Destí incert

Visita sorpresa (o quasi) al que, durant almenys dos anys, serà el meu poble. Primer, parada i fonda (fonda, hostal, pensió, hotel de moltes estreles i un parell de llunes) a ca la Nimue, que és molt considerada amb aquest inconscient carnívor i no em porta a sopar a un vegetarià (gràcies, gràcies!). Els postres, descomunals: la xocolata se’ns eixia per les orelles.
Feia molt de temps que no ens trobaven, i vam parlar de mil coses. Com de costum, ni ella em va entendre, ni jo a ella; però ja hi estem acostumats i ens ho vam passar molt bé.

Aquest matí, després de deixar la Nimue a la porta de la seua fàbrica de mandonguilles, he agafat carretera i manta (bé, no, manta, no; però aquesta és una altra història) i en pocs minuts he arribat al meu destí. Solemne paraula, destí; bé, hauria de dir “destinació definitiva”, però com que dins de dos anys, si el lloc no m’apanya, podré tornar a demanar en el concurs de trasllats, doncs em sembla massa fantasiós.

El poble, moníssim. Crec que les muralles, que ja no hi són, però que es poden reconèixer en traçat dels carrers de la part antiga, devien ser d’origen romà. Hi alguns antics edificis que encara conserven arcs medievals. Però, el que més m’ha agradat, és la bonica col·lecció d’edificis modernistes que hi ha, alguns amb façanes realment encisadores. Llàstima que, a primera vista, sembla impossible trobar-hi res de lloguer (i em conformava amb un edifici normal, no el demanava modernista).

Després m’he deixat caure per la meua fàbrica d’hamburgueses. Té uns deu anys i encara no l’han arrasada, bon senyal. La impressió no ha estat ni bona ni dolenta: sense hamburgueses, una fàbrica d’hamburgueses resulta, fins i tot, simpàtica, acollidora; ja veurem a setembre. Els altres escorxadors no semblen massa afectats per la sang que se’ns apega a la pell en la nostra bruta feina; serà, supose, perquè les mesures higièniques funcionen moderadament bé.

De tota manera, tot m’ha semblat, encara, massa gran: el poble, la fàbrica. És més que probable que, dins d’un parell d’anys, em busque un poble més petit amb una fàbrica més petita, en mig dels Pirineus, en algun lloc on la neu crie bons pernils. Serà qüestió de mirar-ho amb temps.

Powered by ScribeFire.

Advertisements

Quant a Giorgio Grappa

Algú fa cas de les coses que els blocaires escriuen sobre ells mateixos? El comentari més sincer que he llegit als "about me" és aquell de: "si vols saber res de mi, pots llegir el meu bloc."
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

14 respostes a Destí incert

  1. Giorgio Grappa ha dit:

    Ops! Perdoneu, però he configurat malament alguna cosa (ara no tinc temps per esbrinar el què; ho miraré la setmana que ve), però aquest article ha aparegut al planet d’Ubuntu i, evidentment, ací no pinta res!

    No és aquest el bloc que volia que aparegués per allà, sinó el de L’aventura del Pinguí. Tots dos estan en blogger, sospite que ara sospite que el planet rebrà qualsevol post que publique a qualsevol bloc d’aquest servei. Perdó, perdó, ho solucionaré aviat.
    (Encara com ja fa temps que no publique res a In parole povere…)

  2. dospoals ha dit:

    De dos en dos et recorreràs tot el país.

    Al remat, quan tindràs punts suficients, deixaràs el Pirineu per un loc de València que et faça el pes.

    Vorem l’any que ve què em donen.

  3. nimue ha dit:

    se t’ha donat una segona oportunitat de fer les coses d’una altra manera. Crec sincerament que canviar la “terminologia” seria un pas interessant per començar de zero. Si no, tornaràs a estar on estaves. Les coses són com les mires.

    La xocolata del sopar, impressionant. Encara em fa pena no haver-la pogut acabar!

  4. Unmei ha dit:

    Giorgio!!!
    Que tinguis molta sort en aquesta nova aventura!!!
    I ja ens explicaras aventures i desventures del teu nou poble, que segur que esta molt be!!
    I diga’m si queda prop del aeroport de Reus, que així farem un pont aeri Reus-Dublín!!

