Sí, ho heu endevinat: aquests dies vaig marejat, com tots, amb la declaració d’hisenda i aquestes són les opcions que m’ha presentat, avui, la meua assessora si no vull pagar-hi tant l’any vinent.
És clar que la segona opció està totalment descartada: jo, ni puc ni vull quedar-me embarassat.
I la primera no és aplicable, de moment: tot i que, per ara, em trobe bé a Vilafranca, no descarte emigrar cap als Pirineus més endavant. A més: on anava a trobar un pis tan meravellós com el que tinc ara? Amb una hipoteca, no me’l podria permetre.
En resum, que m’hauré de fer a la idea de seguir disgustant-me una volta a l’any. Sempre serà millor que viure amb l’ai al cor dels hipotecats o que saber-me condemnat a cadena perpètua de canviar bolquers, omplir biberons, seguir un calendari de vacunes, seguir un calendari de malalties inevitables (tot i les vacunes), baralllar-me amb un preadolescent, barallar-me amb un adolescent, barallar-me amb un postadolescent que no pot marxar de casa, barallar-me amb un postpostadolescent que no vol marxar de casa, barallar-me amb un senyor que sembla que no em coneix de res i que em deixa tancat en un asil.
És clar que la segona opció està totalment descartada: jo, ni puc ni vull quedar-me embarassat.
I la primera no és aplicable, de moment: tot i que, per ara, em trobe bé a Vilafranca, no descarte emigrar cap als Pirineus més endavant. A més: on anava a trobar un pis tan meravellós com el que tinc ara? Amb una hipoteca, no me’l podria permetre.
En resum, que m’hauré de fer a la idea de seguir disgustant-me una volta a l’any. Sempre serà millor que viure amb l’ai al cor dels hipotecats o que saber-me condemnat a cadena perpètua de canviar bolquers, omplir biberons, seguir un calendari de vacunes, seguir un calendari de malalties inevitables (tot i les vacunes), baralllar-me amb un preadolescent, barallar-me amb un adolescent, barallar-me amb un postadolescent que no pot marxar de casa, barallar-me amb un postpostadolescent que no vol marxar de casa, barallar-me amb un senyor que sembla que no em coneix de res i que em deixa tancat en un asil.
Hisenda, vine! Vull pagar-te any rere any, símbol de la meua llibertat!
Dimarts, 20, Maig, 2008 a les 19.32
val, m’has donat una idea. Vaig a hipotecar-me i a tindre un fill o per a no haver de pagar a hisenda!
Demà mateix comence!
Dimarts, 20, Maig, 2008 a les 19.50
Em deixaràs ser padrí del teu fill? És que, de la hipoteca, “como que no…”
Dimecres, 21, Maig, 2008 a les 9.48
Els funcionaris poca mangarrufa podem fer per a evitar no pagar tant. Per cert, ara que ens han apujat els complements, els sous, etc. resulta que m’he quedat igual que estava perquè m’han apujat la retenció.
Dimecres, 21, Maig, 2008 a les 18.00
No és per punxar, Dospoals, però més que una pujada de sou, això sembla una tocada de %%%%ons.
Dimecres, 21, Maig, 2008 a les 20.06
millor que el padrí civil del meu fill siga algú amb certa afinitat amb els xiquets!!!!!
Dimecres, 21, Maig, 2008 a les 20.35
Però què dius, Nimue! Si a mi sempre m’han agradat molts els xiquets, ja ho saps
.
Divendres, 23, Maig, 2008 a les 6.28
jajajajaja, per aixo jo ni pague a hisenda ni tinc fills…
petonets
Divendres, 23, Maig, 2008 a les 8.37
Que estàs hipotecada, rAnita?
Besets!
Divendres, 23, Maig, 2008 a les 10.53
haa, haaa, haaa el millor és agafar-s’ho amb humor i ironia, petonets
Dissabte, 24, Maig, 2008 a les 13.11
Anava a proposar-hi una altra opció, però el Tux m’ha fotut una becada en la llengua i m’ha fet callar: