Distribucions de butxaca

Sota el nom de minidistribució, hi podem trobar coses molt diferents: distribucions que, una volta instal·lades, ocupen molt poc d’espai; distribucions que es poden instal·lar sobre un disquet (o sobre un parell de disquets, en ocasions); distribucions Live que poden funcionar des d’un CD, des d’un MiniCD o des d’un llapis USB; distribucions que serveixen només com a eines de rescat; distribucions que us permeten treballar “quasi normalment” sobre un ordinador que no té cap sistema GNU/Linux instal·lat… Davant d’aquest desgavell de noms, que només pot portar a la confusió babèl·lica, he optat, com a punt de partida, per una de molt més genèrica i que, crec, les engloba a totes: distribucions de butxaca.

Ara bé, hi posaré un parell de condicions més per poder considerar-les de butxaca: hauran de poder ser executades des d’un suport extern que es puga transportar còmodament dins d’una butxaca normal d’una camisa normal (fa molts anys, algú em va explicar que aquesta condició havia estat clau a l’hora de dissenyar els disquets de 3’5 polzades; sembla que els ha anat bé, encara es comercialitzen); aquesta condició deixa fora de concurs el CD i redueix la llista (de moment!) a: disquets, miniCD, memòries USB i targetes de memòria. Si em deixe algun suport, ja m’ho comentareu. I hauran de ser independents de la màquina, ço és, hauran de poder executar-se sense necessitat d’instal·lar controladors per al maquinari present.

Dins de les distribucions de butxaca, podem trobar moltes subcategories en funció de la finalitat amb què han estat dissenyades (a més, sempre hi ha qui descobreix noves aplicacions per a distribucions concretes, però no anem a entrar en aquest joc). Entre d’altres, podem esmentar les següents:

  • de demostració (per mostrar què és GNU/Linux i les seues possibilitats);
  • de rescat (per solucionar problemes quan una màquina falla, o per realitzar tasques de manteniment o administració);
  • d’auditoria (per estudiar el funcionament d’una màquina o d’una xarxa; aquí hi hauria també les que busquen vulnerabilitats en una xarxa);
  • de jocs (sembla mentida, però aquesta és una via propagandística important);
  • d’automatització de presentacions (un bon suport de cara a donar una conferència, però jo preferiria un altre tipus de solució);
  • de treball (ens permeten treballar sota una sistema GNU/Linux amb un ordinador que no el té instal·lat).

De segur que en podeu afegir moltes més. Ara per ara, només m’interessen les de rescat i les de treball.
Tota aquesta reflexió (símptoma evident d’un excés de temps lliure) ve arran de les provatures que estic fent amb un parell de distribucions de butxaca que han sortit aquests dies i que m’interessen força: la Parted Magic 2.0 (de rescat) i la Slax 6.0.0 (de treball). Ja en parlarem.

Powered by ScribeFire.

Quant a Giorgio Grappa

Algú fa cas de les coses que els blocaires escriuen sobre ells mateixos? El comentari més sincer que he llegit als "about me" és aquell de: "si vols saber res de mi, pots llegir el meu bloc."
Aquesta entrada ha esta publicada en distribucions, distribucions de butxaca, GNU/Linux. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s