Provant una nova casa

Potser ahir ja us vau adonar que publicava una entrada a Paraules sense escrúpols, del Jordi Monteagudo. Fa temps que estem pegant-li voltes a la idea de tornar a compartir espai (ell també havia publicat per ací fa temps) i, al final, hem decidit provar-ho i veure com ens va. Fins a nou avís, aniré publicant per allà.

En qualsevol cas, el contingut acumulat de les Anotacions al marge continuarà on està. I si, al final, la mudança és definitiva, ho avisaré per ací.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Bloquejar pàgines web

Imagineu que no voleu accedir ni per equivocació a un conjunt de llocs web que no us cauen simpàtics (per exemple, perquè no us fa gràcia el projecte de Llei de la Propietat Intel·lectual i considereu injusta la manera com perjudica agregadors tipus Menéame i com afavoreix els mitjans digitals associats a AEDE i voleu, com a primera mesura de protesta, deixar de visitar-los). Imagineu que voleu evitar caure-hi si, inadvertidament, cliqueu sobre un enllaç que us hi porta. Si aquest és el vostre cas i, a més a més, empreu un sistema GNU/Linux, esteu de sort, perquè la manera d’evitar-ho és força senzilla.

Un dels fitxers de configuració, /etc/hosts, us permet bloquejar les adreces indesitjables simplement afegint-hi, per cadascuna, una línia del tipus:

127.0.0.1       adreça.com

Com que es tracta d’un fitxer d’administració del sistema, us caldrà editar-lo com a superusuari. Per exemple, des dels sistemes de la família Ubuntu:

# vim /etc/hosts

Un cop l’esteu editant, només us caldrà anar al final del fitxer i copiaferrar-hi la següent tirallonga:

# Pàgines web d'AEDE bloquejades manualment.
# Aquesta llista ha estat extreta de:
# http://www.aede.es/publica/Periodicos_Asociados.asp
# És possible que no es trobi actualitzada.

127.0.0.1    elpais.com
127.0.0.1    www.marca.com
127.0.0.1    www.elmundo.es
127.0.0.1    as.com
127.0.0.1    www.lavanguardia.com
127.0.0.1    www.abc.es
127.0.0.1    www.elperiodico.com
127.0.0.1    www.elperiodico.cat
127.0.0.1    www.larazon.es
127.0.0.1    www.elcorreo.com
127.0.0.1    www.lavozdegalicia.es
127.0.0.1    www.mundodeportivo.com
127.0.0.1    www.sport.es
127.0.0.1    www.diariovasco.com
127.0.0.1    www.lne.es
127.0.0.1    www.farodevigo.es
127.0.0.1    www.expansion.com
127.0.0.1    cincodias.com
127.0.0.1    www.eldiariomontanes.es
127.0.0.1    www.elnortedecastilla.es
127.0.0.1    www.levante-emv.com
127.0.0.1    www.laverdad.es
127.0.0.1    www.ideal.es
127.0.0.1    www.lasprovincias.es
127.0.0.1    www.diariosur.es
127.0.0.1    www.diarioinformacion.com
127.0.0.1    www.elcomercio.es
127.0.0.1    www.laprovincia.es
127.0.0.1    www.diariodemallorca.es
127.0.0.1    www.hoy.es
127.0.0.1    www.larioja.com
127.0.0.1    www.diariocordoba.com
127.0.0.1    www.elperiodicomediterraneo.com
127.0.0.1    www.superdeporte.es
127.0.0.1    www.elperiodicodearagon.com
127.0.0.1    www.laopiniondemurcia.es
127.0.0.1    www.regio7.cat
127.0.0.1    www.diaridegirona.cat
127.0.0.1    www.laopiniondezamora.es
127.0.0.1    www.laopinion.es
127.0.0.1    www.diariodeibiza.es
127.0.0.1    www.laopinioncoruna.es
127.0.0.1    www.elperiodicoextremadura.com
127.0.0.1    www.laopiniondemalaga.es
127.0.0.1    www.lavozdigital.es
127.0.0.1    www.diariodenavarra.es
127.0.0.1    www.heraldo.es
127.0.0.1    www.ultimahora.es
127.0.0.1    www.intereconomia.com
127.0.0.1    www.diariodecadiz.es
127.0.0.1    www.diariodesevilla.es
127.0.0.1    www.deia.com
127.0.0.1    www.diariodenoticias.org
127.0.0.1    www.diariodeburgos.es
127.0.0.1    www.malagahoy.es
127.0.0.1    www.huelvainformacion.es
127.0.0.1    www.noticiasdegipuzkoa.com
127.0.0.1    www.diariodejerez.es
127.0.0.1    menorca.info
127.0.0.1    www.noticiasdealava.com
127.0.0.1    www.granadahoy.com
127.0.0.1    www.diariopalentino.es
127.0.0.1    www.latribunadealbacete.es
127.0.0.1    www.elalmeria.es
127.0.0.1    www.europasur.es
127.0.0.1    www.heraldodesoria.es
127.0.0.1    www.diariodeavila.es
127.0.0.1    www.majorcadailybulletin.es
127.0.0.1    www.latribunadeciudadreal.es
127.0.0.1    www.latribunadetoledo.es
127.0.0.1    www.eldiadecordoba.es
127.0.0.1    www.latribunadetalavera.es
127.0.0.1    dbalears.cat
127.0.0.1    www.eleconomista.es
127.0.0.1    www.canarias7.es
127.0.0.1    www.elprogreso.es
127.0.0.1    www.lagacetadesalamanca.es
127.0.0.1    www.diariodeleon.es
127.0.0.1    www.diaridetarragona.com
127.0.0.1    www.diariodeavisos.com
127.0.0.1    www.lavozdealmeria.es
127.0.0.1    diariodepontevedra.galiciae.com
127.0.0.1    www.diariodelaltoaragon.es
127.0.0.1    www.elcorreoweb.es
127.0.0.1    www.diariojaen.es
127.0.0.1    www.diarideterrassa.es
127.0.0.1    www.eladelantado.com

