Transtorn per estrès pretraumàtic

La ciència mèdica defineix el trastorn per estrès posttraumàtic com “un trastorn d’ansietat que pot aparèixer després d’un esdeveniment que és viscut amb por molt intensa, terror i sensació d’impotència.” Els seus símptomes més freqüents són el fet d’estar revivint contínuament l’episodi, la tendència a evitar situacions associades a l’episodi (llocs, accions, persones; fins i tot, parlar de l’argument) i hiperactivitat (acompanyada de sobresalts, insomni i irritabilitat).

Per si no fos suficientment dur haver de viure amb el record d’experiències negatives, la vida cíclica i previsible que menem ens aboca al que podríem definir com trastorn per estrès pretraumàtic: amb uns símptomes similars a l’anterior, es produeix quan som conscients de la imminència (o quan creiem en la probabilitat) de fets similars als que originen l’estrès posttraumàtic. Així, en aquesta època de l’any, són molts els que senten, en major o en menor grau, irritabilitat, insomni, manca de concentració i una mena d’angúnia difícil de definir. I tot perquè les vacances s’estan acabant (o perquè creiem que suspendrem un examen, o perquè esperem la sogra a sopar).

Si us hi fixeu, el trastorn per estrès pretraumàtic no respon a cap realitat (les vacances no acabat encara, encara no ens hem examinat, la sogra encara no ha arribat), sinó a aquest vici tan humà de viure en el futur en lloc de viure en el present. Sí, és clar: cal pensar en el futur per planificar les nostres vides i evitar que el corrent dels esdeveniments ens dugui sense cap control per part nostra. Però una cosa és planificar i una altra molt diferent deixar-nos dominar per pensaments negatius originats… pel no res, perquè el futur encara no és real.

Possibles solucions? Com que tot és cosa mental, problemes d’un cervell ociós, serà qüestió de donar-li feina i de mantenir-lo ocupat; en altres paraules, viure el present amb més intensitat. Així, les típiques vacances panxa-en-l’aire-sense-fer-res representen un risc evident que haurem d’evitar: serà preferible omplir les nostres jornades de descans amb aquelles activitats que no solem dur a terme durant l’any i que ens agraden (sembla una xorrada, però, després de dos dies de tumbona, a molts se’ls obliden, aquestes aficions).

Cinema i teatre haurien de ser obligatoris, seguits d’un bon sopar amb els amics. Música, però no en llauna (ja en tenim prou durant tot l’any). Hauríem de deixar la lectura per als moments de mínima activitat (a l’hivern, es llegeix molt millor, embolicat dins d’una manta al costa de la xemeneia). Viatges i excursions, sobretot a peu, evitant els llargs desplaçaments en cotxe, autocar, avió o tren; visites estètiques (monuments, palaus, museus, muntanyes, penyasegats…). L’esport és sempre un estímul recomanable, però cal estar molt atents als possibles xocs de calor i, sobretot, a les reaccions d’un cos que es pot haver tornat (ai!) massa sedentari. Amb tot açò (i alguna coseta més que no diré, perquè sempre poden passar menors d’edat per aquí, però que em va recomanar la meva psiquiatra) tindrem les neurones ocupades i contentes i no ens amargaran els darrers dies de les vacances recordant-nos matxaconament que són, precisament, els darrers.

Algú s’apunta a una festorra?

Advertisements

Quant a Giorgio Grappa

Algú fa cas de les coses que els blocaires escriuen sobre ells mateixos? El comentari més sincer que he llegit als "about me" és aquell de: "si vols saber res de mi, pots llegir el meu bloc."
Aquesta entrada ha esta publicada en Profundes reflexions filosòfiques, vacances. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

21 respostes a Transtorn per estrès pretraumàtic

  1. Jesús M. Tibau ha dit:

    bàsicament estic d’acord, tot i que jo necessito un mínim de temps per a badar

  2. dospoals ha dit:

    Visca l’escola! Quines ganes tinc de tornar ja!

  3. nimue ha dit:

    un trauma és estar en l’atur i no poder cobrir les necessitats bàsiques. O anar a picar pedra.

