Operació "Pingüí del desert" (o com instal·lar Kubuntu sobre un disc USB)

Novel·la informàtica en vuit capítols

Índex

  1. Com un pingüí pot acabar travessant el desert
  2. Quan les reticències són un mur altíssim
  3. Matar el dolent, salvar el món i rescatar a la noia; d’acord, ens conformarem amb salvar un portàtil
  4. Com en Tux i jo ens vam clavar en un iglú durant deu dies per preparar-nos a la batalla
  5. La satisfacció de veure que les coses funcionen
  6. Com les coses es poden espatllar quan penses que ja has acabat
  7. Més negre i més dolent que el mismíssim Darth Vader
  8. I van ser feliços i menjaren anissos? ja ho veurem…

1. Introducció (o com un pingüí pot acabar travessant el desert)

Tux Touareg

Després de molts dies d’absència, que no d’inactivitat, en Tux i jo tornem per aquí per contar-vos la nostra última aventura: l’operació “Pingüí del desert”. Sí, ja sabem que el nom sembla una mica absurd; però, penseu-hi una mica: es tractava d’instal·lar un pingüí a una persona coneguda per la seva afició al desert i als llocs càlids: la Nimue. A més a més, trobar un pingüí al desert és gairebé tan complicat com deixar la Nimue contenta quan hi ha el seu ordinador pel mig, de manera que… Però, bé, anem al gra.

2. Anàlisi del problema i esborrany de solució (o quan les reticències són un mur altíssim)

Desconfiança, reticències...

El punt de partida era un portàtil amb cinc anys d’antiguitat que havia patit un incident amb el disc dur, que semblava haver mort; per fortuna, el van poder ressuscitar, però sense poder garantir quina era l’esperança de vida de la pobra bestiola.

Vistes les possibilitats més senzilles (reparar el disc dur o comprar un altre portàtil), vaig suggerir una tercera via: instal·lar un GNU/Linux en una unitat exterior; això representaria una inversió reduïda que, a més, es podria seguir rendibilitzant després d’adquirir un nou ordinador.

La Nimue, que sempre que escolta parlar de pingüins posa el morro tort, va acabar acceptant la meva proposta; però volia (exigia!) una transició color de rosa: des del primer moment, havia de poder fer-hi tot el que feia amb Windows, i d’una manera molt similar. Això implicava preguntar-li quines coses feia, de quina manera i amb quins programes, i cercar-hi els millors equivalents (els millors per a ella, atenció).https://i0.wp.com/elitepicturehost.com/up_imgs/img_3a4aee4c834238f4ba5f09dc81e3119c.png I, a més a més, la instal·lació s’havia de poder fer en un matí o en una tarda, i havia de sobrar temps per configurar-li els programes més delicats i per explicar-li com funcionaven les coses bàsics (encara gràcies que no em va exigir presentar-me a fer-li la instal·lació amb un tutú de color rosa salmó i sabatilles de ballet).

3. Concreció dels objectius a aconseguir (matar el dolent, salvar el món i rescatar a la noia; d’acord, ens conformarem amb salvar un portàtil)

La missió de sempre: matar el dolent, salvar el món, rescatar a la noia

Després de dubtar entre instal·lar-li una Slax o una Ubuntu, em vaig decidir per aquesta última, molt més amigable per als debutants i amb una comunitat d’usuaris en català sempre disposada a orientar els nouvinguts i a respondre les seves consultes. El problema era que no l’havia instal·lat mai sobre una unitat USB; seria qüestió d’investigar-ho.

Finalment, després que l’amic Cubells m’assegurés que l’operació era perfectament factible, vaig tenir clar que, entre les diverses possibilitats que ens ofereix la família Ubuntu, a Nimue li agradaria Kubuntu, que duu un escriptori Kde d’allò més estètic.

Es tractava, doncs, de fer una instal·lació de la Kubuntu sobre un disc dur extern que, en realitat, es comportaria com un disc fix. Això implicava una partició arrel (/), una partició /home i una partició swap. A més, calia intentar afegir-hi una partició FAT32, cosa que permetria usar el disc com a extraïble normal amb qualsevol Windows (no tinc experiència amb la creació de particions NTFS des de GNU/Linux, per això vaig optar per l’antiquat i limitat FAT32). Per tant, quatre particions (primàries).