Per a acabar, només us cal desar els canvis i reinicar els sistema. Per comprovar que funciona, visiteu la llista de mitjans associats a AEDE i comenceu a clicar sobre els enllaços: en lloc de les pàgines dels periòdics, hauríeu de trobar unes boniques pàgines d’error.

A veure si entenen d’un cop com funciona Internet…

Editat 2014-02-18, 01.10

Acaben de publicar un complement per a Firefox que fa la mateixa funció. No l’he provat encara, però em sembla interessant afegir-vos l’enllaç (que algú ha impulsant en Menèame i, posteriorment, algú més ha enllaçat via Twitter: com pot ser que la gent d’AEDE, CEDRO, SGAE, etc., encara no entenguen com funciona Internet?!). L’autor signa fanta i el podeu trobar a Plugin para bloquear la prensa de AEDE.

La gent és increïble!


Font: toptrucos.com

Publicat dins de Administració, democràcia, desinformació, GNU/Linux, Informàtica, internet, Política, propietat intel·lectual | Etiquetat com a , , , , , , , | 10 comentaris

Pavel Durov explica detalls de Telegram

Divendres vaig comentar les incongruències que trobava en la descripció de Telegram com una aplicació lliure, ja que manté tancat el codi de la part del servidor. Per això em sembla un deute enllaçar (i comentar una mica) l’entrevista a Pavel Durov publicada a DiarioTuring (molt recomanable), on el creador de l’aplicació en dóna alguns detalls que, al meu entendre, són molt importants. Sobretot, m’ha interessant la següent pregunta, que va seguida d’una resposta llarga i detallada:

Usar software libre es una de vuestras características más destacadas, pero no todo lo tenéis licenciado así, ¿por qué?

El código fuente de todas las aplicaciones es 100 % abierto, si bien el código en el servidor va a ser gradualmente abierto a finales de este año. Tenemos abierta la parte del cliente de manera que cualquiera pueda sacar provecho de nuestra tecnología en la nube.

Amb aquesta resposta, gairebé directa, Durov deixa clar que el codi de servidor no és encara lliure. Queda per veure a quin ritme i fins a quin punt l’obriran. Però, a partir d’aquestes frases, ja no hi ha discussió sobre si Telegram és o no lliure (sempre que el lector tingui clar el concepte d’arquitectura client-servidor).

També trobo interessant la justificació que dóna a aquesta estratègia, tot i que reconec que no tinc els coneixements necessaris per a valorar-la adequadament (i agrairé molt que algun expert en la matèria ho exposi). Vegem què diu sobre el fet de mantenir tancat el codi del servidor:

La razón por la que Telegram es diferente se basa en que es un servicio unificado en la nube, que no serviría para nada si todo el mundo empezara a crear sus propias nubes de Telegram. Eso supondría que nadie se podría comunicar entre nubes diferentes.

