Al cap de vint minuts van eixir del Palau del Mussol, que era molt fosc i ple d’ulls parpellejants que brillaven com joies. Harry portava una gran gàbia amb una òliba blanca, preciosa, profundament adormida amb el cap sota l’ala. No va poder evitar quequejar quan li donava les gràcies a Hagrid, com si fóra el professor Quirrell.
Harry Potter i la pedra filosofal, capítol cinquè, “La ronda d’Alla”
Comparteix aquest article:
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
Relacionats
Quant a Giorgio Grappa
Algú fa cas de les coses que els blocaires escriuen sobre ells mateixos? El comentari més sincer que he llegit als "about me" és aquell de: "si vols saber res de mi, pots llegir el meu bloc."
Aquesta entrada ha esta publicada en
harry potter,
Literatura. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
Me encanta.