Afortunadament, no calia escalfar-se gaire el cap per triar els programes, perquè eren bastant normals (res de càlculs d’integrals trigonomètriques inverses ni de límits tetradimensionals amb nombres imaginaris o irracionals quan x tendeix a infinit). En cas de dubte, sempre es podia consultar alguna de les nombroses taules d’equivalències que hi ha a la xarxa.

Si unim els punts anteriors i hi formem un dibuix Cal ser un geni per satisfer tots els desitjos de la Nimue(com en aquells passatemps infantils), veurem que, a més a més, calia evitar (o minimitzar tant com fos possible) els imprevistos, cosa que m’imposava la necessitat d’adquirir experiència en un tipus d’instal·lació que no havia fet mai.

4. Estratègia de preinstal·lació (o com en Tux i jo ens vam clavar en un iglú durant deu dies per preparar-nos a la batalla)

Com que la cosa es presentava difícil i no sabia quin tipus de dificultats hi trobaríem, ni quantes ni de quina magnitud, em vaig tancar en un iglú amb el meu ajudant, en Tux, a fer els preparatius: una mena d’assaig general (i el que ve a continuació és un rotllo “una mica” tècnic).

En primer lloc, vam baixar la versió més recent de Kubuntu (8.04.1) i, amb l’ajut de l’UCK (Ubuntu Customizer Kit), hi vam incloure els arxius de les traduccions al català. D’aquesta manera, vam obtenir una versió actual i catalanitzada (tant l’instal·lador, com els programes, els correctors ortogràfics, els menús del sistema…) que vam batejar amb el bonic nom de “Kubuntu 8.04.1 desktop-i386 Catalan Remix – Nimue Edition“, la vam gravar a un CD i ho vam celebrar amb una ampolla de cava.

A continuació, connectant al meu portàtil un disc del mateix model que hauríem d’emprar, vam començar per fer una primera instal·lació una mica més senzilla de la que pensàvem (és a dir, sense incloure-hi la partició FAT32). Per particionar el disc, hi vam emprar el GParted des de PartedMagic. Vam instal·lar Kubuntu seguint el procediment ja habitual de 6 passos. La segonaAl pas quart, vam fer la distribució de les particions manualment i, al darrer, vam triar les opcions avançades per tal d’instal·lar el GRUB en /dev/sdb (hd1) i no carregar-me l’MBR del meu disc dur. Vam reiniciar, vam veure que engegava perfectament des del disc USB i ho vam celebrar amb una ampolla de cava.

Durant uns quants dies vam fer servir aquesta instal·lació de manera gairebé ininterrompuda: cap problema. Vam anar personalitzant-la i instal·lant-hi programes en vista a crear-ne un repositori amb l’ APTonCD; així, els instal·laríem a l’ordinador de la Nimue amb un mínim de temps. Després de més d’una setmana, no hi vam tenir ni la més mínima contrarietat, cosa que ens va encoratjar a intentar un segon nivell de dificultat: fer una altra instal·lació amb una partició més que pogués ser llegida i escrita des del Windows i que facilitaria l’intercanvi d’informació entre tots dos sistemes (la famosa partició FAT32).

Així, i aquesta volta amb el disc de la Nimue, vam fer quatre particions i les vam estructurar com podeu veure tot seguit:


PARTICIÓ   FORMAT  PUNT DE MUNTATGE

/dev/sdb1   fat32    /media/magatzem
/dev/sdb2   ext3     /
/dev/sdb3   ext3     /home
/dev/sdb4   swap

Vam instal·lar normalment, vam reiniciar, vam arribar al menú del GRUB (que havia reconegut, també, els altres sistemes que tinc al portàtil) i, en triar l’opció del sistema que acabàvem d’instal·lar, ens va mostrar un bonic error 15:


Error 15: File not found

Press any key to continue…

I no ho vam celebrar amb cap ampolla de cava…

Anaven els intrèpids instal·ladors, en Tux i en Giorgio, a quedar-se palplantats davant de la pantalla negra i a donar-se per vençuts? Nooooooo! Després de repetir l’operació per veure que no es tractava de cap error accidental, i tot i que experiències anteriors demostraven que l’ordre de les particions no tenia per què afectar al gestor d’arrencada GRUB (recordeu aquest nom), vam provar a deixar la partició FAT32 en quarta posició, vam instal·lar una vegada més, vam reiniciar i… ho vam celebrar amb una ampolla de cava!