Bé, això em sorprèn una mica si ho comparo amb l’experiència amb algunes xarxes socials basades en sistemes client-servidor de codi obert (obert el client i obert el servidor), com són StatusNet i Diaspora* (ja ho comentava en l’article anterior), on les diferents xarxes poden comunicar-se entre sí. És a dir, fan allò que diu que Telegram no podria fer; però, com he dit fa un moment, no tinc els coneixements necessaris per a valorar aquestes afirmacions (i, si els tingués, encara em faltaria un element essencial: el codi del servidor de Telegram).

Més endavant, Durov explica els avantatges de mantenir obert i lliure el codi del client:

Por ejemplo, una persona puede revisar el código fuente de las apps de tal manera que cuando intercambias mensajes por un chat secreto el servidor no tiene acceso a esos mensajes en ningún momento, se almacena solo en tu dispositivo. Un centenar de geeks expertos en seguridad de todo el mundo revisaron el código fuente de Telegram hace un mes. Algunos encontraron algunos detalles que podían reforzar la seguridad, y eso es exactamente lo que hicimos.

Hi estic completament d’acord: això és el que defensa, entre altres coses, el programari lliure. És per això que em costa d’entendre que no apliquin aquest mateix concepte al codi del servidor des del primer moment: se’m fa estrany.

A continuació, Durov avalua els riscos d’emprar Android i iOS, que no són ni lliures ni oberts, i empra aquests riscos com a argument per a treure importància a l’opacitat del codi del seu server:

Sin embargo hay que tener en cuenta que como la aplicación funciona en Android o iOS no puede ser 100 % segura desde que se conoce que la NSA tiene acceso por puertas traseras al sistemas operativo de tu smartphone.

Aquí no hi puc estar d’acord: almenys, els usuaris d’Android tenim la possibilitat (no crec que sigui fàcil, però existeix) de substituir el sistema operatiu de les nostres tauletes i telèfons espavilats per un altre de compatible i totalment lliure i obert (crec que Replicant respon a aquesta descripció). Així, si es pogués instal·lar el client de Telegram sobre aquest altre sistema operatiu, només faltaria que el servidor de l’aplicació fos també lliure per garantir que el codi de tot el conjunt (sistema operatiu de la tauleta, client de Telegram instal·lat a la tauleta, servidor de Telegram) es pogués examinar i auditar —cosa que demostraria, o no, la seguretat que atribueix a l’aplicació—; per tant, no puc compartir aquesta argumentació de Durov.

Com era d’esperar, Durov acaba la resposta avaluant molt positivament el seu producte:

Resumiendo, nada es 100 % seguro, pero Telegram es categóricamente la opción más segura del mercado si la comparas con Line, WhatsApp, etc.

En efecte, la seguretat total no existeix. En efecte, Telegram és més lliure i més obert que la resta d’aplicacions similars. I també  sembla més segur i aporta una novetat en particular, la dels xats secrets, molt important de cara a garantir el dret a la intimitat en les comunicacions (un dret constitucional a l’estat espanyol, per cert). Però, fins que no faran públic el codi del servidor, no podrem estar segurs de totes aquestes bondats. Espero que sigui aviat, perquè donaria resposta a una necessitat cada cop més valorada per tots els usuaris.

De fet, jo no pagaria ni un cèntim pels altres productes similars basant en codi tancat—; però, sí que estaria disposat a pagar un preu raonable per un servei amb aquestes característiques si estigués basat al 100% en programari lliure: en aquestes condicions, sí que em resultaria suficientment fiable.

Publicat dins de Informàtica, programari, programari lliure, programari privatiu | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

Telegram: potser ni tan lliure ni tan segur

Farà cosa de quatre o cinc dies he observat, a través de Twitter, una sèrie de comentaris sobre Telegram, un nou servei de missatgeria (mig any d’existència) similar a WhatsApp (que no he arribat ni a instal·lar), però amb dues característiques diferencials que em van cridar immediatament l’atenció: lliure i amb els missatges encriptats. En efecte, aquests són els dos problemes —l’opacitat del codi i la manca de privacitat dels missatges— que han fet que no arribés a emprar WhatsApp (i que m’han fet renunciar a Facebook i em porten a buscar substituts a Twitter i a G+ —que encara faig servir, tot i que no em fan gaire gràcia).

