Hasieran bazen Hitza

Hasieran bazen Hitza. Hitza Jainkoarekin zegoen eta Hitza Jainko zen.

Quan pensava que la meva col·lecció de bíblies no anava a créixer més, tornen els meus pares de l’últim viatge i em posen a les mans… una Bíblia en èuscara. Il·lusionat, ràpidament cerco l’inici de l’Evangeli segons Joan i, a la primera mirada, intueixo que el mot “Hitza”, que sempre apareix amb majúscula, significa “Paraula”; no em costaria gens buscar un diccionari en línia i comprovar si l’he encertat, però aquest és un detall que no té la menor importància.

La meva inclinació per aquest llibre data de la tendra (i llunyana) edat de set anys, quan uns familiars em van regalar una magnífica versió infantil, amb uns dibuixos preciosos i una caligrafia (sí, caligrafia, no pas tipografia) exquisida. Després en van venir unes quantes més, ja passen de la vintena, en les llengües més diverses: les que he estudiat, les dels països on he viatjat i altres més exòtiques encara que m’han regalat els amics, sabedors d’aquesta meva dèria.

Allò que fins als quinze anys era reflex d’inquietuts espirituals, en fa uns quants més que continua com a passió literària. La mateixa que puc sentir davant dels poemes vèdics o del Kalevala. Perquè, fa milers d’anys, quan l’escriptura va néixer, ja existien reculls de poemes o d’històries que resumien, recollien, explicaven, la formació dels pobles i llurs tragèdies i misèries; i una de les primeres coses que va fer l’escriptura va ser recollir-les per sempre.

Després, però, d’alguna manera, l’escriptura va matar aquells processos de creació de la memòria i de la consciència dels pobles, i ja mai més no es van a produir obres com aquelles.

I açò em fa adonar-me, estúpid de mi, que no sé si el poble basc ha deixat alguna narració, algun poema èpic que narre la seva història, els seus orígens, les seves migracions. Només puc suposar que no, perquè em fa l’efecte que històriadors i filòlegs encara no s’han posat d’acord sobre les arrels dels que, probablement, són el poble més antic d’Europa i la llengua més antiga d’Europa, i aquelles històries, entre metàfores i exageracions, sempre amaguen alguna pista. Una vegada més, m’hauré de conformar amb recitar la Bíblia en una llengua que no entenc.

———————————————————-

La citació de l’inici correspon a Jn 1,1. La imatge l’he rapinyada de foros.hispavista.com, i crec que ha estat prèviament rapinyada de l’adreça que figura en la foto (hi ha dies que semblo Sherlock Holmes😛 ); segons l’autor de l’entrada del fòrum, es tracta d’un capitell de Sant Joan de la Penya que representa una escena de l’Últim sopar, quan l’apòstol Joan pregunta a Jesús qui l’ha de trair i Jesús li ho indica empapusant Judes amb un troç de pa sucat amb brou.

Quant a Giorgio Grappa

Algú fa cas de les coses que els blocaires escriuen sobre ells mateixos? El comentari més sincer que he llegit als "about me" és aquell de: "si vols saber res de mi, pots llegir el meu bloc."
Aquesta entrada ha esta publicada en Literatura. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

13 respostes a Hasieran bazen Hitza

  1. dospoals ha dit:

    Ja en faràs una llista per idiomes de les que tens.Per cert, jo me’n vaig comprar una en gal·lès, mesos arrere.

  2. Giorgio Grappa ha dit:

    Tinc por de quedar com un prepotent, <>Dospoals<>.

  3. Ainalma ha dit:

    Vaja, ets la primera persona que conec que col·lecciona bíblies! En ma casa, de moment, no n’ha entrada cap…

  4. Deric ha dit:

    colecció de biblies???????????

  5. Giorgio Grappa ha dit:

    Que no m’ho notàveu, <>Ainalma<> i <>Déric<>, que sóc una mica raret?😉

  6. dospoals ha dit:

    Prepotent ja has quedat dient que col·lecciones bíblies en altres idiomes. Ara el mal ja està fet.Simplement curiositat per saber què tens.

