Crueltats i vergonyes

Crueltats

Aquest migdia, mentre tornava cap a casa, anava escoltant la ràdio. Ja feia temps que no escoltava la COPE, però tenia curiositat per saber què deien sobre la Fira del Llibre de Frankfurt i sobre la presència de la literatura catalana en aquest event. Els comentaris han estat els previsibles: que si quina mala fe, no deixar anar-hi als escriptors catalans en espanyol; que si quina mala fe, invitar-los a anar-hi en l’últim moment i de qualsevol manera perquè no hi poguessen acceptar; que si quina mala fe, voler mostrar al món una literatura catalana en català, com si no hi hagués literatura catalana en espanyol…
Poc abans de les dues del migdia, han interromput l’anàlisi (o la crítica) sobre la Fira del Llibre per introduir una notícia sobre un atemptat al País Basc. El meu instint d’analitzador de textos s’ha disparat i, per un moment, he pensat que es tractava de la repetida estratègia de enllaçar qualsevol notícia política catalana amb algun apunt de violència al País Basc, una estratègia que tracta de dur a l’inconscient de l’oient (o a l’oient inconscient) una hipotètica relació entre nacionalisme català i violència etarra. Aquesta volta, però, es tractava d’una notícia real, tristament real, d’una nova acció terrorista amb el resultat d’un ferit.
Ferit? Als pocs minuts (abans de les dues), els reporters de la COPE confirmaven la mort de l’escorta, sorprès per una bomba lapa, i en donaven nom i cognoms.
De sobte, el meu instint d’analitzador s’ha tornat a disparar i he canviat d’emissora: per a sorpresa meua, l’escorta, en la RNE 1, encara estava ferit, de consideració, però viu; també era viu a la SER. Sense saber què pensar-hi, m’he guardat el judici per als noticiers de la nit, i ara ja tinc clar que, a llarg del matí, he presenciat diversos actes de crueltats:

  1. He contemplat la crueltat d’un mitjà de comunicació que s’ompli la boca acusant la societat catalana d’agressió a la llengua castellana, quan no fa més que intentar sobreviure i recuperar el lloc que li pertoca, lloc que li ha estat arrabassat després de tres-cents anys de prohibicions, condemnes, xantatges, persecucions i ultratges.
  2. He contemplat la crueltat d’una banda d’assassins que pretenen justificar la barbàrie en una societat que, millor o pitjor, és una societat democràtica, i on qualsevol idea es pot defensar democràticament (encara que alguns no ho vulguen acceptar).
  3. He contemplat la crueltat d’un mitjà de comunicació que no ha dubtat en intoxicar l’opinió pública donant per confirmada una notícia que cap altre mitjà s’ha arriscat a confirmar abans d’hora, i portant la inquietud i el dolor a la família i als amics de la víctima que, en aquest moment, encara es troba hospitalitzada i a qui li desitgem la millor de les recuperacions.

Vergonyes

Aquesta tarda he escoltat part del discurs del president Montilla a la Fira de Frankfurt. Quan ha saludat la presència dels representats dels governs català, andorrà i balear, m’he sentit molt avergonyit: ja em temia que el senyor Francisco Camps hauria vetat qualsevol participació valenciana en aquesta celebració. Una vegada més, el PP valencià ens ha deixat sense representació en un esdeveniment internacional, i ha recolzat les tesis del secessionisme lingüístic que tan bons resultats electorals li produeixen: els polítics són els humans més proclius a justificar qualsevol classe de mentida.
Més endavant, Montilla, en el seu discurs, ha reconegut l’aportació dels autors valencians al Segle d’Or (hi ha citat expressament Ausiàs March, Roís de Corella, Joanot Martorell), i ha destacat la capitalitat cultural de la Corona d’Aragó que va assumir la ciutat de València al llarg d’aquell segle XV.
Bona l’ha feta, senyor President! Un Nou d’Octubre, diada nacional (o regional) dels valencians, se li ha acudit parlar de nosaltres ni més ni manco que a la Fira de Frankfurt, i com a part integrant de la literatura i de la llengua catalanes! Senyor Montilla, demà se’n faran ressò tots els periòdics valencians, i no pense vosté que serà per agrair-li que haja assumit la representació que el senyor Francisco Camps ha defugit, ni per agrair-li que haja reconegut públicament i davant de tot el món cultural el valor de les aportacions valencianes a la literatura: serà, en la major part dels casos, per a cridar-li lladre catalanista que vol furtar als valencians les nostres glòries nacionals… les mateixes glòries que, en escoles i instituts, els xiquets (amb el vist-i-plau dels pares) es neguen a llegir al·legant que “eso está en catalán y yo no leo catalán.”
I demà tornaré a sentir vergonya.

Powered by ScribeFire.

Anuncis

Quant a Giorgio Grappa

Algú fa cas de les coses que els blocaires escriuen sobre ells mateixos? El comentari més sincer que he llegit als "about me" és aquell de: "si vols saber res de mi, pots llegir el meu bloc."
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

10 respostes a Crueltats i vergonyes

  1. mar ha dit:

    bona nit, giorgio
    gràcies per venir a la festa
    i sigues sempre benvingut als meus brisalls

    encara estic repartint invitacions i la teva no vull que se’m quedi al calaix… per tant:

    M’agrada tenir la casa plena d’amics i per això venia a convidar-te a la inauguració del nou “brisalls”. Espero que t’agradi.

    una abraçada
    mar

  2. Giorgio Grappa ha dit:

    Bon dia, Mar!

    Tens una festa molt animada 😀 . Una abraçada!

  3. Ainalma ha dit:

    Si és que, es mire per on es mire, sempre eixim perdent!

    Argg

  4. Déric ha dit:

    però com se t’acut escoltar la Cope!!! jo acabo malalt dels nervis! aaaaaagggggggg

  5. Giorgio Grappa ha dit:

    Sempre acabem rebent, Ainalma 😦 .

    Déric, de tant en tant em va bé comprovar que, en el món, hi ha gent molt més dolenta que jo. Gent dolenta de debò.

  6. Bellota ha dit:

    Para mí el catalán es una lengua preciosa.

    Abrazos.

  7. Giorgio Grappa ha dit:

    Bellota! Quan de temps sense saber de tu!
    Una abraçada!

  8. el pensador ha dit:

    Sempre ens quedarà l’esperança de què aquesta gent de la COPE, només aconsegueixi arribar a l’inconscient de l’oient inconscient. Un post cruel, vergonyós, i ple de sentiments.

  9. Giorgio Grappa ha dit:

    Cruel i vergonyós, el post, Pensador? O els esdeveniments que l’han motivat? Espere que siga açò darrer. I, sí, encara em queden sentiments per continuar escrivint.

  10. el pensador ha dit:

    Els esdeveniments que el motiven, evidentment.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s