En efecte, en aquesta època de pèrdua de llibertats socials, de desaparició del dret a la intimitat, d’invasions i registres aparentment arbitraris per part de les forces de seguretat dels estats, qualsevol persona mínimament implicada en qualsevol moviment social (això que en diuen «activistes» i que abans era un elogi, no com ara, que ha esdevingut gairebé sinònim de «sospitós» i d’«extremista» —si és la premsa de dretes o les forces de seguretat els qui empren aquest mot) ha de veure amb interès els nous sistemes de comunicació que ajudin a preservar aquella intimitat que solen establir i regular les constitucions democràtiques: aplicacions que ajudin a mantenir el secret de les comunicacions. De fet, els primers usuaris que han adoptat Telegram provenen de l’activisme social, cultural i polític.

Així, després d’una ràpida ullada a les PMF (FAQ) de la pàgina oficial de Telegram, me l’he instal·lat a la tauleta. No han trigat en aparèixer, com era previsible, alguns dels companys ubuntaires (els partidaris del programari lliure també hi estem interessats, és clar), cosa que m’ha permès de familiaritzar-m’hi ràpidament: m’ha semblat molt fàcil d’emprar i molt còmode i pràctic.

Tanmateix, mentre seguia investigant l’aplicació, he observat algunes incongruències:

  • no n’hi ha versió a l’F-Droid, el repositori de programari lliure per a l’Android (el primer lloc on el vaig cercar);
  • no he trobat informació (en un primer moment) sobre la llicència d’ús, una de les primers informacions que sol oferir qualsevol programa lliure;
  • les PMF de Telegram donen a entendre que només una part del codi és públic, cosa que no és compatible amb el concepte de programari lliure.

Amb el dubte al cos, he optat per formular una pregunta directa al compte en castellà que tenen al Twitter, @telegram_es: sembla que les responen totes i, efectivament, en pocs minuts m’han passat aquest enllaç.

Primera resposta de Telegram

Des del compte @telegram_es em passen l’enllaç on es descriuen les llicències dels clients.

En resum, els dos clients oficials de Telegram (per a Android i per a iPhone, respectivament) es distribueixen sota la llicència lliure GPL2, així com un segon client (no oficial) per a Android, més el client (no oficial) per a GNU/Linux. Tots quatre inclouen els enllaços que permeten obtenir-ne el codi.

En canvi, no hi he trobat informació sobre les llicències del client (no oficial) per a Windows ni per Mac OSX.

A més a més, s’hi enllacen quatre llibreries Java que faria servir el client oficial per a Android. Aquests llibreries estan alliberades sota la llicència MIT, que es pot considerar lliure; també s’ofereixen els enllaços per obtenir-ne el codi.

El que no he trobat, però (i aquest és el problema), en aquest enllaç, és cap referència al codi que gestiona els servidors utilitzats per Telegram, ni tan sols una indicació sobre quina llicència es troba. Per evitar el risc de clavar la pota (podria haver passat per alt un segon enllaç), he tornat a consultar al compte de @telegram_es, però, aquest cop, amb una pregunta més directa:

Segona resposta de Telegram.

La resposta evasiva sobre el codi del servidor.

En aquest cas, la resposta ha estat evasiva: han evitat constar amb un «sí» o un «no»; no han dit sota quina llicència es distribueix el codi del servidor —de fet, no sembla que estiguin disposats, de moment, a compartir aquest codi—; eviten dir directament i clarament que el mantenen secret. A més a més, la redacció procura transmetre una impressió positiva («esperamos liberar más códigos con el tiempo»), però sense comprometre’s de  cap manera respecte a cap codi en concret i sense esmentar el codi del servidor.

Mantenir el codi secret no és cap il·legalitat (de fet, és l’opció utilitzada per les empresses que més benefici n’obtenen —a través de la comercialització de les llicències d’ús privatives— i pels programes més populars entre els usuaris «normals»), és cert. En canvi, aquí s’està aprofitant (i no sé si fomentant) la confusió a partir d’una liberalització parcial del codi, tot i que la part més important, la del servidor, es manté oculta: no sembla un comportament gaire clar.

En la situació actual, doncs, els programadors interessats podrien examinar i auditar, com a molt, com funciona el programa client que l’usuari es pot instal·lar (però només en els quatre casos que hem trobat sota llicència GPL2, i sempre que el codi no remeti a altres llibreries de codi tancat). En canvi, no hi ha manera d’esbrinar res sobre com són tractats els missatges un cop arriben als servidors de Telegram.

(Potser algú dirà que és normal que el codi que s’executa en els servidors sigui secret; però això no és cap argument tècnic: si us plau, recordeu que altres xarxes, com les basades en pump.io, en StatusNet o en diaspora*, sí que empren codi lliure en els servidors i funcionen amb total normalitat.)

