Experiments amb SLAX sobre memòria USB

Els mesos que he passat sense Internet m’he vist privat, entre moltes altres coses, d’una de les meues activitats favorites com a aprenent de pingüí: experimentar noves aplicacions (noves per a mi) del sempre sorprenent GNU/Linux. I és que, sense Internet, la informació és un bé escàs, i, sense informació, els experiments són molt més complicats de dur a la pràctica. En aquesta ocasió, em feia goig instal·lar una distribució Linux al meu llapis de memòria, cosa que sempre m’ha semblat una opció molt més interessant que els LiveCD.

Llapis de memòria Memorex TravelDrive de 4GB

Llapis de memòria Memorex TravelDrive de 4GB

Investigació: “La veritat està aquí fora”

Havia descobert que hi ha, de fa temps, una certa varietat de distribucions que admeten aquesta possibilitat, com ara Puppy Linux, SLAX i, finalment, la meua estimada Ubuntu. La qüestió era trobar la que més s’adeqüés a les meues necessitats. Havia d’estar ben documentada, tindre un procés senzill d’instal·lació, ser molt personalitzable i ocupar poc espai (el llapis de memòria que ocuparia tindria, també, altres funcions, com la típica d’emmagatzemar documents “volanders” i servir de receptacle per a les conegudes i pràctiques PortableApps). Ah!, i també seria un mèrit si la pogués instal·lar en català[1].

Al final, em vaig decidir per la SLAX, que, a més de complir amb tots els requisits que m’havia plantejat, m’hauria de permetre començar a conéixer les característiques d’una distribució de la família Slackware (ben diferent de l’Ubuntu, família Debian); a més, fa servir KDE, i alçar la vista del Gnome també és presentava interessant.

El procés (kafkià? en absolut!)

M’havia sorprés molt agradablement trobar una descripció sobre com instal·lar SLAX en un llapis de memòria des de Windows; crec que és una subtil, simpàtica i amable manera de donar a conéixer el món GNU/Linux a la immensa majoria de windowsers, només una mica més complicada que els LiveCD (que poden, però, donar una falsa idea de lentitud), però que, al mateix temps, mostra com pot arribar a ser de senzill instal·lar una distribució i aconseguir que funcione a la primera. Però aquest no era el meu camí: jo volia instal·lar-la des de Linux, i aprofitar aquesta experiència com un aprenentatge més; i vaig descobrir, signades per un tal Artux, aquestes altres instruccions: no em podia creure que fos tan senzill! Com ho seria, en la realitat?

Bé, doncs la realitat va ser encara més simple. La descripció d’Artux es referia a la versió slax-6.0.0rc2 – stable release, i, en visitar la pàgina FTP de la SLAX, vaig descobrir que ja anaven per la rc4. I, dins d’aquesta, l’arxiu README m’ho pintava tot més fàcil: només caldria extraure’n el contingut directament sobre el llapis de memòria, i fora d’estar destralejant amb directoris i carpetes. En resum, el procés complet va quedar així:

  1. Descarregar slax6rc4.tar des de la pàgina FTP de SLAX.
  2. Formatar el llapis de memòria com a FAT32 (si no ho fem, no funcionarà: el meu llapis[2] venia de fàbrica amb aquest format, però em vaig voler estalviar aquest pas i no va funcionar). Suposant que, en connectar-lo, s’ens haja muntat el dispositiu /dev/sda1 en /media/usbdisk, procedirem a desmuntar-lo, formatar-lo i tornar-lo a muntar amb les següents ordres en la consola:

    $ sudo umount /media/usbdisk

    $ sudo mkfs.vfat -F 32 /dev/sda1

    $ sudo mount /dev/sda1 /media/usbdisk

    Lògicament, els noms usbdisk i sda1 poden ser diferents en el vostre sistema. A més, la segona ordre (la que formata el llapis), no funcionarà si el llapis no està buit; teniu dues opcions: esborrar-ho tot o afegir el modificador -I a l’ordre.

