Primera cursa dels arbres i dels castells del Camp de Túria (I)

Mai no havia parlat en aquest lloc d’una antiga afició meua: les curses a peu. Fa més de deu anys que, per circumstàncies de la vida, ho vaig deixar, tant en la faceta de corredor popular com en la d’organitzador i col·laborador d’aquesta mena de saraus. Només una idea tan genial i un desafiament tan engrescador com el de la Cursa dels arbres i dels castells del Camp de Túria em podien traure de la meua letargia i dur-me, una vegada més, a posar-me els guants de cuir i el cinturó amb les eines d’emergència. Amb aquest article i amb els que el seguiran tractaré de transmetre-us alguna de les sensacions i de les vivències d’aquest llarg, dur, emocionant i vivificadorament intens cap de setmana.

S.D. Correcaminos. Qui haja participat alguna vegada en la Volta a Peu a València, o en alguna de les moltes curses que organitza o en les que col·labora, coneixerà el club d’atletisme més nombrós d’Europa: al voltant d’un miler de socis que, a diferència de la major part dels socis del Madrilona F.C., no es limiten a mirar, des de les grades o des de la còmoda poltrona casolana, com practiquen esport dos desenes de mercenaris. No, senyor; estem parlant d’un millar de persones que ixen a córrer o a caminar (o a nadar i a córrer en bicicleta, que també hi ha secció de triatló) pràcticament cada dia. I, des de fa més de vint-i-cinc anys, aquest col·lectiu organitza, com deia al principi, voltes a peus, maratons, maratons compensades, macrofons, circuits de curses populars, curses d’orientació, competicions en pista…

Un club com aquest no podria haver existit —o hauria sigut ben distint al que ha arribat a ser— sense la presència de personalitats inquietes, persones que, tan bon punt han assolit una fita, ja estan mirant més enllà: citius, altius, fortius, si no recorde mal. Ni, tampoc, sense el suport d’una generosa quantitat d’entusiastes, disposats a clavar-se en el major dels embolics. En aquest cas, i una vegada més, ha estat Toni Lastra (president del Correcaminos durant una llarga etapa) qui, fa un any, va alçar la veu i va dir: “Podríem organitzar una cursa dels castells valencians, per etapes i per equips”. I, com sol passar en aquests casos i en aquest club, el projecte —un projecte que era un autèntic suïcidi organitzatiu, com anirem veient— es va convertir en realitat.


Un cartell històric

Resumint-ho molt, la competició, celebrada els dies 24 i 25 de juny, consistia a fer un recorregut, dividit en tretze etapes distribuïdes entre dissabte i diumenge, per una quinzena de municipis del Camp de Túria, comarca que representa l’autèntic pulmó verd de València, i que és ben rica en monuments històrics, com ho són els castells i un bon grapat de bellíssims arbres centenaris. Cada equip, fins a un màxim de trenta, estaria compost per tretze corredors, un per etapa, més un capità o coordinador; cada atleta havia de córrer l’etapa que tinguera assignada i el temps total de l’equip seria la suma dels temps de cada corredor. No hi hauria relleus ni pas de testimoni: cada etapa començaria uns minuts abans de l’arribada del primer corredor de l’anterior (o això s’havia calculat), i sempre, alllarg de cada una de les sessions, hi hauria algú corrent.

En total, vint-i-sis equips de tretze més u (un d’ells, femení, i dos de mixtes) hi van participar, així com uns quaranta, entre organitzadors i voluntaris per part del club, més diverses dotacions de Guàrdia Civil, Policia Local, Protecció Civil, Patrulles de Mediambient, Metges i voluntaris dels pobles per on discorria la prova. I calor, molta calor; i un gran esforç de coordinació que, afortunadament, va donar el fruit desitjat.

Continuarà…

Quant a Giorgio Grappa

Algú fa cas de les coses que els blocaires escriuen sobre ells mateixos? El comentari més sincer que he llegit als "about me" és aquell de: "si vols saber res de mi, pots llegir el meu bloc."
Aquesta entrada ha esta publicada en Vell. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

22 respostes a Primera cursa dels arbres i dels castells del Camp de Túria (I)

  1. isnel ha dit:

    Fa anys hi hauria anat amb els ulls tancats. Ara, no ho sé… Ara vaig a caminar quan puc i quan en tinc ganes. Tot té el seu temps, suposo. Però està bé que les persones encara pensem a fer servir les cames… Encara recordo una passejadeta per València que em va deixar com nova. I això que ja duia l’Oleguer a la panxa! I tu sense sabre-ho! Maremeva!!!
    Un petó ben gran, Giorgio! I recorda que aqueste stiu ens agaradaria molt veure’t per aquí dalt. Tu vés-hi pensant, ok?
    Cuida’t!!!