Finalment (i lamentablement), doncs, resulta que Telegram no és lliure, sinó gratuït (free, l’eterna confusió en anglès), tot i que fa pública la seva API i part, només una part, del codi que utilitza (els clients oficials són lliures, sí, però no el servidor, el sistema que transmet i tracta els missatges, i que és, en realitat, la part més important i delicada). El fet que Telegram codifiqui els missatges —cosa desitjable en els temps d’indefensió que corren— esdevé irrellevant, vist que la part del codi que es manté oculta podria fer-hi qualsevol cosa, des de filtrar i oferir les nostres preferències gastronòmiques al centre comercial més proper fins a passar-les als hereus de la KGB. De fet, si recordem les revelacions d’Edward Snowden sobre l’accés a les dades dels usuaris de Facebook, Google i altres companyies per part de l’NSA, no seria cap novetat.

Dissortadament, l’usuari no especialitzat desconeix el funcionament de l’arquitectura client-servidor, cosa que facilita la confusió de conceptes: en aquest cas, el programa que actua com a client (l’aplicació que l’usuari s’instal·la al mòbil o a la tauleta) és lliure; en canvi, el que fa servidor és tancat i no en coneixem el codi —ergo pot fer qualsevol cosa amb els nostres missatges. En resum, l’usuari ha de continuar confiant que el sistema ocult de Telegram (el servidor) no farà res d’incorrecte ni d’imprudent amb les seves dades (començant pel nom i pel número de telèfon) ni amb els missatges que envia o que rep.

De fet (i ara raono en mode paranoic), si jo fos una agència d’espionatge d’una gran potència internacional (com la TIA, per exemple) no podria imaginar un parany més efectiu per a vigilar activistes de tot el món: el tema de l’encriptació dels missatges, que és la part més senzilla de comprendre, resulta suficientment atractiu per a aquest grup social —de fet, sembla que s’hi estant llançant en massa—, i la manera com juguen amb el llenguatge de les llicències és tan ambigua com perquè hi caigui qualsevol que no tingui coneixements en informàtica i en llicències lliures. Atenció: no estic afirmant que la CIA, l’FBI, l’NSA, la KGB o els seus hereus n’estiguin al darrere, però és la classe de maniobra que no els molestaria que algú fes per ells (i ja em disculpareu si em repeteixo, però no vull arriscar-me a ser malentès).

Quina pena: m’havia agradat el client CLI per a GNU/Linux.


Alguns articles sobre Telegram: en tots aquests es descriu com a programari lliure.


Dilluns, 3 de febrer de 2014

Pavel Durov explica alguns detalls de Telegram en una entrevista concedida a DiarioTuring i aclareix que el codi del servidor és tancat, de moment. En comento alguns aspectes en aquesta altra entrada.

Publicat dins de Informàtica, llibertat, programari, programari lliure, programari privatiu | Etiquetat com a , , , , | 4 comentaris

DebianCLI (1): instal·lació

Feia dies que em rondava pel cap la idea d’instal·lar un sistema GNU/Linux sense entorn gràfic a l’Idefix (ja sabeu, els qui em coneixeu: aquell ASUS Eee PC 701 blanquet tan cuqui): amb només 4 GB d’unitat SDD interna, la Bodhi Linux hi anava massa estreta. I, com que tinc un sistema complet en una USB xicotininiua de 32 GB, no em suposava cap problema fer-hi l’experiment.

Dubtava entre instal·lar-hi una Ubuntu 12.04.3 LTS o una Debian 7; fins i tot, encara tinc un USB amb els instal·ladors d’antiX, i un d’ells proporciona un sistema base. Al final, i després de tres o quatre intents, ho he aconseguit a partir d’una iso alternate de la Ubuntu. Com que m’havia donat una miqueta de feina, volia resumir-vos-en ací els passos (llàstima no haver-ne fet captures), no siga cosa que m’hi torne a clavar i no ho recorde; però, en intentar repetir el procés que m’havia sortit bé, no hi ha hagut manera. Total, que, al final… però, bé, comencem pel principi (ja sabeu com m’agrada contar batalletes).

Antecedents (m’enrotlle més que una persiana: us els podeu botar)

Gairebé des del primer moment (bé, potser seria el segon moment, o el tercer…) que vaig arribar a GNU/Linux a través d’Ubuntu, em vaig sentir atret pel món de la consola: la pantalla negra amb lletres verdes em resulta tremendament sexy, què li anem a fer! A més a més, em recordava els meus inicis amb l’MS-DOS 3.21, i ja sabeu que els vells som una miqueta enyoradissos.