5. Procés d’instal·lació (o la satisfacció de veure que les coses funcionen)

Amb els deures fets i el CD de la Kubuntu 8.04.1 desktop-i386 Catalan Remix – Nimue Edition sota el braç, en Tux i jo ens vam plantar a ca la Nimue un dimecres de matí. Ella, de bona amfitriona, ens va convidar a cafè i a sardineta fresca (mmm… a qui dels dos va mimar més?). Després de xerrar una estona, ens vam posar a la feina. I tot va anar com la seda! Bé, més o menys.

Amb el disc USB ja formatat, i després de comprovar que el Windows podia llegir la partició que havíem reservat com a magatzem, vam realitzar una instal·lació extremadament normal des del LiveCD de la Kubuntu. Els únics moments que van requerir una mica de concentració van ser l’assignació de les particions (el quart pas, que vam fer manualment) i disposar el GRUB en el MBR del primer disc dur (hd0) en el sisè pas, perquè no em fiava que aquella màquina pogués arrancar des de la unitat externa. Després d’uns minuts, vam reiniciar i allà estava el bonic escriptori Kde donant-nos la benvinguda… i sense deixar-nos usar els accents, un bug que ja és tradicional en Kde i que vam solucionar reconfigurant les locale (gràcies, Moniqueta i Jorditus).

6. Post-instal·lació i alguns imprevistos (o com les coses es poden espatllar quan penses que ja has acabat)

El següent pas també era una novetat per a mi: havia preparat un repositori amb l’APTonCD, amb els programes que havia anat instal·lat en el meu Kubuntu USB; però seria la primera vegada que tractaria d’instal·lar, a un altre sistema, els paquets que havia recollit així. Vam instal·lar APTonCD, el vam executar, vam triar l’opció de restaurar, vam buscar l’iso amb els paquets (que havia deixat a la partició FAT32) i, sense cap problema, vam instal·lar els paquets, tots, en cosa de pocs minuts.

I vam arribar, per fi, a la part divertida: mostar a la Nimue on estaven els programes més importants i com fer les operacions més bàsiques, com ara afegir nous programes, escoltar música, navegar i, la més important de totes: canviar el fons de l’escriptori. I va ser aquí, quan ja portàvem una bona estona, molta estona, treballant normalment, quan ens vam veure les cares per primera vegada amb l’inesperat, misteriós i terrible…

7. GRUB Error 21 (Més negre i més dolent que el mismíssim Darth Vader)

De sobte, la pantalla es va congelar, el ratolí i el teclat no responien. Vaig pensar que havíem esgotat la capacitat de la RAM i que el sistema estava ocupat escrivint en la swap, que seria només cosa d’un instant. Però, no. Durant un parell de segons vam veure la pantalla distorsionada, amb unes ratlles horitzontals, de colors. I, després, l’obscuritat:

GRUB Loading stage1.5.

GRUB loading, please, wait…

Error 21

La cariua de la NimueLa cariua de la Nimue era un poema: després del que li havia costat decidir-se a provar el canvi, després de tot un matí de pacients operacions davant del teclat, després d’haver superat una sèrie de petits obstacles i quan ja semblava que ja ho teníem tot fet… allò!

Però la meva expressió no ho devia ser menys: se m’havien posat les neurones de punta! A veure, senyores i senyors: hem dit que el GRUB és un gestor d’arrencada, només funciona durant uns pocs segons en iniciar l’ordinador. Després que aquest s’engega i fa unes comprovacions per saber de quines peces es composa, llegeix la primera pista (MBR) del primer disc dur, on hi ha la informació de en quin lloc concret es troba la resta del gestor, el GRUB, al que passarà el control. La meva cariuaEl GRUB ens mostrarà un senzill menú des d’on triarem amb quin sistema operatiu volem arrencar, l’engegarà i aquí s’haurà acabat el GRUB, no tornarà a executar-se fins que tornem a iniciar la màquina. Aleshores, què c0|10#$ feia en marxa i cometent errors després d’hores d’engegat el sistema?!

