Richard M. Stallman: un nou Ramon Llull?

Ehem ehem… Em pense que més d’u es va quedar a quadres amb la interpretació que va fer el Tux sobre Richard M. Stallman; ara que he tingut l’ocasió d’assistir a la seua conferència, intentaré fer-vos-en una descripció una mica més “estàndard” i comprensible.
Si vau tindre la paciència o la curiositat de veure els vídeos de YouTube, probablement arribareu a la conclusió que aquest senyor està com un llum. Bé, aquest és un detall sense importància. El fet important és que aquest senyor, allà per l’any 1983 (on estàveu, eh?, l’any 83?) va tindre la clarividència de comprendre què era el que les grans companyies informàtiques estaven fent i quines n’havien de ser, si ningú no hi posava remei, les conseqüències. Potser la proximitat del 1984 va fer recapacitar RMS (és com li agrada que li diguen en el “mundillo”); el cas és que va preveure que, per aquest camí, les multinacionals que dominaven aquestes tecnologies acabarien, en pocs anys, per dominar també cada aspecte de la nostra vida. I sembla que no s’hi va equivocar.

Amb el convenciment que ningú no ho faria per ell, va abandonar la seua feina (era un dels informàtics del Laboratori d’Intel·ligència Artificial del MIT) i es va dedicar en cos i ànima a dos grans tasques:

  1. crear un sistema operatiu lliure complet, i
  2. convèncer com més gent millor, no només a usar-lo, sinó a ajudar-li a crear-lo.

Ehem… un sistema operatiu complet… Algú de vosaltres sap com li funcionaria si esborrés el Windows? Bé, doncs un sistema operatiu complet és que hauríeu de programar si l’esborrareu (no “com s’utilitza”) el Windows? Algú de vosaltres sabria com construir una cosa similar (similar només pel fet que control·la l’ordinador, no perquè se li assemble en res més)? Sí, efectivament, no és una tasca per a un home sol: d’ací la necessitat del segon objectiu.
La història de com va definir les quatre llibertats del programari, de com va fundar la Free Software Fundation i de com, amb la col·laboració desinteresada (en la major part dels casos) de moltíssima gent va arribar a bastir el que avui coneixem com a GNU/Linux (llegiu “nyu amb línux”) és llarga i apassionant, però la podeu trobar molt ben comptada en molts llocs de la xarxa si el tema us interessa. També, si voleu, podeu llegir en aquest post de Pau, a SomGNU, un resum de la conferència que va donar durant el cap de setmana en un IES: si fa no fa, sempre diu el mateix, i m’estalviarà haver de fer-ne un altre.

En realitat, el que jo volia comentar és algunes curioses coincidència que trobe entre aquest personatge i un altre que em resulta igualment interessant: el nostre Ramon Llull. Una llista?

  • Tots dos van viure una vida relativament normal, segons les pautes de les societats respectives, fins a un cert moment en què, per una sèrie d’experiències, obren els ulls i passen a contemplar el món d’una altra manera (o pateixen una revelació: és el mateix, amb uns altres mots).
  • A partir d’aquest moment, tots dos es plantegen una feina titànica, una missió, que, en tots dos casos, comporta:
  • l’assumpció d’una base moral o ètica (el principis del programari lliure, per a RMS; la moral catòlica, per a RL);
  • la creació d’una obra que supera la capacitat humana normal (un sistema operatiu complet, per a RMS; el millor llibre en ordre a convertir infidels, per a RL);
  • la adhesió al seu projecte per part de tota la humanitat.
  • Tots dos van abandonar la vida que duien fins a aquell moment (programador, cavaller) per tal de dedicar-se en cos i ànima a la missió que s’havien plantejat.
  • Tots dos van haver d’estudiar molt per preparar-se (la vida de l’informàtic consisteix a estudiar, constantment, la manera de resoldre problemes; RL va estudiar teologia, filosofia, història, medicina, dret…).
  • Tots dos van estudiar idiomes per propagar la seues idees (crec que, a més del castellà, RMS parla francès i alguna cosa més; RL va estudiar, que en tinguem constància, occità, àrab i llatí).
  • Mentre construïen les obres respectives, tots dos van crear moltes obres menors o parcials (RMS va programar editors de text, compiladors, depuradors; a RL se li reconeixen més 250 obres, entre novel·les, poemes, teològiques, pedagògiques…).
  • Tots dos van viatjar molt més, moltíssim més, del que era habitual en la seua època.
  • Tots dos es van entrevistar amb tants governants i líders de tota mena com van poder per tal d’intentar atraure’ls a la seua causa (RMS ha parlat amb governadors i caps d’estat –no, amb Bush, no–; RL va ser el malson constant de més d’un Papa de Roma i de més de quatre reis i emperadors).
  • Tots dos van reunir un petit grup de seguidors. [Actualització del 2008-04-08 a les 10.07]
  • Tots dos van ser titllats d’excèntrics pels poders fàctics de llurs respectives societats (RMS ha estat “acusat”, al seu país, de ser comunista; RL va estar a punt de ser declarat heretge). [Actualització del 2008-04-08 a les 10.07]
  • Tots dos eren (bé, l’RMS encara ho és!) vehements, cabuts i inflexibles amb les pròpies conviccions, cosa que els feia guanyar moltes antipaties.
  • Tots dos escrivien cançons amb intenció propagandística (de l’RMS, conec la versió del Guantanamera i la cançó del Programari Lliure, una mena d’himne; RL, com a bon cavaller, era trobador, va deixar de compondre cançons a les dames que es volia “treballar” i va passar a dedicar-les a la verge Maria).
  • Tots dos feien (a l’RMS el vaig veure en directe: quin xou!) broma sobre la pròpia figura com a mesura publicitària (RMS com a Sant IGNUci, no us perdeu el vídeo que us va penjar el Tux en l’anterior post; RL feia aparèixer un personatge anomenat Ramon lo Foll en les seues obres).
  • Per si tot això fos poca cosa, són molts els estudiosos que veuen en els sistemes combinatoris de l’Art d’Atrobar Veritat de Ramon Llull el primer precedent de l’Art combinatòria de Leibniz que, al seu torn, està en la base dels treballs matemàtics de George Boole, sense el quals la informàtica dels nostres dies no seria el que és.