  2. Anonymous ha dit:

    Uf! Mira que en tenen, de bon humor, aquests! I vull dir humor negre. Per què no fan cartells alguns d’aqueixos mateixos ajuntaments sobre la carrera de l’especulació i la destrucció del Camp de Túria? O una cursa amb relleu de maletins? O un campionat de golf virtual amb la dotzena de camps i els milers de xalets que hi ha projectats per les brillants ments que regeixen la comarca? Que ens vinguen ara amb això… Per part de la Generalitat i de molts dels ajuntaments em sembla d’una doble moral i una manca de vergonya espaterrant. El que menys m’estranya és que facen el cartell en espanyol, ves per on. Ja no ens queden ni llàgrimes per a plorar. I per cert, les imatges del cartell “històric” són del castell de Bétera i del Pi del Salt, de Nàquera: dos ajuntaments que han propiciat un creixement urbà que ratlla en el deliri del fals desarrollisme dels anys 60, amb l’agreujant de Nàquera que incideix en espais boscosos de la Calderona. Per no parlar del de Benaguasil, Llíria, etc. D’ací a poc els únics arbres seran els dels parcs urbans. Correu, correu, que la comarca s’acaba!

  3. nimue ha dit:

    i tu has anat com a corredor, com a esmorzador, com a organitzador…?

  4. Giorgio Grappa ha dit:

    Isnel, bonica, aquests llocs són més recomanables per a passejar que per a córrer; els corredors, però, som incurables… I, sí, no se m’oblida: he de passar a visitar-te i a coneguer l’Oleguer!

    Amable anònim, veig que coneixes bé la comarca, i sembla que te l’estimes. Crec, però, que confons xurres amb merines: em sembla que confons corredors, organitzadors i col·laboradors amb polítics i especuladors; i pense que confons la S.D. Correcaminos amb la Direcció General de Política Lingüística. No sé si t’interesarà la resta de la sèrie de posts, perquè no pense tractar aqueixos temes: ja he dit que només pense descriure la prova des del punt de vista del col·laborador, i això és el que faré.

    Col·laborador i esmorzador, Nimue, i ha sigut genial! Corredor… Todo se andará, o es correrà😉 .

  5. Xelo ha dit:

    Interesante itinerario para una carrera atlética. Personalmente prefiero el senderismo, pero no está nada mal.
    Tuve el placer de conocer a este club casi desde su etapa inicial al que le deseo larga vida. Eventos de este tipo acercan a los pueblos y dan a conocer (por lo menos esa es la intención en esencia) las comarcas y sus paisajes.

  6. Giorgio Grappa ha dit:

    Eixa era una de les claus de la prova, Xelo, donar a conéixer un paisatge que, a molts, ens era desconegut. Una abraçada!

  7. Unmei ha dit:

    Bones Giorgio!!
    Carai que esportista… ni que sigui organitzant…

    El post m’ha recordat quan feia jo les meves caminades llargues i travesses… (que sembla que sigui fa anys llum…).
    Per cert de quants km va ser la ruta?

  8. frederic ha dit:

    i qui va guanyar? els arbres o els castells? no sabia que fessin competicions entre ells😉

  9. rAnita nOe ha dit:

    m’alegre de que hages tornat.
    petonets

  10. Giorgio Grappa ha dit:

    Doncs, Unmei, entre les tretze etapes, poc més de 150 km. La més llarga tenia uns 20.

    Frederic, van guanyar els arbres: les pedres dels castells ni tan sols van escoltar el senyal d’eixida!🙂

    Hola, Ranita, m’alegre molt de veure’t! Un beset!

  11. Silenci ha dit:

    Hola!! És molt interessant això que expliques…😛
    Per cert, el curs va anar molt bé, amb un 7,3. I la sele un 6,38 o sigui que de nota de tall em queda un 6,93, que per entrar a la carrera d’Història ho tinc fàcil… ^^ Vinga, cuida’t molt!!!😉 Petonsssssssss!

  12. Giorgio Grappa ha dit:

    Besets, Silenci! I enhorabona!

  13. namaga ha dit:

    😀 el que no m’ha quedat gaire clar Giorgio
    si tu feies de CorreCaminos.
    Algun dia m’agradaria conèixer la teva València,
    però corrents NOOO🙂

  14. frederic ha dit:

    ah no? amb lo intel.ligents que son les pedres!!!!

  15. namaga ha dit:

    Continuarà …?
    però quan?

    😛 + ganyota

  16. Ainalma ha dit:

    Uff, em canse només de pensar-ho… (crec que m’hauré de posar en forma, que això no pot ser!). Un beset!!

  17. namaga ha dit:

    😀 molt bona ainalma,
    iiii! Sr.Grappa t’has esfumat?

  18. JosepArnau ha dit:

    Giorgio, encara estas a la cursa? Vinga que et volem veure escrivint!

  19. frederic ha dit:

    en Giorgio deu estar de vacances! Jo també en vull!

  20. Giorgio Grappa ha dit:

    Fa massa calor per escri…

  21. frederic ha dit:

    bah! calor? què és això? la calor només està a la nostra ment!

  22. Ainalma ha dit:

    I en els termòmetres, Frederic, i en els termòmetres! Però sí, Giorgio, la calor no és excusa…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s