Afortunadament, la xarxa va plena d’apunts de gent que ha tingut els mateixos problemes que tu, els ha solucionat i hi ha penjat una petita explicació per ajudar els que venim darrere. I així, als pocs minuts, vam superar aquell darrer problema i la Nimue es va quedar, contenta i feliç, teclejant cosetes en aquell escriptori Kde tan apanyat.

8. Conclusió (i van ser feliços i menjaren anissos? ja ho veurem…)

Arribarà la intrèpida Nimue a convertir-se en una pingüineta de pro? O tornarà a caure en el costat obscur de la força? Trigarem algun temps en saber-ho, però jo hi tinc confiança: la Nimue es creix davant dels nous reptes i, d’altra banda, superat el procés traumàtic de la instal·lació, Kubuntu ofereix un entorn sumament amigable, així com una col·lecció de programes que cobreixen amb escreix les necessitats de la immensa majoria dels usuaris.

A més a més, el procés m’ha servit per constatar que, efectivament, es pot instal·lar una distribució Ubuntu en un disc dur extern, cosa que ens ofereix, com a mínim, les següents aplicacions pràctiques:

  • prolongar la vida d’un ordinador vell que no volem reparar (aquest cas);
  • provar el funcionament d’un sistema GNU/Linux sense haver de defenestrar el sistema operatiu de l’Imperi (per als indecisos);
  • oferir un camp de proves sense risc per qui vol experimentar amb altres distribucions o amb altres configuracions (per als que no ens cansem de buscar, comparar i, si trobem alguna distribució millor… instal·lar-la!);
  • ampliar les capacitats d’un ordinador a qui sembla haver-s’hi encongit el disc dur (i aquesta em vindrà de perles).

En fi, que de poc em despiste i us deixe sense conèixer l’autèntic protagonista de la història, el famós Catxarrico de la Nimue (al costat del disc USB que, ara sí, allotja una tribu de pingüins, i lluint, orgullós, una pila d’enganxines revolucionàries):

El protagonista de la novel·la

Ehem, que sí, que diu en Tux que aquest post ha quedat una mica llarg; però: com punyetes podia resumir aquesta novel·la?

Quant a Giorgio Grappa

Algú fa cas de les coses que els blocaires escriuen sobre ells mateixos? El comentari més sincer que he llegit als "about me" és aquell de: "si vols saber res de mi, pots llegir el meu bloc."
Aquesta entrada ha esta publicada en Informàtica, install-party, L'aventura del pingüí, tux, ubuntu. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

17 respostes a Operació "Pingüí del desert" (o com instal·lar Kubuntu sobre un disc USB)

  1. Giorgio Grappa ha dit:

    Ja ho pots ben dir… I això que no he contat la segona part.😉

  2. Anonymous ha dit:

    Quin tip de riure m’he fotut Jordi!!! em pixo amb com expliques les coses (no parlem dels tuxos que trobes dibuixats pel món…) X-D(espero amb frisança l’evolució, desenvolupament i, espero, finalització del segon acte de l’obra)Papapep

  3. Giorgio Grappa ha dit:

    Ostres, <>Papapep<>! Em dones una alegria.De moment, estic esperant a tenir més dades, perquè sembla que el terrorífic <>Error 21<> només ha reaparegut una altra vegada (la que va donar origen a la meva consulta a la llista) i que ja no ha tornar a empipar a la intrèpida <>Nimue<>.Però segur que ella mateixa, quan tingui una mica de temps, ens contarà les seves aventures en primera persona. I t’asseguro que escriu molt millor que jo.

  4. nimue ha dit:

    Vull un pingüí amb tutu rosa i sabatilles de ballet!Doncs sí, la història va anar així, tal qual… El meu problema ara és que quan envie documents de text adjunts per mail, la persona que els reb no pot obrir-los amb windows. Jo ho he comprovat i no hem pogut. En fi… Ara vaig una mica liada. Ja saps, Festa Major. Ja et contaré…

  5. Giorgio Grappa ha dit:

    Ja sabia jo, <>Nimue<>, que el pingüí amb tutú rosa t’anava a agradar…El tema dels adjunts serà un detall de no res, ja t’he enviat un mail amb explicacions. (Adaptació, se’n diu Procés d’adaptació.)I de l’<>Horror 21<> no se n’ha sabut res més? Toquem ferro…