    Els qui coneixeu la vida de Ramon Llull haureu observat, potser, una parell de diferències: mentre que el beat aspirava a morir màrtir (i sembla que ho va aconseguir), RMS aspira a crear un sistema operatiu lliure o morir en l’intent… però morir de vell! L’altre detall detall és que, després de la il·luminació de Randa, la vida del mallorquí va passar a ser molt més trepidant i aventurera que la d’Indiana Jones; pel que fa a RMS, no tinc informació sobre aquest aspecte.

    Ehem ehem… que no, que diu el Tux que la meua visió de l’RMS tampoc no és gaire estàndard.

    Bé, és el que passa amb les persones que no ho són gens, d’estàndards. De tota manera, si voleu conèixer una mica el seu pensament, us podeu descarregar el seu llibre Programari lliure per a una societat lliure: es tracta d’una recopilació d’articles i de conferències, de manera que es presta molt per a la lectura fragmentària. Tranquils!, que no parla gaire sobre informàtica; en realitat, és una mena d’assaig filosòfic.

    Powered by ScribeFire.

    Anuncis

    Quant a Giorgio Grappa

    Algú fa cas de les coses que els blocaires escriuen sobre ells mateixos? El comentari més sincer que he llegit als "about me" és aquell de: "si vols saber res de mi, pots llegir el meu bloc."
    Aquesta entrada ha esta publicada en GNU/Linux, personatges, programari lliure, Ramon Llull, Richard M. Stallman. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

    6 respostes a Richard M. Stallman: un nou Ramon Llull?

    1. xim ha dit:

      Stallman-Llull? Una semblança interessant que només tu podies fer notar. I un treball d’investigació a anotar per a possibles tesis doctorals en compte de tanta computació en paral·lel. Això sí que és paral·lelisme!Jo també vaig quedar prendat del missatge d’Stallman, del discurs expressat en un espanyol molt acurat, de la seua convicció utòpica, del seu sentit de l’humor… de la personalitat, en definitiva, quan vingué a València amb motiu del primer congrés de Software Lliure.Passarà a la història amb la seua aura de santedat tal com apareix posant en la imatge X-DD

    2. Giorgio Grappa ha dit:

      Hola, Xim!Sí, la veritat és que, sentit de l’humor, no li manca; si no fos un gurú de la informàtica, és podria haver guanyat la vida com a humorista. Tot un personatge…

    3. Giorgio Grappa ha dit:

      Que has tingut ocasió de veure’l en directe, <>Dospoals<>?

    4. dospoals ha dit:

      No, però per la foto, pel que fa, etc.

    5. Giorgio Grappa ha dit:

      Llàstima que les meues fotos van sortir molt negres, aquesta l’he agafat de la xarxa.

    Deixa un comentari

    Fill in your details below or click an icon to log in:

    WordPress.com Logo

    Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

    Twitter picture

    Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

    Facebook photo

    Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

    Google+ photo

    Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

    Connecting to %s