  3. En aquest punt, i seguint les indicacions de l’esmentat arxiu README, modifiquem el procés respecte a la descripció d’Artux: només ens cal extraure el contingut de slax6rc4.tar directament sobre el llapis de memòria. Jo, ho confesse, ho vaig fer amb un parell de clics sobre el Nautilus, però crec que l’ordre de consola quedaria com:

    $ tar -x slax6rc4.tar /media/usbdisk

  4. Ara cal convertir el llapis en dispositiu arrancable. Reconec que no tinc ni la més remota idea de com es fa; per sort, el pas anterior haurà copiat al subdirectori /boot del llapis un script que s’encarregarà d’aquesta dura (supose) feina; només haureu d’executar la següent ordre:

    $ /media/usbdisk/boot/bootinst.sh

    $ sudo /media/usbdisk/boot/bootinst.sh

  5. Les instruccions d’Artux acaben en el pas anterior. A mi, em va donar un missatge indicant que l’script syslinux exigia nivell de root per a ser executat. Vaig comprovar que era cridat per l’script bootinst.sh, i com que l’havia executat sense sudo, ara me l’exigia. Així, doncs, el vaig executar amb:

    $ sudo /media/usbdisk/boot/syslinux/suslinux /dev/sda

    i el meu procés va acabar ací. Si executeu amb sudo l’ordre de l’ítem anterior (és a dir, tal i com apareix corregida), crec que us estalviareu aquest darrer pas.

I ja tenim la SLAX completament instal·lada en el llapis de memòria. Ara venia la segona part: explicar-li a la BIOS que, en arrancar, ho fes en primera instància des del llapis de memòria[3]. Si ho feu correctament, en reiniciar l’ordinador amb el llapis connectat, us apareixerà el LILO, que us permetrà de triar diverses opcions d’iniciar SLAX. Triant la primera, no tardareu en arribar a (xan ta ta xan!) SLAX!

SLAX des del llapis de memòria

SLAX des del llapis de memòria

<!–
Powered By: BOXSTr!
BOXSTr.com

–>

I s’obri davant nostre un nou món de sensacions per experimentar.


—————————————————–

[1]

També han hagut iniciatives ben interessants i primerenques cent per cent catalanes, com la Catux-USB; dissortadament, sembla que està discontinuada. Esperem que algú s’anime a reprendre el projecte.

[2]

Memorex TravelDrive de 4 GB. Carrefour, 29’90 €. Venia etiquetat com a compatible amb Linux 2.4.x, detall que m’ha fet decidir-me per aquest model.

[3]

Com que cada BIOS és un món, i a mi em ve justet per conéixer els punts bàsics de la meua, us recomane que us informeu bé abans de donar aquest pas; diré, només, que la BIOS és memòria interna no volàtil de l’ordinador i que és llegida en el moment d’arrancar, i que, entre altres coses, li diu a l’ordinador en quin ordre ha de buscar el sistema operatiu (en el nostres cas, interessa establir 1r llapis USB, 2n CD, 3r floppy, 4t disc dur, per exemple). Per accedir a la BIOS, cal, en el moment d’iniciar l’ordinador, prémer un botó que sol ser Supr, o Alt-Supr, o F10 (apareix indicat en pantalla durant l’inici; també ho podeu trobar en el llibret amb les especificacions tècniques del vostre ordinador… si encara el conserveu!).

Quant a Giorgio Grappa

Algú fa cas de les coses que els blocaires escriuen sobre ells mateixos? El comentari més sincer que he llegit als "about me" és aquell de: "si vols saber res de mi, pots llegir el meu bloc."
Aquesta entrada ha esta publicada en distribucions, GNU/Linux, slax, usb. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Experiments amb SLAX sobre memòria USB

  1. Giorgio Grappa ha dit:

    Vaja, home! Tan content que estava jo amb el meu nou llapis USB, i ara escolte parlar dels perill del USBDumper!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s