Il nome della rosa

Tot i que, per al meu gust, se separa molt de la novel·la d’Umberto Eco, el film Il nome della rosa (em permetreu que no el cite en anglès) té detalls que sempre m’han atret. Crec que reflecteix molt bé l’ambient d’una abadia benedictina de principis del segle XIV (i ara els historiadors em deixareu amb les vergonyes a l’aire citant cent o dues-centes incongruències d’allò més elemental) i que mostra bastant bé les relacions entre aquesta orde i les altres que hi ha apareixen: franciscans i dominics.

Pel que fa a la pel·lícula en si, estic enamorat de les escenes de l’escriptorium i, sobretot, de la biblioteca. No sé si m’emociono més veient fra Guillem de Baskerville emocionar-se davant del Beat de Lièbana, o quan surt de la biblioteca en flames carregat amb tots els llibres que ha pogut salvar. Però, en realitat, la gran meravella no ve de la mà de Sean Connery (i mira que tinc debilitat per aquest senyor), sinó de Ron Perlman, descomunal interpretant el paper de Salvatore.

M’han calgut molts anys (i una llicenciatura en filologia) per apreciar la complexitat d’aquest monjo herètic i del seu particular llenguatge, fet de fragments de les llengües que havia conegut al llarg de la seva existència. Una petita torre de Babel en boca d’una sola persona.

I, molts anys després, m’ha fascinat trobar l’altra cara de la moneda en Baudolino, el protagonista de la novel·la (sempre d’Umberto Eco i també d’ambientació medieval) a què dóna nom, un personatge dotat de la meravellosa facultat d’aprendre qualsevol llengua amb què hagi tingut el contacte més superficial. Llàstima que, d’aquesta, encara no n’han fet cap film.

Us deixo, doncs, amb la primera aparició de Salvatore, una piccola scene amb a lot of complexity linguisticae.

Quant a Giorgio Grappa

Algú fa cas de les coses que els blocaires escriuen sobre ells mateixos? El comentari més sincer que he llegit als "about me" és aquell de: "si vols saber res de mi, pots llegir el meu bloc."
Aquesta entrada ha esta publicada en cinema, un estiu de cine. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Il nome della rosa

  1. Claudia Nobre ha dit:

    “El nom de la rosa”!! És una pel·lícula genial, m’encanta. Aquest curs passat em vaig atrevir a provar-la amb els meus alumnes de 1r de Batx. per a introduir-los el tema de la literatura medieval i els va agradar molt. I és que Umberto Eco, i sobretot l’adaptació cinematogràfica, ha sabut construir molt bé una història de misteri aprofitant la idea del mestre Sherlock i l’ajudant, a banda de tota la resta de continguts literaris i filològics, i això fa que qualsevol públic puga sentir-se atret pel film.

  2. Giorgio Grappa ha dit:

    A que sí? No és especialment fidel a la novel·la, però això és esperable; en canvi, és molt fidel a l’esperit de l’època.T’has fixat que la primera escena, quan apareixen el mestre i el novici, l’u sobre una mula i l’altre sobre un burret, recorden vagament don Quijote i Sancho? No estic segur que no ho hagin fet expressament.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s