Tanka

Com són els llamps

entre núvols de sucre?

Despert, somie

el teu esguard incert

amb un punt d’esperança.

Anuncis

Quant a Giorgio Grappa

Algú fa cas de les coses que els blocaires escriuen sobre ells mateixos? El comentari més sincer que he llegit als "about me" és aquell de: "si vols saber res de mi, pots llegir el meu bloc."
Aquesta entrada ha esta publicada en poema. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

22 respostes a Tanka

  1. Giorgio Grappa ha dit:

    Tant de bo! El cas és que encara no ho he descobert.

    Benvigut, Suau!

  2. nimue ha dit:

    ostres, quin canvi de to… després de tanta informàtica i tanta cosa pensava que m’havia enganyat de blog!

  3. Giorgio Grappa ha dit:

    Ei, Nimue! Ja no te’n recordes que jo també li pegue al vers? 😉

  4. Bellota ha dit:

    Qué modo más hermoso de medir la posibilidad del deseo.
    Me ha encantado, Mr. Giorgio.

  5. Giorgio Grappa ha dit:

    M’encanta que t’encante, Bellota 😉 .

  6. Ainalma ha dit:

    Ohh, s’ha despertat la vena poètica del Giorgio! I es pot saber quina ha sigut la causa, si és que n’hi ha?

  7. Giorgio Grappa ha dit:

    La primavera, Ainalma, la primavera: ja coneixes el tòpic… 😉

  8. Iurema ha dit:

    jo pel que sembla em puc esperar asseguda… aguantant tempestes intentant no perdre l’esperança… fins on és capaç d’arribar la paciència humana quan el cor va a 100 per hora??

  9. Giorgio Grappa ha dit:

    Però no trobes, Iurema, que fins i tot sense esperança és bonic de sentir el cor a 100? És bonic saber-nos vius.

  10. El Musafir ha dit:

    Coincidisc amb els comentaris! Jo, que anava a llegir més coses de Linux, que gairebé estic convençut de les seves virtuts, i trobem un bon canvi!!
    Continuarà, suposo…

  11. Giorgio Grappa ha dit:

    Continuarà, Musafir, continuarà, però d’una manera menys tècnica. Passat, si vols per http://laventuradelpingui.blogspot.com/, que allí continue parlant de Linux amb un altre to.

    M’alegre de saber que t’ho estàs pensant!

  12. stel ha dit:

    sempre s’ha de mantenir aquest punt d’esperança, per molta tempesta o molt soroll que facin els trons….

    segur que la teva amiga és feliç en un entorn de colors ataronjats, jeje, sempre m’ha semblat que el taronja fa pujar els ànims 🙂

  13. Giorgio Grappa ha dit:

    De vegades, costa, Stel, però sempre ho intente 🙂 .

    Doncs no sé com tindrà decorada sa casa, però és ben probable que siga una explosió ataronjada.

  14. Silenci ha dit:

    =) Esperança… mmm… ^^

  15. Giorgio Grappa ha dit:

    Silenci… mmm 🙂

  16. Déric ha dit:

    ho sento, ho sento
    llegint-el vers, tan bonic, m’ha vingut al cap allò de: “a què fan olor els núvols?”

  17. Giorgio Grappa ha dit:

    He he he! Som víctimes de la publicitat, Déric…

    😉

  18. Júlia ha dit:

    El sucre es fon
    amb l’escalfor del llamp,
    tendra enrampada.
    I esdevé caramel
    almívar dolç,
    damunt del que és possible.

    M’ha inspirat, aquest poema, així que en faig un altre, he, he.

  19. Giorgio Grappa ha dit:

    Gràcies per la reciprocitat, Júlia 🙂 .

  20. namaga ha dit:

    que dolçet, m’afegeixo al què t’han comentat, que bé! una mica de poesia després de tanta informàtica 😛

  21. Giorgio Grappa ha dit:

    La Namagueta
    ens dibuixa gargots
    sens llapissera:
    entre por i tendressa
    se li escapa un somriure.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s