Fira del llibre antic i d’ocasió, València, 2008

Com cada any per Falles, la meua fira del llibre preferida visita València: la Fira del Llibre Antic i d’Ocasió. La Gran Via s’omple amb les parades dels llibreters, no només valencians, sinó d’altres ciutats. És una oportunitat per trobar llibres descatalogats, rars, inversemblants. En resum, una fira per als més friquis del món del llibre en paper (un món que, cada vegada, es va fent més friqui i més minoritari).

Enguany, portava la idea de cercar novel·la cavalleresca i llibres de cavalleries, una manera com qualsevol altra d’evadir-me de la realitat. No ha hagut sort: els pocs que he trobat, ja els tenia. M’ha passat per les mans una traducció d’Els nibelungs, però estava en prosa, en castellà modern i gairebé sense introducció històrica ni aparell crític, de manera que l’he deixada passar. Tanmateix, sí que hi he pescat algunes cosetes relacionades amb el tema, de prop o de lluny:

Estructura y técnicas de la novela sentimental y caballeresca, d’Armando Durán. Editorial Gredos. Biblioteca románica hispànica, 1973
La novel·la sentimental m’avorreix profundament; però, en mirar l’índex, he vist que la segona part analitzava les obres de Chrétien de Troyes, a més de l’Amadís de Gaula i el Tirant i, és clar, ja no m’hi he pogut resistir.
Floresta de leyendas heroicas españolas. Rodrigo, el último godo, volums I, II i III, de Ramón Menéndez Pidal. Espasa-Calpe, 1973.
El romanticisme va representar el naixement de molts nacionalismes, però també va significar el reforçament de molts altres; el nacionalisme espanyol d’arrel castellana no hi va ser una excepció i, durant aquesta època, es van recollir i forjar molts dels tòpics que van omplir les pàgines escolars de l’Espanya franquista. Aquests tres volums recullen una bona sèrie d’aquells mites, des de la “Primera crónica general de España que mandó componer Alfonso el Sabio hacia 1275”, fins al duo final de l’òpera Florinda, amb lletra de Rafael Pombo i música de J.M. Ponce de León, estrenada en Bogotà el 1880, passant per meravelles (vull dir, fricades) com El puñal del Godo, de José Zorrilla.
Potser alguns del més veterans recordeu les històries fabuloses (de faula, mite, invenció) del rei Rodrigo, la Cava i el bisbe don Opas, que van protagonitzar la pèrdua d’Espanya (una Espanya que encara no existia) a mans de les primeres onades de musulmans que arribaven a la península ibèrica cap al 711, onades que només dos anys després proclamaven a Toledo la sobirania del califa de Damasc, en una proesa militar que cap historiador sobri s’hauria pogut creure. Però, és clar, calia aquesta faula per justificar, cinc-cents anys després, una suposada reconquista; aquestes llegendes van alimentar el nacionalisme de Zorrilla i altres romàntics espanyols, per, posteriorment, convertir-se en un dels mites fundacionals de l’Espanya feixista. Doncs, bé, aquests volums em permetran estudiar a fons tot aquest procés de manipulació literària i històrica.
Los celtas, d’Henri Hubert. Círculo Latino, 2005.
Una aproximació de 600 pàgines a un dels pobles europeus que més m’han fascinat des de fa molt de temps i sobre el que més ignorant em sent. Si veieu que, en les properes setmanes, em pega per desvariar sobre el tema, ja sabeu per on he començat a llegir.
Diana enamorada, de Gaspar Gil Polo. Espasa-Calpe, 1973.
Si recordeu el capítol sisè del primer llibre del Quixot, després d’esporgar els llibres de cavalleries que havien, segons creien l’Ama i la neboda d’Alonso Quijano, malmès el cervell del terratinent, el Rector i el Barber passen llista als volums de poesia pastoril, una altre gènere de gran popularitat en l’època de Cervantes. Doncs, bé, el segon que se’n va salvar va ser precisament aquest, una de les continuacions de la Diana de Jorge de Montemayor (a la que, per cert, el senyor rector també va perdonar, però no sense haver-hi posat algun però).
Podria semblar que no hi ha cap relació entre aquest gènere i el dels llibres de cavalleries; tanmateix, com que responen als gustos d’una mateixa societat, l’he trobat interessant i digne de ser rescatat, si no de les flames, si, almenys, de la pols de les prestatgeries.

I amb açò conclou la meua primera incursió (i, probablement, l’única) a la fira del llibre vell d’enguany. Si teniu la sort de poder visitar-la, us desitge bones troballes.

Una cosa més: un dels llibreters ha tingut l’amabilitat de fer-me conèixer un servei de venda per Internet de llibres vells, amb un cercador senzill però (ja ho he provat) eficient: uniliber.com.

Quant a Giorgio Grappa

Algú fa cas de les coses que els blocaires escriuen sobre ells mateixos? El comentari més sincer que he llegit als "about me" és aquell de: "si vols saber res de mi, pots llegir el meu bloc."
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 respostes a Fira del llibre antic i d’ocasió, València, 2008

  1. Ainalma ha dit:

    Fa dos anys i vaig anar, i la veritat és que em va agradar moltíssim! Allà hi vaig comprar La Divina Comedia.

  2. Giorgio Grappa ha dit:

    Quina versió? L’edició bilingüe del Francesc Mira? És una obra magnífica, però és una llàstima que comence per l’Infern: desanima a molts lectors!

  3. nimue ha dit:

    Sí, jo abans comprava llibres en aquesta web i sempre em va donar bon resultat…

  4. namaga ha dit:

    m’enrecordo de Nonino Grappa, ara fa més d’un any a Bcn a un Fira del Llibre, buscant les seves novel·les cavallereques… un beset

  5. Giorgio Grappa ha dit:

    Bo és saber-ho, Nimue; ja hi he vist alguna cosa que m’interessa.

    I tu els llibres il·lustrats, Namagueta🙂 .

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s