Historias de la radio

El món dels mitjans de comunicacions de masses i la seva influència en la societat i en la vida de les persones és realment fascinant; així, no és estrany trobar pel·lícules (o novel·les, o assajos) que els estudien i que els descriuen. La història del cinema espanyol ens presenta, dins d’aquest camp, algunes obres molt interessants, entre les quals destaca Històrias de la ràdio, dirigida en 1955 per Luis Sáenz de Heredia i interpretada per José Isbert, Francisco Rabal, José Luis Ozores, Juanjo Menéndez, Tony Leblanc i un Alberto Romea que representa un personatge amb un passat secret del tot inesperat.

És tracta d’un film dividit en episodis, cosa poc freqüent en el cinema espanyol, totalment independents entre ells però sempre amb un fil argumental comú: el món de la ràdio. Recordem que la telivisió no es va inaugurar a Espanya fins el 28 d’octubre de 1956, i que la ràdio era el gran comunicador de la societat de l’època, seguida de prop per la premsa i pel cinema (que incloïa l’omnipresent NODO).

Les històries que se’ns presenten són molt innocents —la censura no hi permetia altra cosa—, tendres i entre empalagoses i lacrimògenes (moralina, moralina). Però la pel·lícula continua resultant entretinguda i, fins i tot, divertida en alguns moments; i sempre, sempre, un document interessant del nostre passat recent. Aquí us en deixo un tast amb el meu admirat i reverenciat Pepe Isbert (us hauria posat el final de la tercera història, que és encara més antològica i molt més original —i lacrimògena—, però he preferit que la descobrisquen els curiosos).

L’èxit del film va ser tan gran que, el 1965, va tenir una seqüela, Historias de la televisión, propiciada per l’aparició d’aquell mitjà que, encara avui, té tanta influència en la vida social. I encara que no té la frescura de l’anterior, continua oferint uns primers dos minuts interessants i de gran actualitat, tot i els més de quaranta anys de diferència.

Quant a Giorgio Grappa

Algú fa cas de les coses que els blocaires escriuen sobre ells mateixos? El comentari més sincer que he llegit als "about me" és aquell de: "si vols saber res de mi, pots llegir el meu bloc."
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Historias de la radio

  1. zel ha dit:

    Benvingut al blogger altra vegada… Jo, com que no entenc res d’html, em barallo amb tots…no vaig ser capaç ni de fer un copypaste amb èxit amb una plantilla per blogger que no era al llistat habitual…Mira si en sóc de crueta…Ara canvio el link, per no fer camins en va!

  2. Giorgio Grappa ha dit:

    Hola, <>Zel<>! Si no passa res, continuaré per ací una temporada; però ja estic preparant les maletes una altra vegada😀 .No era al llistat habitual? Mmmm… jo crec que és més fàcil partir d’una plantilla “normal” i anar personalitzant-la a poc a poc, però, en fi, si seguia les pautes de Blogger no tenia per què no funcionar (aquesta és la teoria: després, la pràctica real és com és).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s