De Andrè és tot un mestre, i La guerra di Piero és una cançó que sempre emociona. Els dos personatges d’aquesta pel·lícula, tot i induir a les mateixes reflexions, no tenen un final tan sangonós.

Besets! Tanti baci!

……..
fermati Piero , fermati adesso
lascia che il vento ti passi un po’ addosso
dei morti in battaglia ti porti la voce
chi diede la vita ebbe in cambio una croce
ma tu no lo udisti e il tempo passava
con le stagioni a passo di giava
ed arrivasti a varcar la frontiera
in un bel giorno di primavera
e mentre marciavi con l’anima in spalle
vedesti un uomo in fondo alla valle
che aveva il tuo stesso identico umore
ma la divisa di un altro colore
sparagli Piero , sparagli ora
e dopo un colpo sparagli ancora
fino a che tu non lo vedrai esangue
cadere in terra a coprire il suo sangue
e se gli sparo in fronte o nel cuore
soltanto il tempo avrà per morire
ma il tempo a me resterà per vedere
vedere gli occhi di un uomo che muore…

una abraçada

Ei! Que aquesta no és una pel·lícula de guerra com aquelles del Lee Marvin! (ja en caurà alguna, ja…) Aquesta és una comèdia; no arriba a ser una comèdia a la italiana, perquè es tracta, crec, d’un coproducció. Però, vaja, poques escenes d’acció bèl·lica en pla Rambo i similars: la cosa més interessant són els diàlegs (i una mica la gestualitat, si has mirat el vídeo).

rAnita, el que a mi m’afecta és el final de curs, que em deixa destarotat :-S .
M’alegra que t’agrade el nou lloc. Ara és qüestió d’entretindre’m una miqueta amb la decoració: unes cortines per ací, un quadre per allà, unes floretes per acullà…

Jo estic molt content del funcionament de Blogspot, Nimue, m’ha donat molts pocs problemes i m’ha deixat fer gairebé tot el que volia. Senzillament, volia provar coses noves.
No, en aquesta no hi surt, el Brad Pitt; però, vaja, ja caurà alguna del Jonnhy Deep, ja veuràs.

En Batman, la Robin i jo hem passat uns dies inoblidables amb ell i ja el trobem a faltar, però aquestes coses són com les pel·lícules, que tenen un començament i un final!

:-**