Rajoy i el cul de la mona

No hi ha cosa que ofengui més la vista que el cul pelat i desvergonyit d’una mona. Al zoològic, els nens s’hi atansen amb curiositat morbosa, mentre que els adults defugen l’espectacle indecorós. En el món de la cosa pública, de la política –tan semblant a un zoològic–, és freqüent veure culs de mona per tot arreu, lluïts amb orgull i inconsciència pels qui tenen menys seny que la simpàtica mascota de Tarzan.

El cul de la mona

El cul de la mona

En la darrera setmana, n’hem vist un munt, de culs de mona, a càrrec dels corresponents primats: que si us aneu a quedar fora d’Europa si us independitzeu; que si us aneu a quedar fora de l’euro i dels mercats internacionals; que si aneu a retrocedir vint-i-cinc anys; que si això de la independència és il·legal; que si m’emporto la botigueta i m’instal·lo en Salamanca; que si l’article vuit punt u ens autoritza a enviar-vos els tancs; que si l’article cent cinquanta-cinc punt u ens permet passar-nos pel forro tot el que decideixi el Parlamentet de Catalunya i enviar-vos a la Guardia Civil, amb el mostatxo incorrupte de Tejero al capdavant…

En mig de l’escridassada d’aquesta munió de mones i micos, gairebé han passat desapercebudes les paraules de Rajoy, menys agressives però igualment amenaçadores, de visita en el País Basc:

  • «Lo peor que puede hacerse frente a la crisis es romper la estabilidad política.» No crec que disminuir la despesa en educació i en sanitat ajudi gaire a mantenir l’estabilitat política; no crec que reduir les ajudes a les famílies –que estan pagant la pitjor part d’una crisi que no han provocat– ajudi gaire a mantenir l’estabilitat política.
  • «La estabilidad política es capital para las pensiones y para procurar ingresos para mejorar los servicios de las Administraciones.» Doncs, sembla que ja ningú no es creu que no tocarà les pensions, després d’haver-se menjat totes les altres promeses electorals; i sembla que això de pujar l’IVA ha fet caure tant el consum que es recapta menys que abans, a més d’haver torpedinat la petita i mitjana empresa.
  • «Y les vamos a decir [a los nacionalistas] que provocar división y enfrentamiento es lo peor que se puede hacer en una situación de crisis.» Té raó, senyor Rajoy: el millor que es pot fer en una situació de crisi és no escoltar les peticions dels interlocutors, dir que no a tot i continuar afirmant que vostè sap quin és el camí per sortir de la crisi, tot i que encara no ens ha dit quin és aquest camí misteriós.
  • «¿Por qué hay aquí quien se empeña en regresar al pasado y nos dificulta salir de la crisis?» Això li ho pot preguntar als que parlen de traure els guàrdia civils i els tancs: això sí que és un passat al què no volem tornar.
  • «La inestabilidad es enemiga de la Economía.» Repartir garrotades indiscriminades entre manifestants pacífics no ens aportarà gaire estabilitat, senyor Rajoy.
  • «Quienes en este momento están pretendiendo romper las reglas le están haciendo un enorme daño a su país, España.» Qui ha dit que Espanya sigui el nostre país? Ah, sí, ara ho recordo: ho va dir un exercit fa gairebé tres-cents anys: recordo vagament una expressió sobre el «justo derecho de conquista». Per què no vol preguntar als catalans quin és el nostre país? Tanta por té que una majoria substancial digui que el nostre país és Catalunya? Tanta por té, senyor Rajoy?
  • «Están empeñados en romper y trabajando en contra del sino de los tiempos.» Això del fat dels temps li ha quedat molt bíblic, senyor Rajoy. Però, aquí, l’única cosa que es vol trencar són les cadenes que ens uneixen a Espanya contra la nostra voluntat, que ens sotmeten a Espanya i que permeten que Espanya ens sagni i s’emporti el fruit del nostre treball, deixant-nos en la misèria.
  • «El PP está donde siempre, en la Constitución, que es el marco que ha unido y tiene que seguir uniendo a todos los españoles.» Té raó: el PP no ha evolucionat gens ni mica; de fet, tot i haver-se canviat el nom, continua sent l’Alianza Popular de Fraga Iribarne, el ministre de propaganda d’un dictactor feixista. El PP continua on sempre ha estat, al costat d’una constitució redactada sota el soroll dels sabres (com demostren els famosos articles vuit i cent cinquanta-cinc, articles dissenyats per reduir la democràcia en funció dels interessos d’una determinada visió d’Espanya); al costat d’aquella idea d’Espanya que s’entesten a imposar-nos, que sigui Una, només Una, sense voler entendre ni acceptar les diferències i les sensibilitats dels diversos pobles que, fins ara, hem intentat viure dins d’Espanya. Sí, senyor, li ho reconec: el PP no s’ha mogut ni un mil·límetre, no ha avançat, no s’ha democratitzat; no ha madurat.

I com que el PP no ha sabut ni ha volgut evolucionar (tampoc es pot dir que el PSOE ni la resta de forces polítiques espanyoles siguin gaire més obertes), ara ens veiem en el punt de dir «fins aquí hem arribat, ja n’estem tips, ja us ho fareu.»

La llàstima és que hi ha una part important de forces visibles espanyoles (no totes públiques, no totes legitimades pels vots dels ciutadans) que s’entesta a fer el ridícul davant de la comunitat internacional, a dir bajanades o, pitjor encara, amenaces de conflicte armat (però sense el glamour d’un Marlon Brando en El Padrí i el seu «Us faré una oferta que no podreu rebutjar…»). A hores d’ara, Europa se’ls mira amb els ulls esbatanats, incrèdula davant de tanta salvatjada i, suposo, cada cop més conscient del que hem hagut de suportar els catalans durant 300 anys.

Seguiu així, benvolguts micos i benvolgudes mones, seguiu així, que ens esteu facilitant el suport internacional que tant necessitem. En sortir del zoològic, passaré per la vostra gàbia i us llançaré cacauets.

About these ads
Aquesta entrada ha esta publicada en Catalunya, democràcia, desinformació, economia, independència, pirata, Política, república. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Rajoy i el cul de la mona

  1. Quan he llegit el títol pensava que amb el cul de la mona et referies a la cara de la Camacho, i per extensió, a la persona. Però ja veig que no, molt bon article!

  2. Bo, molt bo, l’article. M’agradat llegir-lo.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s