Richard M. Stallman: un nou Ramon Llull?

Ahir vaig tindre la sort de veure el Richard M. Stallman en viu i en directe, a la UAB. S’han dit moltes coses d’ell, i continuaran dient-se; tanmateix, vull aportar-hi la meua visió.

Per descomptat, la història de com va definir les quatre llibertats del programari, de com va fundar la Free Software Fundation i de com, amb la col·laboració desinteresada (en la major part dels casos) de moltíssima gent va arribar a bastir el que avui coneixem com a GNU/Linux (llegiu “nyu amb línux”) és llarga i apassionant, però la podeu trobar molt ben comptada en molts llocs de la xarxa si el tema us interessa. També, si voleu, podeu llegir en aquest post de Pau, a SomGNU, un resum de la conferència que va donar durant el cap de setmana en un IES: si fa no fa, sempre diu el mateix, i m’estalviarà haver de fer-ne un altre.

En realitat, el que jo volia comentar és algunes curioses coincidència que trobe entre aquest personatge i un altre que em resulta igualment interessant: el nostre Ramon Llull. Una llista?

• Tots dos van viure una vida relativament normal, segons les pautes de les societats respectives, fins a un cert moment en què, per una sèrie d’experiències, van obrir els ulls i van passar a contemplar el món d’una altra manera (o van patir una revelació: és el mateix, amb uns altres mots).
• A partir d’aquest moment, tots dos es plantegen una feina titànica, una missió, que, en tots dos casos, comporta:

• l’assumpció d’una base moral o ètica (el principis del programari lliure, per a RMS; la moral catòlica, per a RL);
• la creació d’una obra que supera la capacitat humana normal (un sistema operatiu complet, per a RMS; el millor llibre en ordre a convertir infidels, per a RL);
• el desig d’aconseguir l’adhesió al seu projecte per part de tota la humanitat.

Tots dos van abandonar la vida que duien fins a aquell moment (programador i cavaller) per tal de dedicar-se en cos i ànima a la missió que s’havien plantejat.

Tots dos van haver d’estudiar molt per preparar-se (la vida de l’informàtic consisteix a estudiar, constantment, la manera de resoldre problemes; RL va estudiar teologia, filosofia, història, medicina, dret…).

Tots dos van estudiar idiomes per propagar la seues idees (crec que, a més del castellà, RMS parla francès i alguna cosa més; RL va estudiar, que en tinguem constància, occità, àrab i llatí).

Mentre construïen les obres respectives, tots dos van crear moltes obres menors o parcials (RMS va programar editors de text, compiladors, depuradors; a RL se li reconeixen més 250 obres, entre novel·les, poemes, teològiques, pedagògiques…).

Tots dos van viatjar molt més, moltíssim més, del que era habitual en la seua època.

Tots dos es van entrevistar amb tants governants i líders de tota mena com van poder, per tal d’intentar atraure’ls a la seua causa (RMS ha parlat amb governadors i caps d’estat –no, amb Bush, no–; RL va ser el malson constant de més d’un Papa de Roma i de més de quatre reis i emperadors).

Tots dos van reunir un petit grup de seguidors. [Actualització del 2008-04-08 a les 10.07]

Tots dos van ser titllats d’excèntrics pels poders fàctics de llurs respectives societats (RMS ha estat “acusat”, al seu país, de ser comunista; RL va estar a punt de ser declarat heretge). [Actualització del 2008-04-08 a les 10.07]

Tots dos eren (bé, l’RMS encara ho és!) vehements, cabuts i inflexibles amb les pròpies conviccions, cosa que els feia guanyar moltes antipaties.

Tots dos escrivien cançons amb intenció propagandística (de l’RMS, conec la versió del Guantanamera i la cançó del Programari Lliure, una mena d’himne; RL, com a bon cavaller, era trobador, va deixar de compondre cançons a les dames que es volia “treballar” i va passar a dedicar-les a la verge Maria).

Tots dos feien (a l’RMS el vaig veure en directe: quin xou!) broma sobre la pròpia figura com a mesura publicitària (RMS com a Sant IGNUci, no us perdeu els vídeos que hi ha YouToube; RL feia aparèixer un personatge anomenat Ramon lo Foll en les seues obres).

Per si tot això fos poca cosa, són molts els estudiosos que veuen en els sistemes combinatoris de l’Art d’Atrobar Veritat de Ramon Llull el primer precedent de l’Art combinatòria de Leibniz que, al seu torn, està en la base dels treballs matemàtics de George Boole, sense el quals la informàtica dels nostres dies no seria el que és.

Els qui coneixeu la vida de Ramon Llull haureu observat, potser, una parell de diferències: mentre que el beat aspirava a morir màrtir (i sembla que ho va aconseguir), RMS aspira a crear un sistema operatiu lliure o morir en l’intent… però morir de vell! L’altre detall detall és que, després de la il·luminació de Randa, la vida del mallorquí va passar a ser molt més trepidant i aventurera que la d’Indiana Jones; pel que fa a RMS, no tinc informació sobre aquest aspecte.

Ehem ehem… és veritat, la meua visió de l’RMS tampoc no és gaire estàndard.

Bé, és el que passa amb les persones que no ho són gens, d’estàndards. De tota manera, si voleu conèixer una mica el seu pensament, us podeu descarregar el seu llibre Programari lliure per a una societat lliure: es tracta d’una recopilació d’articles i de conferències, de manera que es presta molt per a la lectura fragmentària.

Powered by ScribeFire.