GORG. Revista bibliogràfica

Una de les moltes coses que he d’agrair a mos pares és la consciència lingüística que van conservar sota la dictadura i que, a més, em van saber transmetre de la manera més natural, sense complexos de culpa o d’inferioritat i sense escarafalls patrioters. A diferència de molts valencians de la meua edat, de ben menut sempre vaig escoltar mos pares parlant en valencià, sempre em vaig adreçar a ells en valencià i, fins i tot, cosa insòlita, vaig arribar a veure per casa llibres i revistes en valencià. Pocs, és veritat; però també és cert que se’n publicaven ben pocs a finals dels seixanta i principis dels setanta. Una d’aquelles escassíssimes revistes —que, en realitat, no vaig fullejar fins ben entrats els setanta— era, precisament, GORG, revista que acaba de ser reeditada íntegrament en format digital per Faximil Edicions digitals.

GORG. Revista bibliogràfica es va publicar entre 1969 i 1972, any en què va ser tancada per l’autoritat. Al llarg dels seus 29 números, i amb el subterfugi de ressenyar les poques coses que s’anaven publicant en català, GORG va reunir un nucli de lectors interessats no només en la lectura —i en la lectura en català—, sinó també sensibles a una sèrie de canviaments que es produïen enllà de les fronteres i sobre les quals, ai las!, la censura imposava el més absolut silenci.

GORG en CD-ROM

Entre mig de les ressenyes bibliogràfiques i de fragments traduïts d’obres forànies, s’anaven escolant els articles d’assaig, els editorials i les cartes dels lectors. En els nostres dies, l’accés a aquests tres darrers grups d’escrits —sobretot aquests tres— representa una finestra fascinant a un passat on qualsevol veu discrepant amb l’oficial era acallada sistemàticament; on, per poder parlar, s’havia de començar dissimulant allò que es volia dir, i on, a la llarga, saber llegir implicava sempre saber llegir entre línies.

Els valencians, els catalanoparlants en general, som afortunats d’haver recuperat i de poder llegir —ara sí, lliurement— el resultat dels esforços que, en un moment tan difícil, van dur a terme persones com Joan J. Senent Anaya, l’editor, o d’Enric Valor, sens dubte el principal pilar de la publicació. No us la podeu perdre.

Anuncis

Quant a Giorgio Grappa

Algú fa cas de les coses que els blocaires escriuen sobre ells mateixos? El comentari més sincer que he llegit als "about me" és aquell de: "si vols saber res de mi, pots llegir el meu bloc."
Aquesta entrada ha esta publicada en Literatura. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s