No hi havia per a tant!

Hola hola hola! Per als que no em coneixíeu encara, sóc el Tux, i per als que sí em coneixíeu, sóc el Tux. El Giorgio, que aquests dies estava una mica alterat i que ara està molt cansat (cuentitis), ha delegat en mi la feina d’ajornar-vos sobre totes les coses que li estan passant aquest principi d’any (perquè, eixa és un altra, s’ha empenyat a dir que ahir era cap d’any!), i que, quan es trobe més tranquil, ja continuarà ell donant-vos la llanda. Anem per feina, doncs.

És el cas que el Giorgio, des que es va assabentar que, enguany, treballaria a les platges d’Alacant, en lloc de pujar-se per les parets d’alegria —com hagués fet qualsevol madrileny—, es va posar tot trist i plorós, i, teatrero com és ell, es passejava amunt i avall per la casa, amb uns grillons a les monyiques i una cadena amb bola al turmell (tot de pacotilla, és clar), recitant amb veu tètrica aquells versos que diuen

Deserts d’amichs, de bens e de senyor,
en estrany loch y en stranya contrada…

Tot un cas. Total, que ahir divendres, de matinada fosca, aprofitant que un servidor dormia com un angelet amb esmòquing, em va entaforar dins de la motxilla i cap al sud que ens n’anem tots dos, ell, forçat, i jo, per força. I després de pegar algunes voltes, vam arribar a Azkaban.

Si haguereu vist quina rebuda! Estora roja, pluja de pètals de roses, una safa d’argent per rentar-nos les mans, els alumnes ovacionant-nos, tota la plana major de l’institut ben elegant, l’alcalde, el regidor de cultura, el subdelegat de conselleria… No haguera estat mal, veritat? Doncs, no, no hi havia res de tot això; però tampoc no ens van clavar en cap calabós, ni ens van carregar de cadenes ni res de res. El Giorgio que entra en un despatx, amb cara moixa, i al cap d’una estona, me’l sent que es posa a cantar “vesprades festa, vesprades festa, vesprades festa!” I un poc més endavant, cantava “i sóc jo l’amo, i sóc jo l’amo, i sóc jo l’amo”; i açò, tot i que després m’ho va explicar, no ho he acabat d’entendre, però sembla que està content perquè l’han fet “l’amo del calabós” (o era el màster de l’univers? ai, no sé).

I després estava tant content que em va portar a una platja que estava així:

La platja d'Azkaban

I jo m’ho vaig passar la mar de bé jugant amb els altres pingüinets! I el Giorgio, al final del dia, feia un gest als llavis que no sé si era un somriure o que li feia mal la panxa: com que no somriu mai…

Quant a Giorgio Grappa

Algú fa cas de les coses que els blocaires escriuen sobre ells mateixos? El comentari més sincer que he llegit als "about me" és aquell de: "si vols saber res de mi, pots llegir el meu bloc."
Aquesta entrada ha esta publicada en Càstic bíblic. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

28 respostes a No hi havia per a tant!

  1. Ainalma ha dit:

    Ei, que enguany serem veïns i tot?? On t’ha tocat, si es pot saber? Guardamar, potser? Alguna cosa em sembla haver-hi llegit… Que bé, que bé, que bé! I cap de departament i tot? I les vesprades lliures… Xe, no podràs queixar-te! Veus com Azkaban no és la fi del món?

  2. Giorgio Grappa ha dit:

    Doncs, sí, Ainalma, a Guardamar viuré (espere, que encara no tinc apartament), i a la vella torre d’Azkaban treballaré, o faré com que treballe. I ja que serem quasi veïns, igual ens podríem trobar, fins i tot.

    Bon principi de curs, xiqueta!

  3. nimue ha dit:

    i damunt et deixen manar! i què més vols???? si estaràs en la glòria!

  4. omar ha dit:

    Tux, digues al Giorgio de part meva, que ara li tocarà menys xocolata, perquè això de tenir totes les tardes lliures és de senyoret, sí senyor, de senyoret. I els senyorets no mengen xocolata (alguns se la fumen, però això és una altra història…) Apa, records i que t’ho passis molt bé a les platxes.

  5. omar ha dit:

    ui, ui, ui, quin mal als ulls aquestes “platxes”. Tu i jo sabem que volia dir platges, oi? Deu ser que m’empatxat de xocolata

  6. xim ha dit:

    Hola, papi. Sóc el fill natural que has deixat a la Ribera després del teu pas fugaç. He aconseguit localitzar-te seguint un rastre de confitets tot colant-me per uns marcadors mozzileros.
    Fes-me cas i vigila l’amo que no se li puge l’ànsia de poder al cap, no siga que acabe traint Linus Torvaldsdore en pos del Vil-de-mort Gates. També fóra cas, ara que ja és membre de l’Acadèmia…
    Torna quan vulgues i et convide a uns scripts on the rocks amb la meua colònia. Però ell, si no es vol arriscar a somriure, millor que no vinga.
    Una salutació freda.