  4. Giorgio Grappa ha dit:

    Per fer l’adaptació, <>Jesús<>? Sí, la transició, tant en un sentit com en l’altre (bé, en u més que no pas en l’altre) comporta alguns canvis de programació mental.Ja tens la cartera nova, <>Dospoals?<> I les pintures? I la plastilina? 🙂Crec que els psiquiatres, <>Nimue<>, es fixen més en com es viu l’esdeveniment que no pas en la seva natura; un nen es pot quedar traumatitzat si el porten de vacances a la platja quan resulta que els seus amics van a la muntanya, i no els podrà veure perquè la seva mare o el seu pare prefereixen passar-se el dia esclafats sobre la arena arrebossant-se com a mandonguilles. No és el fet, sinó com es viu el fet.

  5. Giorgio Grappa ha dit:

    Ole’! Ole’!Deixo aquest comentari des d’Idefix (ASUS Eee PC 701), pero’ NO emprant la Xandros, que ja em em te’ avorrit, sino’ la versio’ USB Live d’eeebuntu-nbr. Com podeu observar, encara no he pogut corregir el teclat, continuo amb el teclat angle’s; pero’ e’s que encara no e’s me’s que una prova: encara no l’he instal.lada (on e’s el punt volat? ha volat…).

  6. rAnita nOe ha dit:

    festorra, sempre. petonets

  7. Giorgio Grappa ha dit:

    Besets,<>rAnita<>! Festorra sempre!

  8. Giorgio Grappa ha dit:

    Ja fa estona que ho he aconseguit: he instal·lat la distribució (en realitat, hauria de dir el remix) <>eeebuntu<> sobre el meu benvolgut i petitet Idéfix: sembla que hagi crescut dos pams! Bé, el seu exterior no ha canviat, però fa goig engegar el Synaptic i llegir: “Paquets llistats 24980”, enlloc dels 1500 escassos que m’oferia la Xandros.I, sobretot, fa goig treballar amb un sistema GNU/Linux amb tots els ets i els uts, i no aquella cosa rara que mantenia alguns tics de l’antigor més defenestrable.Iupi!

  9. namaga ha dit:

    és cert a l’estiu és quan menys llegeixo perquè sempre estic a l’aire lliure! festorra? m’hi apunto! quan?

  10. Giorgio Grappa ha dit:

    Ara mateix! 😀

  11. coses2 ha dit:

    Hola, he llegit el teu post per casualitat i m´ha fet pensar. El que tu dius es que cal distreure´s per evitar l’estrès pretraumàtic. A la feina ens hi passem moltes hores al dia, de molts dies a la setmana de molts mesos a l´any. Potser és millor intentar ser més feliços quan treballem. I que consti que jo també en tinc d´estrès pre i post.

  12. zel ha dit:

    Jooooooooo! m’apunto a la festorra! Ja he anat uns quants dies a cole i de fet al juliol hi vaig passar mig mes. Però avui he anat a la platja i demà hi torno .I va bé!

  13. Ainalma ha dit:

    Doncs jo estic desitjant tornar a l’escoola, i no em suposa cap trauma… Bé, potser una miqueta el fet de pensar que en lloc d’alçar-me a les 10 hauré de fer-ho a les 7… Però a banda d’això, tot perfecte!

  14. Anonymous ha dit:

    M’has semblat sentir la paraula “festa”???? 😀papapep

  15. Giorgio Grappa ha dit:

    Benvinguda, <>Coses<>!Aix, això de “ser de ser feliç mentre treballes” se’m fa molt cara amunt… sóc molt més feliç quan estic de vacances 😀 .<>Zel<>, què fas anant al col·le? Això és pecat fins l’1 de setembre! 😉<>Ainalma<>, les set de la matinada encara no s’han inventat!Paraula sagrada, <>Papapep<>: una de les poques coses que encara ens podem prendre seriosament O:-) .

  16. Jero ha dit:

    Ai, quanta raó tens!Però vols dir que llegir a l’ombra fresca d’un arbre no és també una bona manera estiuenca d’entretenir neurones?No és tan bona com la que recomana la teua psiquiatra, però… 😉

  17. Giorgio Grappa ha dit:

    Benvingut, <>Jero<>!Potser una lectura lleugera, un <>faibleau<>, com el del cavaller aquell que feia parlar els… 😉

  18. Deric ha dit:

    tens moltissima raó

  19. Giorgio Grappa ha dit:

    <>Déric<>, 😀 .

  20. Eli ha dit:

    Avui torno a la feina….bufffffffffffff!!!!!

  21. Giorgio Grappa ha dit:

    Sobreviurem, <>Eli<>, sobreviurem: ànims!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s