Ehem ehem… Em pense que més d’u es va quedar a quadres amb la interpretació que va fer el Tux sobre
Richard M. Stallman; ara que he tingut l’ocasió d’assistir a la seua conferència, intentaré fer-vos-en una descripció una mica més “està ndard” i comprensible.
Si vau tindre la paciència o la curiositat de veure els vÃdeos de YouTube, probablement arribareu a la conclusió que aquest senyor està com un llum. Bé, aquest és un detall sense importà ncia. El fet important és que aquest senyor, allà per l’any 1983 (on està veu, eh?, l’any 83?) va tindre la clarividència de comprendre què era el que les grans companyies informà tiques estaven fent i quines n’havien de ser, si ningú no hi posava remei, les conseqüències. Potser la proximitat del
1984 va fer recapacitar RMS (és com li agrada que li diguen en el “mundillo”); el cas és que va preveure que, per aquest camÃ, les multinacionals que dominaven aquestes tecnologies acabarien, en pocs anys, per dominar també cada aspecte de la nostra vida. I sembla que no s’hi va equivocar.
Amb el convenciment que ningú no ho faria per ell, va abandonar la seua feina (era un dels informà tics del Laboratori d’Intel·ligència Artificial del MIT) i es va dedicar en cos i à nima a dos grans tasques:
- crear un sistema operatiu lliure complet, i
- convèncer com més gent millor, no només a usar-lo, sinó a ajudar-li a crear-lo.
Ehem… un sistema operatiu complet… Algú de vosaltres sap com li funcionaria si esborrés el Windows? Bé, doncs un sistema operatiu complet és que haurÃeu de programar si l’esborrareu (no “com s’utilitza”) el Windows? Algú de vosaltres sabria com construir una cosa similar (similar només pel fet que control·la l’ordinador, no perquè se li assemble en res més)? SÃ, efectivament, no és una tasca per a un home sol: d’acà la necessitat del segon objectiu.
La història de com va definir les quatre llibertats del programari, de com va fundar la Free Software Fundation i de com, amb la col·laboració desinteresada (en la major part dels casos) de moltÃssima gent va arribar a bastir el que avui coneixem com a GNU/Linux (llegiu “nyu amb lÃnux”) és llarga i apassionant, però la podeu trobar molt ben comptada en molts llocs de la xarxa si el tema us interessa. També, si voleu, podeu llegir en aquest post de Pau, a SomGNU, un resum de la conferència que va donar durant el cap de setmana en un IES: si fa no fa, sempre diu el mateix, i m’estalviarà haver de fer-ne un altre.
En realitat, el que jo volia comentar és algunes curioses coincidència que trobe entre aquest personatge i un altre que em resulta igualment interessant: el nostre Ramon Llull. Una llista?
- Tots dos van viure una vida relativament normal, segons les pautes de les societats respectives, fins a un cert moment en què, per una sèrie d’experiències, obren els ulls i passen a contemplar el món d’una altra manera (o pateixen una revelació: és el mateix, amb uns altres mots).
- A partir d’aquest moment, tots dos es plantegen una feina tità nica, una missió, que, en tots dos casos, comporta:
- l’assumpció d’una base moral o ètica (el principis del programari lliure, per a RMS; la moral catòlica, per a RL);
- la creació d’una obra que supera la capacitat humana normal (un sistema operatiu complet, per a RMS; el millor llibre en ordre a convertir infidels, per a RL);
- la adhesió al seu projecte per part de tota la humanitat.
Tots dos van abandonar la vida que duien fins a aquell moment (programador, cavaller) per tal de dedicar-se en cos i à nima a la missió que s’havien plantejat.
Tots dos van haver d’estudiar molt per preparar-se (la vida de l’informà tic consisteix a estudiar, constantment, la manera de resoldre problemes; RL va estudiar teologia, filosofia, història, medicina, dret…).
Tots dos van estudiar idiomes per propagar la seues idees (crec que, a més del castellà , RMS parla francès i alguna cosa més; RL va estudiar, que en tinguem constà ncia, occità , à rab i llatÃ).