    Debian.

  7. namaga ha dit:

    amb uns grillons a les monyiques, haaa haaa haaa! quin parell que sou!
    escolta Tux, en Giorgio sí que somriu jo ho he vist oi tant que sí, sobretot amb els seus ullets.
    Em fa feliç llegir-vos,
    besets als dos,
    Tux ¿vas estar fent la mona amb tant de pingüins?

  8. Ainalma ha dit:

    Que bé, que bé, que bé! Veïns per un curs! Doncs sí que hi ha possibilitats, clar!

  9. dospoals ha dit:

    Al final has caigut i no han valgut de res els intents desesperats de les comissions, ha, ha, ha…

    Que, enguany a la recerca del primer sexenni, eh?

  10. deric ha dit:

    ho veus! la imaginació sempre ens fa veure les coses més negres del que realment són!!! ….. ups! això que et dic també m’ho puc aplicar a mi mateix… no?
    To fly!!!!!!!!!

  11. Begonya Mezquita ha dit:

    qui més qui menys se’n va allà on no volia, però va i resulta que no està tan malament i s’hi troba amb alguna grata sorpresa (qui no es consola…). ja sabem que la nostra professió té aquestes coses. que tingues un bon any per allà pel sud dels suds possibles

  12. Tux ha dit:

    Sí, Nimue, el deixen manar! Em pense que no saben el que han fet…

    Omar, no et preocupes per les “platxes”, que el Giorgio va de bòlit i s’entera res, i encara estic per dir que ell les fa més grosses. Ieps! i la xocolata que no li toque al Giorgio, a veure si em toca a mi, en forma de gelat, que jo també estic patint de veure’l patir😉 .

    Xiiiiiiim! Carinyeeeeet! La teua salutació freda m’ompli el cor d’escalforeta! Scripts on the rocks, quina temptació més temptadora! En quan el Giorgio es despiste, m’escape a fer-vos visiteta!
    I no patisques, que el Giorgio és ben fidel al Torvaldsdore!

    I tant, Namaga, em passe el dia fent la mona! I la mona? Es passa el dia fent el pingüí? Besets, rebonica, i compte amb els cargolets!

    Ainalma, però si et trobes amb el Giorgio, no us passareu tot el temps parlant de feina? Que us conec, als profes, que sembla que us donen corda😛 …

    Et diré un secret, Dospoals, ara no ens escolta ningú: el Giorgio ja estava fart dels adults, diu que els xiquets de la ESO són més divertits i que, com a mínim, tenen imaginació per fer trastades, que els adults, ni això. Ah! i el Giorgio havia dit no-sé-què del sexenni, però, al final, no em va dur a Morella ni res, quin despago; que diu que sí, ja li toca, però que no cal anar a Morella: no entenc res açò dels sexennis, sembla que ara li agrade fer-se vell…

    Deriiiiiiiiic! Ja estàs volant? No tingues por, home, que no hi ha per a tant! Bé, això diu el Lloro, que els pingüinets no sabem volar…

    Doncs, sí, Begonya, la vida està plena de sorpreses, i n’hi ha de bones. Diu el Giorgio que, si estàs on ell es pensa que estàs, que estaràs ben acompanyada. Però el sud està mooooooooolt lluny i hi fa molta calor, i la calor no ens prova als pingüínets, no no no!

  13. acollida ha dit:

    Giorgio, maco! Mira, et poso aquí el comentari que correspondria al text anterior perquè segur que aquí el veus. M’ha colpit. Tot, la foto, el text, aquella torre trista, isolada, tètrica, immensa, esfereïdora. Crec que només amb aquesta imatge es pot entendre perfectament com ens sentim tots, absolutament tots els que ens dediquem a l’ensenyament secundari. Si més no, jo no havia vist mai una imatge que retratés tan bé el meu interior convuls i sol. Dramàticament sol. Ho descrius molt bé en el teu text. Però la foto… Ostres, la foto! Ah! Per a mi el cap d’any també és l’u de setembre, noi! Una abraçada, maco! (ara et diria que no estàs sol, que t’animis, que som molts els que ens sentim com tu… però… ostres, la foto!)

  14. el Lloro ha dit:

    Tuuuuuuuuuuuuux!!! Macuuuuuuuuuuuuuuuuuuu!!! A tu també et toca fer els informes quan els propietaris d’aquest invent estan amb el cap sota l’alaaaaaaaaaaaaaaaaaa??? Doncs benvingut al món dels secretaris, dels amanuenses anònims, dels camàlics en definitivaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!! OOOOOOOoooooooooh, però ho fas molt bé, eeeeeeeeeh!!! Molt bé, molt bé, molt béééééé!!! He quedat paraaaaaaaaaaaaaaat!!! Ostres, tu, quin estiiiiiiiil, quines frases més ben trobadeeeeeeees, quines comes més ben posadeeeeeeeeees, quins paràgrafs més ben tallats pel lloc just amb la ganiveta de llescar el paaaaaaaaaaaaaaaaa!!! Bravo, Tux, bravo i bravoooooooooooooooooooo!!!
    Vols un granisat de cafè, ben fresqueeeeeeeeeeeeeeeeet??? Una copeta de cavaaaaaaaaaaaaaaa??? Un habanuuuuuuuuuuuuuuuuu???

