Hola, hola, hola! Ja estem ací! Ja hem tornat!
Bé, en realitat, ja fa dies que el Giorgio i jo hem tornat del nostre viatge (el segon d’enguany) per les Itàlies. Que com és que el Giorgio encara no ha escrit ni mu? Aix… És que el Giorgio, només tornar, ha patit una crisi de la que encara no s’ha recuperat, el pobre. Que no! que no està malalt ni res d’això! A veure com us ho explique…
El cas és que, en algun moment d’aquesta primavera, unes pluges molt fortes van calar en la paret de la biblioteca secreta del Giorgio, la humitat va anar avançant i, coses que passen, tota una prestatgeria n’ha quedat afectada.
La magnitud de la tragèdia
El que de debò va quedar afectat va ser el Giorgio quan va veure l’estat dels seus estimats llibres: uns seixanta, amb signes d’humitat, i potser una quinzena que no se’n salvarà. Mai no l’havia vist tan trist.
Però no patiu, que no tardarà a donar senyals de vida, i ja us contarà com ens ha anat per Venècia i per Torino.
Giorgio Grappa
Jordi Monteagudo
Tuxet
Anotacions al marge 
ostres! Giorgio em sap molt de greu, a més sé com t’estimes els teus llibres
Ains… si a mi em passara una cosa pareguda em moriria!
buf! és un autèntic malson… 😦
Aix, sí, Namagueta, Ainalma, Nimue! No sabeu com està el Giorgio de plorós i desmoralitzat; es passa el dia torcant-se les llagrimetes i dient: “buuuu, buuuu, els meus libres! els meus llibres! snif snif…” I encara com eren llibres d’estudiar, de física, de matemàtiques, d’informàtica; si això li arriba a passar amb els de Harry Potter, es mor del disgust!
Quina gran tragèdia! Sort que els llibres es poden reposar i que tinguin signes d’humitat tampoc és tan terrible, els dóna una mica més d’història, de vida…
Renoi, quin desori de prestatgeria!
maleida humitat..
petonets
Alguns dels “ferits”, Déric, són irrecuperables: de quan feia COU i coses d’aquelles. Esperem que se’n surten, encara que siga amb “cicatrius”.
No t’ho pots ni imaginar, Dospoals: quatre caixes grans plenes de llibres desubicats, a banda dels ferits, que estan procés “d’assecament”. Sort que anem cap a l’escalfament global i aviat serem un país desèrtic, com el Sàhara.
Un desastre, rAnita. I encara continua amenaçant pluja, catxis la mar.
oish! em sap greu! si em passés a mi… em posaria molt trista. ànims de solidaritat per a un company literari 😉
Ooohhh!!!!
Giorgiooo!!! Puc imaginar com et sents!!! Quin desastre!!
Bueno sobretot calma, i ànims xiquet!!