    Cuida’t molt!!!! 😀

  5. Bellota ha dit:

    🙂

    🙂

    🙂

    Abrazos!

  6. Lupus Minor ha dit:

    Vagi guardant-me algun cadell tendre, senyor Grappa (em penso que vosté ja no té res de tendre).

  7. rAnita nOe ha dit:

    hola!!
    quina alegria de saber que estas bé..
    petonets

  8. Déric ha dit:

    queden llocs petits i tranquils als Pirineus????

  9. elquemaietvaigdir ha dit:

    Monsieur Grappa,
    Al Pirineu no es curen pernils,
    Ho sé del cert.
    Alguns botifarrons i secallones, només.

  10. El Musafir ha dit:

    Ai Giorgio! Així que ara la Nimue treballa a una fàbrica de mandonguilles i tu a una d’hamburgueses!!
    No has pensat en fer-te vegetarià?

    Molta sort al setembre per terres tarragonines, i tingues cura dels pobrets “animalots” que fan d’hamburguesa!

  11. Iurema ha dit:

    ai! no et fa il·lusió (alhora que cangueli) començar de nou??

    gjgjjg… molta sorrrrt!!!

  12. namaga ha dit:

    et podré venir a visitar? mentres tu fas mandonguilles? :)))

    enhorabona valent

  13. Ainalma ha dit:

    Xe, com pots descriure així una professió tan bonica com la nostra?? Va, que de segur que tot anirà millor, ja ho veuràs! Però has de recuperar la il·lusió, per damunt de tot, en el que fas.

    Bona sort!

  14. Giorgio Grappa ha dit:

    Buf! Perdoneu el silenci d’aquests dies, però la calor m’ha derretit les neurones i funcionava sota mínims 😦 .

    Sí, Dospoals, perquè si la cosa no m’apanya, dins de dos anys torne a emigrar. Però ara que ja m’he deixat caure un parell de voltes per la zona, comence a pensar que pot estar bé.
    Molta sort per a l’any que ve!

    Canviar de terminologia, Nimue? Aleshores, tu creus que hauré de deixar d’anomenar “mandonguilles” als alumnes? Però, però, però… si són mandonguilles! (Bé, alguns més que altres…)
    He he, la xocolata! I l’abaetxo, com estava l’abaetxo!

    Gràcies, Unmei!
    Em sembla que l’aeroport està més o manco a una hora de camí; no és molt, crec.

    Una abraçada, Bellota!

    Senyor Lupus, molt tendres, molt tendres, la major part dels meus alumnes, no ho solen estar. A partir dels catorze anys, a més, les hormones alteren bastant el gust de la carn. Però ja li’n guardaré algun, no patisca.

    Hola, rAnita! Gràcies!
    Ei! Encara estàs per allà baix? Per allà deu ser hivern ara, no? Aix, com d’a gust em deixaria caure per allà ni que fos una setmaneta, per descansar de la calor!

    No m’espantes, Déric! No em digues que els Pireus ja estan com les platges valencianes, atapeïts de torres, apartaments, xalets…! Jo vull muntanyes com les de Heidi, i neu i cabretes, i un gat pastor! (Sí, un gat pastor: és que a mi els gossos no m’acaben de fer el pes…)

    Catxis la mar, Elquemaietvaigdir, hauré d’ajustar la meua dieta del colesterol a les existències del terreny…

    Com, Musafir? Insinues que les hamburgueses no són menjar vegetarià? Però si jo sempre les menge en ensalada…
    Una abraçada!

    Sí, Iurema, il·lusió i cangueli, ho has definit molt bé. Sempre! Però, bé, ja hi estic acostumat, la meua vida és un “RESET” continu…

    Sí, Namaga! Però les mandonguilles les podem fer en equip; fins i tot, tu les pots fer en el meu nas i jo en el teu 😛 .

    Tens raó, Ainalma, és una professió preciosa. Però m’estic traient el carnet de camioner de mercaderies perilloses. Que no, que és broma!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s