  7. Giorgio Grappa ha dit:

    Doncs, si ja he quedat com un prepotent, serà qüestió de no quedar, també, com un antipàtic😉 .Bé, cito de memòria, perquè, la col·lecció, encara la tinc a Navarrés, amb més de la meitat dels meus llibres.Com he dit, la primera va ser una bíblia infantil, adaptada i dibuixada per Piet Worm (no sé qui era) i editat per Plaza & Janes. Els dibuixos són meravellosos, està cal·ligrafiada amb una lletra senzilla i clara, dividida en tres petits volums de tapa dura i molt ben relligats, amb cartolina en lloc de paper, i presentada en un cofre de cartró molt maco: a prova de nens.La segona em va arribar aproximadament un any després, quan vaig prendre la comunió, una edició juvenil (en realitat, per a nens molt més majors que jo en aquell moment).La primera edició íntegra va arribar quan tenia 13 anys i cursava vuitè d’EGB: la coneguda bíblia de Nacar-Colunga; una traducció al castellà molt passada de moda, però que continua venent-se molt perquè és una edició molt econòmica.Però la vertadera col·lecció va començar molts anys després, quan estudiava filologia.En català, en tinc tres.– la de Saó (formes valencianes);– la interconfessional en què es basa l’anterior (formes orientals); i– la dels monjos de Montserrat, possiblement la traducció més “cultista” de les tres, i l’única que tinc en edició de butxaca.Després, en altres idiomes:– italià,– francès (protestant),– anglès (King James),– anglès, però amb signes taquifràfics (friqui, friqui, friqui…),– galego,– portuguès de portugal,– portuguès del Brasil (protestant),– èuskara,– turk,– àrab (no n’estic segur, però crec que sí, que en tinc una en àrab)– grec modern– irlandès (o gaèlic d’Irlanda, com més t’agradi),– nge (una llengua africana que encara no sé d’on és),– llatí (home, sense la Vulgata, on anava jo?)Doncs, amb açò, són divuit (les infantils no les conto). Això vol dir que hi ha unes tres que se m’escapen. Estic tractant de recordar els darrers viatges meus o de mos pares, i és possible que hi hagi alguna en occità, però no n’estic segur; i podria ser alguna en anglès americà, no ho sé.És clar que, la major part, no les podré llegir mai de la vida. Però és un record curiós dels llocs per on he viatjat. El que no tinc són edicions cares, amb gravats, o facsímils d’edicions medievals: no m’ha pegat per aquí, de moment, i no crec que em pegui.Per cert, saps que en els primers treballs que es feien de llengües comparades, era tradicional comparar traduccions de la Bíblia? Ara ho penso i no em sembla un bon mètode (perquè sempre es tracta de traduccions, mai de textos creats pels autèntics parlants), però resulta curiós.He satisfet la teva curiositat, <>Dospoals<>?🙂

  8. namaga ha dit:

    és molt interessant el teu post, li he enviat a la N. perquè també se’l llegeixi🙂 no sabia que col·leccionaves bíblies, m’estava preguntant, i en Tux també en té una? amb quin idioma?😉 potser en Tuxitià?muuuac

  9. Tux ha dit:

    Namaguetaaaaaa! Jo no en tinc cap de bíblia😦 Tot és dir-li al Giorgio que em compre una en esquimal patagònic i no vol: diu no-sé-què de si han traduït malament allò de “agnus dei qui tollit pecata mundi” i que no vol que se me puge al cap. Tu saps de què parla el Giorgio? Jo nooooo! Tot són excuses de mal pagadooor!

  10. Giorgio Grappa ha dit:

    Ehem, <>Namagueta<>, és que em va explicar un professor que en no-sé-quina llengua (ell va dir en esquimal, però no és possible, perquè els esquimals viuen al pol nord i els pingüins viuen al pol sud; per això pense si serà alguna llengua de la Patagònia), com que allà no hi ha corders, va ser un problema traduir “agnus”, anyell; al final, l’animal que més se li assembla (per la mida, pels usos…) era el pingüí, i van traduir-ho com a “pingüí de Déu que lleves el pecat del món”, i, es clar, si s’entera el Tux… Tu, per si de cas, no li diguis res, eh?Besets!

  11. namaga ha dit:

    :DDD Giorgio ets bonissim m’has fet riure molt, besets i ja he arreglat allò del meu bloc…

  12. Giorgio Grappa ha dit:

    Doncs no és cap broma, <>Namagueta<>: estava fent l’assignatura de Traductologia i el professor ens ho va posar com a exemple de dificultat sociocultural.Arreglar? Què havies d’arreglar? Jo no en sé res…😉

  13. dospoals ha dit:

    Ja em pensava jo que tindries més de trenta llibres! Això és poquet, home, com per a pensar en pedanteries! Pe cert, jo a més a més tinc un nou testament en bable.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s