Nosaltres, els catalans

Ja és oficial: des d’aquesta setmana, i com a conseqüència d’haver-me empadronat, ja sóc català. Al menys, políticament parlant (una expressió respectuosa amb els sentiments? vull pensar que sí). Sobre si es tracta d’un exili, d’una emigració o d’un retorn als origens, podríem discutir-hi hores i hores; no paga la pena (a no ser que la discusió estiga acompanyada d’un bon oporto, o d’un bon vi negre del Penedès, que ja estic començant a apreciar).
Els qui em coneixen saben que sóc refractari a fronteres i banderes, i que aquests canvis nominals de “denominació d’origen” no m’afecten ni poc ni molt. M’afecten i m’importen altres coses. El respecte a la meua identitat, per exemple (cosa ben distinta de la identitat pròpiament dita).
Perquè, de respecte a la meua identitat, en altres llocs (al País Valencià, tristament) n’he vist poc; i ací em sent una mica més respectat. I dic una mica perquè, en les poques setmanes que fa que sóc per ací, ja he pogut percebre una certa “maror de fons” que, em sembla, molts estan disposats a ignorar.
(No, quan dic “maror de fons” no pense en els esdeveniments de Girona, ni en la campanya “jo també sóc antimonàrquic” o “jo tampoc no sóc espanyol”. Pense en els nens i nenes que, en la part interior de la tapa de la llibreta, hi porten una enganxina amb la bandera espanyola i el toro d’Osborne.)
De moment, sembla que la meua vida com a “català” porta camí de ser més tranquil·la que com a valencià. Tanmateix, caldrà tindre els ulls ben oberts i els peus a terra.

Powered by ScribeFire.

Advertisements

Quant a Giorgio Grappa

Algú fa cas de les coses que els blocaires escriuen sobre ells mateixos? El comentari més sincer que he llegit als "about me" és aquell de: "si vols saber res de mi, pots llegir el meu bloc."
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

13 respostes a Nosaltres, els catalans

  1. nimue ha dit:

    doncs no sé… jo porte ja quatre anys a Catalunya i no em sent catalana… Tampoc em sent especialment vinculada a cap altre territori i no crec que siga necessari. Però vaja, t’assegure que no em sent gens catalana.

  2. Giorgio Grappa ha dit:

    Si et fixes bé, Nimue, observaràs que no he dit res sobre si em sent o em deixe de sentir català. Més bé, tot el contrari. Però m’agrada no sentir-me tant perseguit.

  3. Ainalma ha dit:

    El més important és que un mateix siga feliç en el lloc on és, siga al nord o al sud, i aprofitar tot allò bo que encara està per vindre.

    Un beset!

  4. Giorgio Grappa ha dit:

    “Felicitat” és una paraula molt grossa, Ainalma; de moment, amb la tranquil·litat ja em conforme 🙂 .

  5. el pensador ha dit:

    nimue, giorgio: Països Catalans, potser millor?

  6. nimue ha dit:

    mmmm… tampoc no em convenç aquesta idea, Pensador…

  7. el pensador ha dit:

    Doncs, inventa tu el nom, nimue, que a mi ja m’estarà bé. Perquè el què i qui som, ho som.

  8. Giorgio Grappa ha dit:

    Crec, Pensador, que el nom és una de les qüestions que han fet vessar més tinta. Personalment, m’agradaria un nom alexandrí, sis més sis, amb un primer hemistiqui acabat en paraula aguda, però ara mateix no se m’acut cap ni un; serà la son, ho provaré demà.

    Algun suggeriment, Nimue?

  9. nimue ha dit:

    mmmm… jo visc al Planeta Terra, no tinc bandera, ni himne, ni fronteres. No entenc el concepte de país però respecte els que opinen diferent a mi sempre i quan no vulguen imposar-me res. I les imposicions de vegades vene dels llocs més insospitats.

  10. Giorgio Grappa ha dit:

    De les pastisseries?!

  11. David ha dit:

    Això que s’és del planeta Terra, sense fronteres ni banderes està molt bé. Jo, quan tenia 12 anys, també ho pensava. Llàstima que els ecspanyols, cada cop que he viatjat al seu país, m’han convertit en una mica més independentista català. Si més no, en una mica més antiespanyol.

    Per cert, diguem-li catalanofonia. Si els francesos troben bé francofonia, no sé per què ningú s’ha d’emprenyar per dir-ne catalanofonia als llocs que parlem catalanesc.

    Benvingut a Nordvalència.

  12. Giorgio Grappa ha dit:

    Gràcies per la benvinguda, David!

    La veritat és que, per motius familiars, m’acabe de passar un trimestre a València i he tingut ocasió, encara, de fer-me al lloc; espere que les coses es normalitzen.

    M’agrada el terme “catalanofonia”; és més pràctic que no pas “països/territoris de llengua catalana”.

    Pel que fa als espanyols, no tots són ens miren tan mal. I, la major part dels que sí que ho fan, en part és per un profund desconeixement de la història.

    Salutacions!

  13. David ha dit:

    Home, tots, tots, sortosament no.

    També jo en conec que ens entenen i ens respecten la forma de ser. Sóc voluntari ligüístic (de vegades en dic espàrring id.) i contínuament me’n trobo que tenen una mentalitat molt oberta.

    Ara, estaràs amb mi que quan et bellugues amunt i avall de la pàtria constitucional, et topes amb comentaris, expressions, acudits, distorsions i perversions molt i molt feridores.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s