Abans, però, de clavar-me en aventures massa arriscades, vaig ser disciplinat i vaig familiaritzar-me amb els escritoris més populars del moment (Gnome 2.3, KDE 3.5) i d’altres que no ho eren tant (Xfce, Fluxbox) –Enlightenment 17 hi va aparèixer fugaçment, però encara es trobava en plena fase alfa i fallava més que una escopeta de fira: la nostra història d’amor va haver d’esperar.

Però, quan ja m’havia familiaritzat un poc amb el sistema –i veient que, quan es tractava de solucionar problemes d’administració, acaba rebent consells en forma de «obre un terminal i escriu «sudo apt-get install birra-de-la-bona» i, tot seguit, tecleja «dpkg-reconfigure living-la-vida-loca» i coses així–, vaig decidir ficar-m’hi una miqueta més a fons. Vaig estar investigant i vaig trobar una bona pila d’aplicacions que, en cas de necessitat, m’haurien d’haver permès realitzar, des de la pantalla negra, més del 90% de les meues activitats quotidianes; el resultat d’aquelles investigacions el podeu trobar en aquest post del vell blog L’aventura del pingüí (sí, emprava Blogspot abans de passar-me a WordPress: un pecat de joventut).

Alguns dels programes que enllaçava en aquella entrada encara els utilitze de forma habitual, com el navegador Elinks o el lector de fils Newsbeuter. A més a més, no he deixat mai d’editar els fitxers de configuració i similars amb Vim (tot i que ara, com ja sabeu, *m’he passat a Emacs: he vist la llum! al·leluia!*). És a dir, sempre he mantingut el gustet per la pantalla negra.

D’aquella etapa, recordo especialment el descobriment la distribució INX (INX… is Not X!), basada en Ubuntu 8.04 LTS, però sense cap gestor de finestres, fornida amb tota mena d’aplicacions per a consola i amb tot d’utilitats i documentació per a aprendre a treballar-hi: una meravella pedagògica que, dissortadament, no ha tingut continuïtat.

Entre les cròniques d’aquells experiments, rellegir aquesta entrada sobre una instal·lació similar a partir d’una mini.iso (que descarregava tots els paquets de la xarxa i era lentíssima) i aquesta altra, que descrivia la instal·lació a partir d’una alternate, m’ha fet decidir-me per aquest darrer sistema (veus? al final sí que és útil, aquesta mania de publicar-ho tot, de manera que ho tornaré a fer tot seguit).

Ubuntu es posa antipàtic

He començat per visitar la pàgina de descàrregues d’Ubuntu, he localitzat la iso que volia (ubuntu-12.04.3-alternate-i386.iso) i l’he descarregada amb un simple clic: aquesta part la volia fàcil. Després, per precaució, he comprovat la integritat de la imatge amb md5sum i he continuat amb la preparació de la clau.

Preparar la clau USB representava un altre petit obstacle: recordava haver tingut problemes amb les alternate en intentar preparar-les amb Multysistem, de manera que he optat per UNetbootin

He engegat l’Idefix i l’he iniciat des de la clau USB que conté l’alternate. Apareix el menú d’UNetbootin amb la seva infinitat d’opcions, des de Default fins a Rescue a broken system. Comence per la primera i em diu que no té definit el tipus de vídeo 341 i que n’he de triar un; clique ENTER i em dóna una llista, de 0 a 9, perquè hi trie; seleccione l’opció 9 (311 640x480x16 VESA) i sembla que funciona bé.

A partir d’ací, el procés s’ha aturat en el pas Carrega components de l’instal·lador des d’un CD, dient que «no s’ha pogut copiar un fitxer del CD-ROM» i que si ho vull tornar a provar. Ho reintente, però no serveix de res i he d’avortar la instal·lació en aquest punt. Primer fracàs.

He continuat fent proves, engegant des de diverses opcions del menú de la clau (Expert install, Command line expert install) i provant amb diversos trucs (engegant amb el cable ethernet ja connectat; engegant amb un USB més perquè sembli que la màquina té més de 8 GB de disc –factor limitant per a les instal·lacions d’Ubuntu); però, l’instal·lador sempre s’aturava en un punt o en un altre en el que ha sigut una llarga sèrie de fracassos consecutius. Desesperant.

