Dia de l’orgull patri

Digueu-me incoherent. Digueu-me racional (o racional en excés). Digueu-me carent de sentiments. Però, què voleu hi faça? Només em sent orgullós d’aquelles coses que he aconseguit amb el meu esforç personal. No, no en són gaires; però per això mateix les valore i me’n sent orgullós. El meu currículum acadèmic; haver publicat un llibre de versos; haver corregut algunes maratons quan era jove; i poca cosa més. Coses en absolut excepcionals, però aconseguides sempre amb l’esforç personal. El meu esforç.
I no comprenc l’orgull per quelcom que ens ha tocat a la loteria de la vida. Com ara l’adscripció sexual. Com ara la nacionalitat.
Bé, sí, podria comprendre l’orgull pel canvi de gènere aconseguit després d’una operació quirúrgica (no conec el tema, però sembla que és força complicat); o l’orgull per la nacionalitat obtinguda amb l’esforç, com aquells pioners que se sentien orgullosos de ser ciutadans dels Estats Units de Nord Amèrica, després de superar les penalitats d’una emigració; o l’orgull dels ciutadans de les repúbliques que, després d’anys d’imperialisme soviètic, han aconseguit la independència. Però no podré mai comprendre el sentiment d’orgull per haver nascut en un lloc o en un altre, com si ens haguéssim nascut a nosaltres mateixos, o com si haguéssim triat el lloc on nàixer.
És a dir, que no comprenc que el senyor Rajoy i els seus seguidors no siguen conscients que, amb el mateix esforç, podrien haver nascut uns centenars de quilòmetres més al sud o més al nord, i ser marroquins o francesos. I que, en qualsevol cas, el mèrit seria de la mare que els va parir, que va ser la que més es va esforçar.

Aprofite l’avinentesa per desitjar als aragonesos un feliç dia de la Pilarica.

Powered by ScribeFire.

Anuncis

Quant a Giorgio Grappa

Algú fa cas de les coses que els blocaires escriuen sobre ells mateixos? El comentari més sincer que he llegit als "about me" és aquell de: "si vols saber res de mi, pots llegir el meu bloc."
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Dia de l’orgull patri

  1. zel ha dit:

    No hi ha res a comprendre, Giorgio, són així i prou, el món és seu, urbi et orbe, aquest malnascut encara mama de l’avi Paquito, i encara ens parlen de meòria històrica…. amnèssia, és el que tots aquests haurien de patir, jollons, que potser tot seria diferent. Ai que m’esvaloto!

  2. Ainalma ha dit:

    Potser els qui se senten orgullosos d’aquesta mena de coses és perquè no tenen cap altre motiu (personal, vull dir, aconseguit com tu dius pel seu esforç) per què sentir-se’n.

  3. Giorgio Grappa ha dit:

    Esvalota’t, Zel, esvalota’t, com si estigueres a ta casa 🙂 . Amnèsia és el que ens voldrien encomanar a tots, per fer el que els isca del nas sense que ningú els plante cara.

    Em sembla, Ainalma, que per aquí van els tirs (ui! els tirs! calla, calla, no donem idees…).

  4. frannia ha dit:

    Completament d’acord amb tu. Si és que tantes coses separen al Giorgio de na Frannia com de moltes altres ens apropen. Crec que si haguéssim continuat la nostra amistat ens passaríem el temps cantant allò den Kiko Veneno: “lo mismo te echo de menos, lo mismo, lo mismo que te hecho de más”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s