Els DRM o com acabar en la presó per comprar música legalment

Me diuen falsaire,

mes no falso gaire,

mes no falso, no.


Miquel Martí i Pol

Orestes Mas, usuari veterà de GNU/Linux i bon coneixedor del món del Programari Lliure, comenta, a la
Ubuntucat-info mailing list, que ha traduït un article de Borys Musielak sobre els DRM i els seus efectes sobre la llibertat (la traducció es troba en format PDF).

Els que heu seguit, ni que siga de lluny, el llançament de Windows Vista haureu sentit parlar dels DRM (“Digital Rights Management”; en català, “Gestió Digital de Drets”) o de la Computació Confiable, termes bastant hermètics. L’article que Orestes ha traduït ens aclareix aquests conceptes tan obscurs i ens il·lustra sobre les estratègies amb que la Microsoft i els principals detentadors dels drets de nombroses obres musicals o cinematogràfiques (que, generalment, no en són els autors) estan posant en marxa per a evitar, segons ells, la pirateria que els fa perdre (seria més honest dir que els fa deixar de guanyar) una incerta i indemostrable quantitat de milers d’euros o dòlars cada any. El problema, àmpliament comentat i debatut en molts articles, d’aquestes estratègies és a la vegada ètic i pràctic, ja que passa per sospitar que cada usuari és un criminal en potència (presumpció de culpabilitat) i per posar trabes a una pràctica tan innocent com la de fer còpies del material que hem comprat legalment per evitar que es deteriore (per exemple, ens dificultarà fer un còpia d’un CD legalment adquirit per utilitzar-la en el reproductor del cotxe).

Amb l’ús de termes tan enganyosos com la Computació Confiable (no, no és tracta de fer que pugueu utilitzar els vostres equips amb la tranquil·litat que no seran infectats per virus i altre malware, sinó que els propietaris d’aquells drets podran confiar que els usuaris no ens passarem ni un pèl), entitats tan poderoses com la Microsoft, l’Apple o l’SGAE aconsegueixen mantenir el públic en la inòpia i evitar que es rebel·le davant del que, en realitat, és una retallada brutal i injustificada dels nostres drets. Un exemple bigbrotheresc d’aquest muntatge el tenim en les lleis en vigor en EEUU i en França, on ja és delicte (ho heu llegit bé, DELICTE), reproduir material protegit pels DRM en ordinadors equipats amb Linux, independentment que hajau adquirit de manera legal tant aquest material, com l’ordinador, com el sistema operatiu.

Qualsevol defensa de les llibertats comença per la informació, per això és tan important tenir accés a textos com el que hui comentem, la lectura del qual recomane ferventment.

Quant a Giorgio Grappa

Algú fa cas de les coses que els blocaires escriuen sobre ells mateixos? El comentari més sincer que he llegit als "about me" és aquell de: "si vols saber res de mi, pots llegir el meu bloc."
Aquesta entrada ha esta publicada en big brother, propietat intel·lectual. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s