Al final, no recordo ben bé amb quina combinació, he aconseguit concloure la instal·lació i he obtingut el que volia: una Ubuntu sense entorn gràfic, només amb el sistema base: una CLIbuntu en tota regla. Després, però, he volgut refer el camí per tal de documentar-lo amb detall, però no s’ha tornat a mostrar tossut. Fins i tot, m’he plantejat crear una clau, aquest cop emprant l’USB Creator del mateix Ubuntu, però exigeix 2 GB com a mínim, i no volia esborrar cap de les tinc (estava utilitzant-ne una d’1 GB).

Com no em sembla gaire seriós això de no poder refer un procés, he decidit substituir el sistema per un altre. He descartat antiX, tot i que em resulta molt atractiva, perquè es basa en Debian Sid i això em resulta una miqueta massa arriscat. Al final, m’he decidit per la vella, estable i sempre de confiança Debian Wheezy (que ja tenia preparada en un altre USB).

Instal·lant Debian Wheezy: com la seda

Aquest cop, la instal·lació ha seguit, punt per punt, els passos previsibles (de fet, els mateixos que podeu trobar en aquest article). L’únic detall remarcable és que, en aquesta ocasió, he modificat la partició de la unitat SDD i n’he reduït la swap per tal de guanyar una miqueta d’espai. Ha quedat així:

  • sda1 ext4      3.8 GB   /
  • sda2 swap    199.2 MB   swap

Quan ha acabat la instal·lació del sistema base, he pogut triar alguns conjunts de paquets més per completar-lo; he escollit:

  • SSD server (per si vull accedir-hi des d’una altra màquina);
  • Laptop (d’això es tracta!); i
  • Utilitats estàndard del sistema.

He continuat i, als pocs minuts, em demanava la confirmació per a instal·lar-hi el GRUB. S’ha completat la instal·lació (sense donar problemes en cap moment) i s’ha reiniciat des del Debian Wheezy amb total normalitat.

I, amb això, he acabat la primera fase.

Des de consola, vivint al màxim.

Publicat dins de antix, consola, debian, ubuntu | Deixa un comentari

Bibliografia sobre Emacs

En les poc més de tres setmanes que porto amb Emacs, he necessitat consultar una quantitat important de manuals, guies, cursos, introduccions, de les més generals a les més concretes, i m’he trobat que és complicat mantenir-les localitzades. Per si a algú li resulta útil i, ja que hi som, per la meva pròpia comoditat, he pensat que seria bo publicar aquesta mena de bibliografia en forma de llista d’enllaços. En general, els he ordenat per matèries i, després, els he classificat per profunditat; quan el títol no en donava cap pista, he procurat indicar en quina llengua estan.

Per evitar que aquesta informació quedi perduda en el fil cronològic d’entrades, he preferit desar-la en forma de pàgina estàtica; així, la podrem trobar sempre en la llista de pàgines a la part superior del blog. També hi podeu accedir des d’aquest enllaç.

Més que mai, comentaris i suggeriments seran més que benvinguts.

Publicat dins de emacs | 2 comentaris

Emprar xarxes Status.net des d’Emacs amb identica-mode

Deia l’altre dia que havia perdut l’accés a la xarxa identi.ca, basada en programari lliure, quan aquesta va abandonar Status.net i va passar a basar-se en pump.io. Acabe de descobrir, però, que existeix encara un paquet d’Emacs que permetia, en l’etapa anterior, emprar identi.ca des de l’editor de text; ara, lògicament, no funciona, perquè l’API1 ja no hi té res a veure.

Com que la curiositat és la mare de la ciència (la paciència sovint no du a enlloc, creieu-me), m’hi he posat a tafanejar i he descobert algunes coses. La primera és que podem instal·lar fàcilment el paquet identica-mode des dels repositoris d’Emacs de la següent manera:

  1. cridant la llista del gestor de paquets d’Emacs (M-x list-packages <RET>);
  2. cercant-hi la cadena «identica» (C-s identica);
  3. situant-nos a sobre del nom del paquet amb la fletxa esquerra (<left>);
  4. marcant el paquet per a instal·lar (i), i
  5. executant-ne la instal·lació (x).

