,quiet! Aquesta volta em toca a mi explicar-ho!
Si, corre, surt a jugar a la terrassa. Però posat el paracaigudes, fes el favor!

Aix, aquest Tux em té preocupat: des que va veure el vídeo de l’altre dia, no fa més que sortir a la terrassa a fer carreretes i pegar botets i moure les ales. Sort que l’he convençut d’usar el paracaigudes, que si no…

Doncs, sí, criatures i criaturos: ahir va sortir, puntual com cada sis mesos, la nova versió d’Ubuntu. Bé, les noves versions, perquè també es van publicar les corresponents a Kubuntu (més estètica i una mica més familiar per als que acaben de sortir de la finestra), la Xubuntu (més lleugera, per a ordinadors amb menys recursos) i la Edubuntu (que ha deixat de ser una distribució autònoma i s’ha transformat en un recull de programes educatius que s’han d’instal·lar sobre qualsevol de les altres).
El ubuntaires ja estem treballant per produir les versions catalanitzades (ço és, les que portaran instal·lats tot el sistema i tots els programes en català, començant pel mateix programa instal·lador) i em pense que ja n’hi ha alguna disponible al servidor de Caliu. De tota manera, si voleu més informació, demà serem a Caldes de Montbui (i és Montbuï? ho he vist escrit de les dues formes) tot el dia realitzant una Install Party i una presentació “de la falla”.

Hi esteu convidats.

Ja tenim l’Ubuntu 8.04

Divendres, 25, Abril, 2008
Quiet, Tux,quiet! Aquesta volta em toca a mi explicar-ho!
Si, corre, surt a jugar a la terrassa. Però posat el paracaigudes, fes el favor!

Aix, aquest Tux em té preocupat: des que va veure el vídeo de l’altre dia, no fa més que sortir a la terrassa a fer carreretes i pegar botets i moure les ales. Sort que l’he convençut d’usar el paracaigudes, que si no…

Doncs, sí, criatures i criaturos: ahir va sortir, puntual com cada sis mesos, la nova versió d’Ubuntu. Bé, les noves versions, perquè també es van publicar les corresponents a Kubuntu (més estètica i una mica més familiar per als que acaben de sortir de la finestra), la Xubuntu (més lleugera, per a ordinadors amb menys recursos) i la Edubuntu (que ha deixat de ser una distribució autònoma i s’ha transformat en un recull de programes educatius que s’han d’instal·lar sobre qualsevol de les altres).
El ubuntaires ja estem treballant per produir les versions catalanitzades (ço és, les que portaran instal·lats tot el sistema i tots els programes en català, començant pel mateix programa instal·lador) i em pense que ja n’hi ha alguna disponible al servidor de Caliu. De tota manera, si voleu més informació, demà serem a Caldes de Montbui (i és Montbuï? ho he vist escrit de les dues formes) tot el dia realitzant una Install Party i una presentació “de la falla”.

Hi esteu convidats.

Diada del Llibre

Dimecres, 23, Abril, 2008
Els dracs vigilen
fabulosos tresors:
llibres i roses.

Feliç diada.

Diada del Llibre

Dimarts, 22, Abril, 2008
Els dracs vigilen
fabulosos tresors:
llibres i roses.

Feliç diada.

Diada del Llibre

Dimarts, 22, Abril, 2008
Els dracs vigilen
fabulosos tresors:
llibres i roses.

Feliç diada.

Primeres impresions de la Hardy Heron

Dimarts, 22, Abril, 2008

Per primera vegada des que vaig començar la meua particular aventura del pingüí, m’he atrevit a instal·lar una versió que no és encara la definitiva: la primera (i no sé si única) Releasion Candidate per a la Hardy Heron, que va aparèixer dijous passat. Com disposava d’una partició lliure (la que ocupava la desafortunada Lincat 2.0 beta), he pogut mantenir al seu costat la sòlida i estable Gutsy (i, mentre no acabe de configurar la nova, aquí estarà, per si de cas).
En aquests quatre dies i escaig d’experiments, el resultat és bastant satisfactori: cap problema d’inestabilitat, cap resultat estrany. De fet, les úniques experiències que han estat una mica negatives no vénen per part de la Kubuntu (sí, aquesta vegada he triat el Kde), sinó per part de la meua inexperiència (no podia connectar-me a la meua wifi, fins que he optat per una decisió poc elegant, però efectiva: copiar el fitxer /etc/network/interfaces de la Gutsy, i s’han acabat les cabòries) i per part, també, d’un dels programes “estrella”: el Firefox 3.0 beta 5. I no és que el Firefox no funcione bé, sinó que la major part dels plugins no hi funcionen, encara; i, no ens enganyem, sense els plugins, el Firefox no seria ni la meitat del que és. Esperem que en un parell de mesos es solucione tot.

Ara, però, voldria no clavar-me amb tantes provatures com he fet durant aquests dos anys: m’agradaria dedicar més temps a personalitzar el sistema, ja que tinc tres anys per davant per a gaudir-ne. Podré resistir-me a la temptació de les novetats? a les noves versions? Ho dubte, però aquesta és la intenció.

PS: Si aquest post apareix a la primera, vol dir que el ScribeFire ja funciona normalment; i m’agraden molt les novetats que porta.