  15. el Grumet ha dit:

    Hola, Tux! T’escric perquè en el teu text has posat un parell de versos, que he entès que recita en Giorgio de manera obsessiva, i que jo també conec. Els conec perquè s’han convertit en una cantarella permanent que m’arriba des de l’aire (no sé per què) d’ençà de l’última setmana d’agost, ja saps què vull dir, des d’abans del cap d’any. “Desert d’amics, de béns e de senyor / en estrany lloc y en estranya contrada…” Des de l’aire, m’arriba aquesta cantarella trista, insistent com una trebinella. El Lloro em diu que ve de l’aire perquè la canta algú que es passeja per aquí amb escombra… Coses del teu amic Lloro, ja el coneixes! Però a mi m’estristeix sentir-ho, no sé com explicar-ho, em posa un nus aquí que no hi ha manera de treure-me’l. M’he informat i he descobert que el pobre Jordi de Sant Jordi es veu que va començar a cantar això a Nàpols, ja fa molts anys, un dia que el seu rei, un tal Noséquè el Magnànim, li va anunciar que (com que l’home -el Giorgio de Sant Giorgio, vull dir-es veu que en sabia molt, i era molt sensible, i prometia) seria a partir d’aquell moment professor de secundària. Sí. Es veu que va anar així. I l’aire italià es va impregnar d’aquesta melodia. I ni va tornar d’Itàlia, el pobre Giorgio de Sant Giorgio. Sí. No et creguis cap altra versió. Va anar així. T’ho juro.
    Una abraçada, Tux, maco!

  16. Ainalma ha dit:

    Nosaltres?? Parlar de feina fora de l’escola?? Nooooo (perquè els blocs, la família i els amics no conten, veritat?)

  17. Lucrècia Borgia ha dit:

    Salutacions! Acabo d’obrir un blog i m’estic passejant per la blogosfera. Tot un món, pel que estic veient! M’agrada aquest teu blog. Et tornaré a visitar.

  18. deric ha dit:

    no, encara no volo, de moment només estic de vacances!!!🙂

  19. Duna ha dit:

    Tux!! Quina alegria!!! I que bé ho debies passar amb els amigüets i amigüetes pingüinets i pingüinetes! I al Giorgio ja li val, anar amb tanta por i després alegrar-se’n tant… Clar que si hagués estat al revés hagués estat molt pitjor… per tant… Que me n’alegro molt!

    besets!!

  20. Tux ha dit:

    Acollida, Lloro, Grumet, Ainalma, Lucrècia, Deric, Duna! El Giorgio està en una reunió molt important, pegant becades, i he d’anar a vigilar-lo perquè no ronque! Una abraçada seua i meua, i ja us contaré les aventures d’aquests dies😀

  21. namaga ha dit:

    en Giorgio és un galifardeu!
    fa grans becaines amb soroll inclòs, està posant deures a soferts estudiants i ens deixa amb ganes que escrigui simpàtics moments.
    😛 ganyota per en Giorgio

  22. el Lloro ha dit:

    Hola, Tuuuuuuuuuuuuuux!!! Sort de nosaltres que estem al peu del canó quan els humans es dediquen a coses rares, oiiiiiiiiiiiiiii???

  23. Lupus Minor ha dit:

    Giorgio, si tens algun noi noioso, fes-m’ho saber😉 .

  24. Tux ha dit:

    Auxiliiiiiiii!
    El Giorgio me té segrestaaaaaaat!

    Jo que em pensava que em portava de vacances a la platja, i em té tot el dia fent-li faena! Malo malo malo!

  25. nimue ha dit:

    i què passa que no actualitzes? tan avorrida és la vida per allà? Ei, que de faena en tenim tots eh!

    M’has enviat el que m’havies d’enviar fa setmanes…? Estic patint una mica.

  26. Lupus Minor ha dit:

    Tux, siguis pacient: els humans pateixen d’una malaltia anomenada treball, de la que els animals esteu exempts, per sort.

  27. el Lloro ha dit:

    Tuuuuuuuuuuuuuuuuuuux!!! No siguis pacient, noooooooooooo!!! A las barricadas, a las barricadaaaaaaaaaaaaaaaaas!…

  28. Ainalma ha dit:

    Res, que en Giorgio ha desaparegut… Què tindran les terres del sud que tan ocupat el tenen…

    😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s