Això sí, no recorde si aquest paquet es troba en la llista oficial d’Emacs o en alguna de les altres. Si no el trobeu, només heu d’afegir les següents línies al vostre fitxer de configuració ~/.emacs :

(setq package-archives '(("gnu" . "http://elpa.gnu.org/packages/")
                         ("marmalade" . "http://marmalade-repo.org/packages/")
                         ("elpa" . "http://tromey.com/elpa/packages/")
                         ("melpa" . "http://melpa.milkbox.net/packages/")))

Després, actualitzeu la configuració (amb M-x load-library seguit de ~/.emacs <RET>) i ja el podreu trobar a la llista de paquets (repetint els passos d’abans).

Un cop instal·lat, no us servirà de gaire: ja hem dit que no funciona amb la nova configuració d’Identi.ca. Per això mateix, no us haurà de fer por de potinejar-hi una mica i «reciclar-lo» per a emprar-lo amb altes xarxes basades encara en Status.net, com la que podeu trobar, en català, a Somsants.net. Proveu de fer el següent:

  1. Obriu el directori ~/.emacs.d/elpa/identica-mode-20130204.1653 (les xifres poden variar si han tret una versió posterior, cosa poc probable); hi trobareu un grup de fitxers acabats amb l’extensió .el (fitxers amb el codi en Elisp) i d’altres en .elc (els mateixos, però ja compilats per Emacs).
  2. Esborreu sense por (ací us vull veure, valents!) els fitxers compilats (els que acaben en .elc). No patiu: si Emacs no els troba, farà els servir els altres (interpretats, diríem; no sé si és gaire exacte, però em sembla que sí).
  3. Editeu amb el vostre editor preferit (deixeu-me endevinar… Emacs?) el fitxer identica-mode.el.
  4. Aneu a la línia 248 (amb M-g g 248 <RET>, si esteu emprant Emacs; perquè, esteu emprant Emacs, oi?) i hi trobareu el codi següent:
    (defcustom statusnet-authorize-url
      "https://identi.ca/api/oauth/authorize"
      "Statusnet authorization url."
      :type 'string
      :group 'identica-mode)

    Modifiqueu-lo perquè quede així:

    (defcustom statusnet-authorize-url
    ;; Original:   "https://identi.ca/api/oauth/authorize"
      "https://somsants.net/api/oauth/authorize"
      "Statusnet authorization url."
      :type 'string
      :group 'identica-mode)

    i haureu corregit l’adreça del servidor. Si, en lloc del la xarxa Somsants.net, en voleu fer servir una altra, només hauríeu de substituir-la per aquella.

  5. Continueu fins el següent bloc de codi i hi trobareu:
    (defcustom statusnet-server-textlimit 140
      "Number of characters allowed in a status."
      :type 'integer
      :group 'identica-mode)

    Modifiqueu-lo perquè quede així:

    ;; Original: (defcustom statusnet-server-textlimit 140
    (defcustom statusnet-server-textlimit 500
      "Number of characters allowed in a status."
      :type 'integer
      :group 'identica-mode)

    i haureu corregit la mida màxima dels missatges que, en Somsants.net, és superior.

  6. Deseu el fitxer (C-x C-s) i tanqueu-ne la memòria intermèdia (buffer) (C-x k <RET>).

Amb això ja heu configurat el paquet identica-mode perquè utilitze la xarxa de Somsants.net. Ara, només us cal accedir-hi, donar-hi els vostres usuari i contrasenya, i ja hauríeu de poder treballar-hi. És tan fàcil com:

  1. M-x identica <RET>.
  2. Introduïm l’usuari i premem <RET>.
  3. Introduïm la contrasenya i premem <RET>.

Hi trobareu una guia d’ús de l’autor, Gabriel Saldaña, a l’article Identi.ca mode for Emacs. Però, per als impacients, ací van algunes dreceres imprescindibles:

  • Veure les icones dels usuaris: i
  • Enviar un missatge nou: C-c C-s; després de redactar-lo, l’heu d’enviar amb <RET>.
  • Veure les respostes que us han enviat: C-c C-r
  • Veure la línia pública de missatges (és a dir, tots): C-c C-a
  • Passar al missatge següent / anterior: j / k
  • Passar al missatge següent / anterior de l’usuari sota el cursor: n / p
  • Respondre a l’autor de la piulada actual: <RET>
  • Repiular una piulada: C-c C-m (queda editable, la podem modificar)
  • Actualitzar la llista de missatges: g
  • Canviar de compte d’usuari: M-x identica-change-user <RET>

Crec que freqüentaré una mica més aquesta xarxa a partir d’ara.

Anotacions

1 L’API és la interfície que empra un sistema per comunicar-se amb una aplicació

Publicat dins de emacs, programari lliure | Etiquetat com a , , , , , | 2 comentaris