  6. rAnita nOe ha dit:

    toca madera.. menuda aventura! jo preferisc quedarme amb la meua “blanqueta”, iBook G4.. petonets

  7. Giorgio Grappa ha dit:

    I tant, <>rAnita<>. Quan els ordinadors es fan vellets, o tires de cartera o tires de paciència i manuals i els traus el suquet fins a l’última gota.He he, m’he baixat el manual de l’iBook i no diu quant pesa: he buscat kg, Kg, peso… i no diu res. Deu de ser lleuger, amb una pantalla de 12 polzades. Per cert, el teu grava DVD? Perquè sembla que açò no hi va inclòs.Vaig a veure si trobe alguna cosa elemental sobre Panther.

  8. dospoals ha dit:

    Buf, mare, quina pel·lícula!

  9. Giorgio Grappa ha dit:

    Normalment, <>Dospoals<>, les coses no són tan complicades! Es van ajuntar tres factors: era la Nimue (que volia una transició ultracòmoda), era una instal·lació atípica (sobre un disc usb) i vam tenir problemes amb el maquinari (els ubuntaires consultats coincideixen que aquest error 21 ve causat per una avaria, i cal recordar que ja té un disc dur fotut).En realitat, la vida dels pingüins és molt més plàcida que tot això. Per fortuna! Però crec que tu ja en saps alguna cosa, no?

  10. rAnita nOe ha dit:

    no pesa massa, kilo 200, crec. el meu si graba cd i dvd. i ja te 3 anys.. petonets

  11. Giorgio Grappa ha dit:

    Aleshores, és un dels primers ultraportàtils. I té característiques de portàtil, pel que he llegit.Besets!

  12. Jordi ha dit:

    Ostres! Crec que ets el primer que em linka el blog sense que li hagi demanat i no ens coneguem🙂 I a sobre és per un post on parlo d’una de les meves passions!🙂Interessant el teu blog. Segueix així!

  13. Giorgio Grappa ha dit:

    Benvingut, Jordi!La veritat és que la teva explicació ens va venir molt bé; no era la primera volta que em trobava un problema així, però, pel que es veu, no m’havia fet la “xulla” pertinent.Em pensava que t’havia deixat un comentari explicant-te que t’havia enllaçat, però és possible que, cansat d’un post tan llarg com aquest, al final se m’oblidés.Salut!

  14. dospoals ha dit:

    A vore, increïblement, he oblidat el meu nom d’usuari i la contrasenya de la partició de l’ubuntu 8 que em vaig fer a l’ordinador i he pensat que la millor opció potser és desinstal·lar-lo i tornar-lo a instal·lar. Per tant, ja que he de posar-lo de bell nou, et demane, ¿és més convenient baixar-me el 8.04.1 i instal·lar-lo-hi?(sí, ja sé que sembla ridícul, però em vaig oblidar de els dos coses uns dies després d’instal·lar-lo: fortíssim, i és clar, he anat deixant-ho, deixat-ho, i mira, vergonya total)

  15. Giorgio Grappa ha dit:

    Oblidar les contrasenyes és un accident d’allò més normal (fa mesos que no puc accedir a un parell de comptes de correu per aquest mateix motiu), de manera que pots deixar-te la vergonya a la tauleta de nit, que allí està bé😉 .No cal reinstal·lar: hi ha un procediment senzill per esborrar la contrasenya oblidada d’un usuari i establir-ne una de nova. Però ara són les vuit del matí, hora d’anar-me’n a la fàbrica, i no tinc la xulla a mà: a la tarda te l’envio (pots llegir el correu, oi?).A més a més, si vas actualitzant el sistema cada volta que apareixen nous paquets (si fa temps que no hi entres, ho hauràs de fer tot d’una: cap problema), vol dir que ja el tindràs actualitzat a la 8.04.1 de forma automàtica. Dins d’un més sortirà la 8.10, ja aniré explicant (o enllaçant a articles que ho detallen) les diverses maneres de fer aquesta actualització (que podria ser totalment prescindible, d’altra banda).Au, a la tarda t’envio la xulla. I tranquil, que això de “reinstal·lar el sistema” és un tic propi de Windows, però ja se t’anirà curant, com a tots🙂 .

  16. Giorgio Grappa ha dit:

    “dins d’un <>mes<>“: encara no m’havia pres el cafè…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s