Mentre construïen les obres respectives, tots dos van crear moltes obres menors o parcials (RMS va programar editors de text, compiladors, depuradors; a RL se li reconeixen més 250 obres, entre novel·les, poemes, teològiques, pedagògiques…).
Tots dos van viatjar molt més, moltÃssim més, del que era habitual en la seua època.
Tots dos es van entrevistar amb tants governants i lÃders de tota mena com van poder per tal d’intentar atraure’ls a la seua causa (RMS ha parlat amb governadors i caps d’estat –no, amb Bush, no–; RL va ser el malson constant de més d’un Papa de Roma i de més de quatre reis i emperadors).
Tots dos van reunir un petit grup de seguidors. [Actualització del 2008-04-08 a les 10.07]
Tots dos van ser titllats d’excèntrics pels poders fà ctics de llurs respectives societats (RMS ha estat “acusat”, al seu paÃs, de ser comunista; RL va estar a punt de ser declarat heretge). [Actualització del 2008-04-08 a les 10.07]
Tots dos eren (bé, l’RMS encara ho és!) vehements, cabuts i inflexibles amb les pròpies conviccions, cosa que els feia guanyar moltes antipaties.
Tots dos escrivien cançons amb intenció propagandÃstica (de l’RMS, conec la versió del Guantanamera i la cançó del Programari Lliure, una mena d’himne; RL, com a bon cavaller, era trobador, va deixar de compondre cançons a les dames que es volia “treballar” i va passar a dedicar-les a la verge Maria).
Tots dos feien (a l’RMS el vaig veure en directe: quin xou!) broma sobre la pròpia figura com a mesura publicità ria (RMS com a Sant IGNUci, no us perdeu el vÃdeo que us va penjar el Tux en l’anterior post; RL feia aparèixer un personatge anomenat Ramon lo Foll en les seues obres).
Per si tot això fos poca cosa, són molts els estudiosos que veuen en els sistemes combinatoris de l’Art d’Atrobar Veritat de Ramon Llull el primer precedent de l’Art combinatòria de Leibniz que, al seu torn, està en la base dels treballs matemà tics de George Boole, sense el quals la informà tica dels nostres dies no seria el que és.
Els qui coneixeu la vida de Ramon Llull haureu observat, potser, una parell de diferències: mentre que el beat aspirava a morir mà rtir (i sembla que ho va aconseguir), RMS aspira a crear un sistema operatiu lliure o morir en l’intent… però morir de vell! L’altre detall detall és que, després de la il·luminació de Randa, la vida del mallorquà va passar a ser molt més trepidant i aventurera que la d’Indiana Jones; pel que fa a RMS, no tinc informació sobre aquest aspecte.
Ehem ehem… que no, que diu el Tux que la meua visió de l’RMS tampoc no és gaire està ndard.
Bé, és el que passa amb les persones que no ho són gens, d’està ndards. De tota manera, si voleu conèixer una mica el seu pensament, us podeu descarregar el seu llibre Programari lliure per a una societat lliure: es tracta d’una recopilació d’articles i de conferències, de manera que es presta molt per a la lectura fragmentà ria. Tranquils!, que no parla gaire sobre informà tica; en realitat, és una mena d’assaig filosòfic.
): 
Ja està aquà el petitó de la casa! Feia mesos que somiava amb ell, però no acabava d’arribar. I, avui, mentre passava per davant de l’aparador d’una botiga l’he vist allÃ, tot sol, tan petitet, tan blanquet, que semblava que em mirava com aquell que diu “vinga, home, que porte dies aquà esperant-te, tot solet, que ningú no em fa cas!” i només li faltava que moure la cua i posar-se a lladrar, impacient.
Hola hola hola! Ja estic acà en aquesta vesprada de pluja que el Giorgio està gaudint en directe en la terrassa: l’he enganyat amb un martini i allà que l’he deixat tancadet: hi hi hi hi!
