El caos

De vegades, el caos

se’ns esmuny cos amunt,

contracorrent,

com el jove rebel

que vam ser fa tants anys

i que vam soterrar

calladament,

discretament,

a mesura que la vida

ens anava matant

l’esperit, les il·lusions.

De vegades, el caos

ens recorda que som, encara,

aquell jove rebel.

Quant a Giorgio Grappa

Algú fa cas de les coses que els blocaires escriuen sobre ells mateixos? El comentari més sincer que he llegit als "about me" és aquell de: "si vols saber res de mi, pots llegir el meu bloc."
Aquesta entrada ha esta publicada en poema. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

22 respostes a El caos

  1. Jesús M. Tibau ha dit:

    És bo que el jove i l’infant que vam ser no es morin del tot, i que visquin dins nostre com nines russes.

  2. nimue ha dit:

    estoooo… i de qui parles? perquè tu… rebel, rebel…😛

  3. Giorgio Grappa ha dit:

    Crec (tinc aquesta esperança) que no arriben a morir mai, Jesús; el que passa és que sovint els oblidem, però estan amagats en alguna banda.

    Nimue! Ja has oblidat quan cridàvem, més que recitar, versos en un passeig al costat de la platja amb un policia a cada banda? Jo també hi era…😉

  4. nimue ha dit:

    home… tinc un altre concepte de la rebelia i em sembla que eres la persona més conservadora que conec! A més… no havíem quedat que no havies sigut mai xiquet? i no hi dic jo, eh, que ho va dir ta mare!😛

  5. Giorgio Grappa ha dit:

    Conservador, no, Nimue: anarcoconservador d’extrem centre, que és ben distint. I no s’hi val a aduir el testimoni de donya Lola! És trampa!

  6. Ainalma ha dit:

    Et veus reflexat en el que trobes al davant??? ;-P

  7. namaga ha dit:

    per descomptat en Giorgio és un valent! endavant!

  8. Giorgio Grappa ha dit:

    Et refereixes als meus alumnes, Ainalma? Mmm… potser amb algun, però en cap cas amb l’ampla majoria. Si et refereixes al món en general, encara menys. De fet, sempre m’ha agradat de dur la contrària al “mundo mundial”😛 .

    Namaga, quan era petit m’explicaven que “els valents es cauen de cul”…

  9. Nosotras mismas ha dit:

    La revelia no sempre es constant… per sort.

    Petons

  10. frannia ha dit:

    A vegades és més rebel el que manco ho demostra, Nimue…
    Benvingut el caos, Grappa, sempre que ens serveixi per seguir endavant i ser millors…

  11. Claudia Nobre ha dit:

    Ostres, Giorgio! És casual que aquest poema l’hages publicat l’11 de setembre?
    Per cert, m’alegra tornar a veure’t actiu per la blogosfera. Serà que el canvi d’institut t’està sentant veritablement bé?
    Doncs això, et desitge un Bon Any Nou!😉

  12. Giorgio Grappa ha dit:

    Si fos constant, seria esgotadora, Nosotras Mismas. Per cert, benvinguda!

    O, com a mínim, per a ser, Frannia, que amb els temps corren, ja m’està bé.

    Casualitat, Claudia, casualitat. I, sí, el canvi, de moment, m’està anant molt bé🙂 .

  13. isnel ha dit:

    Doncs visca el caos, no? No haurien de morir mai, els joves rebels😉

  14. Giorgio Grappa ha dit:

    Tu si que ets una jove rebel, Isnel!

  15. rAnita nOe ha dit:

    n’esta be tenir-ho tan clar.
    petonets

  16. Giorgio Grappa ha dit:

    Clar, això de dur-li la contrària al “mundo mundial”? Sí, he he, és tot un esport, rAnita😉 .

  17. Iurema ha dit:

    està bé recordar-ho. m’encantaria continuar pensant d’aquella manera. pensant que amb tota aquella força mig-adolescent podríem amb tot. ho penso encara, però no tant🙂

  18. Unmei ha dit:

    Rebel sense causa!!!!!
    Jo crec que tots en el fons som una mica rebels en algun aspecte o altre, no?

    Jo sempre m’he considerat rebel des que tenia uns 12 anys… aixo si.. rebel però amb causa sempre! :p

    Ja explicaras com el va el nou curs… ja us ha començat? Q tal per Catalunya? Com van els proposits? hehehe

  19. Giorgio Grappa ha dit:

    El problema, Iurema, de viure sempre com a adolescents, seria, com a mínim, doble: d’una banda, ens perdríem les experiències de la maduresa i de la vellesa, que també en tenen de bones; i d’altra banda, moriríem d’esgotament!

    Ai, Unmei, rebel·lar-se sense causa és mite: el que passa és que som massa vells per copsar les causes de la rebel·lia adolescent; però, de causa, sempre n’hi ha, més o menys incomprensible, però sempre n’hi ha.

    Isnel, :-* .

  20. zel ha dit:

    Cada vegada que miro la foto, Giorgio, em ve al cap el munt de contradiccions que aquest personatge triat du dins, m’agrada la tria. El símil de les nines russes és bo, molt bo. Avui tot fent el dinar filosofava de coses que sento fonamentalment pel blog, que d’alguna manera deixa una imatge pròpia que em cal anar replantejant sovint. Ho explico per això de la rebeldia. Jo també he estat sempre una persona molt rebel. Hi ha vegades que el que em preocupa és com la meva rebeldia pot atemptar contra el fer o el pensar d’altres, o en com puc empényer segons qui em llegeixi a consolidar o no un pensament en una acció que porti a alguna ni que sigui mínima conducta de violència. No presumeixo d’important, eh?, no em crec que pugui ser que algú sigui tan forasenyat de donar-me crèdit, però i si quan proclamo cert activisme ajudo a perpetrar determinats actes???? Ai, la consciència. Salut, perdó per la parrafada.

  21. Giorgio Grappa ha dit:

    Benvinguda, Zel! I benvingudes les contradiccions (com les d’aquest personatge, per exemple). Parrafades com la teua també són sembre benvingudes🙂 .

    (Uix, em sembla que m’estic caient de son, repetir tantes benvingudes…)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s