Silent Runnig

Rodada en 1972, aquesta pel·lícula de Douglas Trumbull descriu un futur on la vida vegetal ha desparegut de la Terra i es manté només en tres grans naus en òrbita a prop de Saturn. Freeman Lowell és el botànic que té cura de les quatre grans cúpules-bosc a bord de la Valley Forge; són ja vuit anys que hi treballa, mentre que els altres tres tripulants hi porten sis mesos i esperen tornar a casa sis mesos més tard.

Les primeres escenes ens mostren els enfrontaments entre Lowell, l’únic que sembla ser conscient de la importància d’aquelles noves arques de Noé, i els seus companys, que se’n foten (d’ell i del projecte de conservació vegetal) i, amb un comportament infantil i irresponsable, no pensen més que en jugar amb l’equipament de la nau mentre hi estan confinats.

La situació es trenca quan reben l’ordre d’abandonar el projecte, destruir les cúpules i retornar les naus al servei comercial. Mentre els seus companys celebren amb alegria la fi de la missió, Lowen es nega a acceptar un destí absurd ordit per l’estupidesa humana, decisió que el portarà a una situació sense sortida, fregant —també ell, però per altres motius—, la bogeria.

Entre els efectes especials, bastant naïf, cal destacar els tres petits robots que van servir d’inspiració per al mític R2D2.

Powered by ScribeFire.

Anuncis

Quant a Giorgio Grappa

Algú fa cas de les coses que els blocaires escriuen sobre ells mateixos? El comentari més sincer que he llegit als "about me" és aquell de: "si vols saber res de mi, pots llegir el meu bloc."
Aquesta entrada ha esta publicada en ciència ficció, cinema, un estiu de cine. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

14 respostes a Silent Runnig

  1. Lliri blanc ha dit:

    Què passaria sense vegetals?!Segur que no es podria més escriure en poesia…una abraçada

  2. Rafael Carreras ha dit:

    Jo no sóc aficionat al cine, però só a la ciència ficció i recordo haver vist aquesta peli a la tele un dissabte al matí de fa molts anys. És molt bona, sí senyor.

  3. Giorgio Grappa ha dit:

    Tens raó, <>Lliri Blanc<>. Un dels arguments que dóna el protagonista en favor de la conservació dels vegetals és la bellesa: el miracle de contemplar una fulla sobre el palmell de la mà.I injustament oblidada, <>Rafael<>, no trobes? Hi ha moltes pel·lícules així en aquest gènere, poc comercials, gairebé desconegudes, però amb molt de missatge.

  4. dospoals ha dit:

    Quan passaran molts anys seran vistes com quan ara mirem les pel·lícules Metroropolis, etc.

  5. nimue ha dit:

    mmmm… jo la vaig veure fa temps i em vaig avorrir molt…

  6. Giorgio Grappa ha dit:

    És possible que, amb el temps, algunes d’aquestes peŀlícules arribin a ser millor conegudes i estimades, <>Dospoals<>. Mentrimentres, em pregunto quantes altres, igualment estimables, em són totalment desconegudes.Veus? en qüestions com aquesta, els blocs dels aficionats (al cinema, a la literatura, a l’art) ens poden oferir pistes i troballes que no tenen cabuda als mitjans de comunicació tradicionals i “oficials” (i des d’on tant es critica el “periodisme” blocaire).No té res d’estrany, <>Nimue<>. És veritat que el film té molt poca acció i que prop de la meitat és d’una interiorització psicològica que pot arribar a ser, no només avorrida, sinó fins i tot enervant, de manera que té molt pocs factors que el puguin convertir en “popular”.

  7. Deric ha dit:

    no la coneixia de res! Als 70 es va fer cada cosa…

  8. Giorgio Grappa ha dit:

    Jo penso, <>Déric<>, que entre les pel·lícules de sèrie B dels anys 60 i 70 hi havia moltes coses interessants: en lloc de jugar la carta dels efectes especials (que ja no tenen res de “especials”, sinó que s’han tornat ben normals) o de l’aventura i la batalleta (<>Star Wars<>, <>Battle Star<>), oferien guions més interessants, plantejaven la gran pregunta de “i com serà el futur?”, amb variants del tipus “com serà la societat del futur?” o “quins seran els valors ètics i morals del futur?” o “com evolucionarà l’espècie humana?” La veritat, si el guió està ben plantejat i ben resolt, no m’importa gaire que es vegin els fils que subjecten el Falcó Mil·lenari o si es veu la cremallera per tota l’esquena de Chewakka 🙂 .

  9. Jero ha dit:

    Desconeixia aquesta curiositat cinematogràfica. Miraré de trobar-la Made in Emule.Salut!

  10. Giorgio Grappa ha dit:

    Hola,<>Jero<>!De segur que la trobes: la Mula és la gran salvació per a les pel·lícules antigues, rares o descatalogades; tot un arxiu històric, vaja.

  11. zel ha dit:

    Ni idea de la peli… estic fora d’òrbita (quin acudit més dolent!!!!)petons!

  12. Giorgio Grappa ha dit:

    És un acudit boníssim, <>Zel<> 😀 .Besets!

  13. alexm ha dit:

    Aquesta en concret diria que no l’he vista, però durant aquesta època van proliferar un munt de pel·lícules de caire apocalíptico-futurístic: <>Soylent Green<>, <>Logan’s Run<>, etc. Totes molt recomanables, encara que puguin semblar pobres en mitjans avui en dia, el rerefons segueix sent molt actual.Val a dir, que la majoria d’aquestes pel·lícules estaven més o menys inspirades en les corresponents novel·les sobre el tema. Teniu tots els detalls a < HREF="http://www.imdb.com" REL="nofollow">IMDB<>…

  14. Giorgio Grappa ha dit:

    Sí, va ser una època molt creativa i d’una gran sensibilitat; aquestes dues que esmentes les tinc en la “llista”, i alguna més.Faré una ullada a l’IMDB, a veure si en trobo alguna més.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s