Deu motius per a celebrar la derrota (o "Busca el costat alegre de la vida")

Gol·lum

Gol·lum guanya les autonòmiques al País Valencià: “¡Mi tesoooroooooo! ¡Mi tesoooooroooooo!”

Després del primer moment d’estupor davant d’una derrota que ha superat els pronòstics més pessimistes, i sense haver arribat, encara, a una comprensió del per què de tot plegat, u, que té vocació de supervivent i ha llegit bastants novel·les sobre nàufrags i naufragis, assumeix que no hi ha prou amb l’acceptació de la catàstrofe per a poder superar-la, sinó que hi cal una postura personal una mica més contundent. I, davant de la impossibilitat de celebrar la victòria, el nàufrag democràtic decideix celebrar la derrota; o, el que ve a ser el mateix, decideix buscar el costat alegre de la vida.

Perquè, si existeix la justícia universal, alguna compensació ha de tenir el càstig que se’ns ve damunt als valencians, la perspectiva inevitable de quatre anys més d’antivalencianisme, de corrupció, de prepotència, de camps de golf, de construcció desaforadament destructiva, de sistema educatiu en vies d’extinció, de cantautors autòctons perseguits i vetats, de llengua abolida, de regates internacionals i de curses de fórmula 1. Sí, amigues i amics, alguna compensació hem de tenir. I, davant dels negres núvols que amenacen la Terra Mitjana, aquest nàufrag solitari s’ha distret fent una llista de deu motius per a celebrar la derrota. I seguir endavant amb un somriure.

Deu motius per a celebrar la derrota

  1. Cal celebrar la derrota. Perquè el fet que hagen guanyat els dolents demostra que nosaltres som els bons.
  2. Cal celebrar la derrota. Perquè no els anem a donar la satisfacció de posar-nos tristos (això faltava!).
  3. Cal celebrar la derrota. Perquè el dia a dia ja serà bastant dur i ens vindrà molt bé una mica de festa per a pujar els ànims i recobrar les forces.
  4. Cal celebrar la derrota. Perquè es mosquejaran molt i molt si ens veuen contents.
  5. Cal celebrar la derrota. Perquè no durarà eternament.
  6. Cal celebrar la derrota. Perquè si “contra Franco vivíem millor”, contra els seus fills també ens divertirem.
  7. Cal celebrar la derrota. Perquè sempre és més divertit criticar al govern quan governen “els altres”.
  8. Cal celebrar la derrota. Perquè no ens podran tirar la culpa de la sequera.
  9. Cal celebrar la derrota. Perquè els podrem tirar la culpa de la sequera.
  10. Cal celebrar la derrota. Perquè així practiquem per al dia que ens arribe la victòria (no siga cosa que ens agafe desentrenats, tu, en qüestió de celebracions!).

Us convide, doncs, a que us reuniu amb els amics el més aviat possible i a que celebreu la Festa de l’Esperança (l’Esperança és una papallona de colors irisats molt delicada, en vies d’extinció; cal que la mimem molt entre tots). Salut!

Anuncis

Quant a Giorgio Grappa

Algú fa cas de les coses que els blocaires escriuen sobre ells mateixos? El comentari més sincer que he llegit als "about me" és aquell de: "si vols saber res de mi, pots llegir el meu bloc."
Aquesta entrada ha esta publicada en Política. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

8 respostes a Deu motius per a celebrar la derrota (o "Busca el costat alegre de la vida")

  1. Xelo ha dit:

    GRÀCIES!!!!

    Has conseguido que sonriera nuevamente. Después de todo siempre nos quedaran los amaneceres y eso nadie, nadie nos los pueden quitar………….. por mucho que lo intenten desde ritalandia.

    Salud!!!

  2. Giorgio Grappa ha dit:

    Ha estat un plaer, Xelo; aquesta era la intenció. Un beset de benvinguda!

  3. Déric ha dit:

    que no us passi res, valència està destinada a l’autodestrucció amb aquells caradures, haureu de constituir una resistencia tipus “la resistance” de frança durant la 2 guerra mundial, seria més divertit, tipus aquella sèrie que feia tv3 tan divertida d’un poblet en mans dels nazis que l’amo del bar era de la resistencia i es “resistenciava” totes les cambreres…

  4. Claudia Nobre ha dit:

    Ostres, Giorgio! Sincerament em sorprén eixe rampell d’optimisme, però me n’alegre que t’ho prengues així. La veritat és que hem de continuar, perquè, veges quin remei, la vida continua.I si a una cosa estem avesats és a perdre, això sí, i sempre amb un somriure als llabis.
    M’agrada la imatge de Gol·lum com a president de la Generalitat, és molt gràfic.

  5. Giorgio Grappa ha dit:

    Sí, Déric, recorde la sèrie! La meua idea de la resistència estaria a meitat de camí entre aquella sèrie i els còmix de l’Astérix 😛 .

    Optimisme, Claudia? No, senzillament és que ja em gaste molts quartos al psiquitra, i no tinc ganes de gastar-me’n més. Sí, el Gol·lum està clavat, és idèntic 😉 .

  6. Iurema ha dit:

    bueno… seguirem vivint en la terra de Mordor com deixa nimue, l’altre dia. però hem de ser Frodos i Sams i aconseguir tirar l’anell de la corrupció i la mala bava al fons de l’abisme de Helm!!!

  7. Unmei ha dit:

    Quin post mes friki Giorgio!!!

    A vore…

    1. Gol·lum: com a friki del senyor dels anells, mai haguès comparat a en Gol·lum amb el pp… Gol·lum és Smegol, i en el fons es bo, no com aquests… que serien Sauron, o millor dit Morgoth!!!! Pero be, se’t perdona…

    2. M’encanta el teu optimisme!!!
    Tant de bo es pugues estendre a tota la gent que formem la Resistencia (tipo la serie V, un altre apunt friki)

    3. Llegint-ho he pensat: desperta ferro, tornem a les armes, q torni serrallonga i tothom, kale borroka al Pais Valencià?? Donen ganes la veritat.. i no soc terrorista, pero es que aquesta gent es mereixen moltes coses que no els farem perque som tots gent civilitzada!!!

    3. Realment hem d’agafar l’actitut dels monty pyton: always look on the bright side of live!!

    (perdó per la llargària del comentari)

    Visca la nostra terra!!!

  8. Giorgio Grappa ha dit:

    Iurema, no sé si amb Frodo i Sam tindrem prou, crec que necessitem l’ajuda de tota la Companyia de l’Anell, i no sé si amb això tindrem prou…

    Unmei, m’alegre molt de veure’t recuperada i blocairement activa! A veure, a veure:
    1) Tu no trobes un paregut físic entre Gol·lum i don Francisco? Si són clavats!
    2) Que no és optimisme! És, només, instint de supervivència.
    3) Tens raó, som massa civilitzats com per a emprar eixos mètodes. Això, somiar amb l’Aragorn i el Boromir tallant caps d’orcs, no m’ho lleva ningú ;-).
    3 bis) Ostres, i tant! A més, amb la creu que ens ha caigut damunt, a veure què fem…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s