57a fira del llibre d’ocasió antic i modern de Barcelona

Ahir, dissabte, després de passar a saludar i a donar ànims als amics de Caliu que s’havien atrinxerat a la plaça de Catalunya per donar a còneixer a tothom el Programari Lliure, em vaig anar a fer una incursió a la Fira del llibre d’ocasió.

Les fires del llibre antic, així com les llibreries de vell, representen la conjunció perfecta entre el plaer de la lectura i l’aventura de fer descobriments apassionants; podem sortir-ne sense haver trobat res d’interessant, o amb la sensació que hagués estat millor anar-hi amb una motxilla ben robusta. En aquesta ocasió, i sense haver esgotat el terreny, vaig fer tres troballes que em van omplir de joia; per ordre d’aparició, són les següents:

BOHIGAS, Pere (curador). Tractats de cavalleria. Barcelona: Barcino (Els nostres clàssics, 57), 1947.

Es tracta d’un volum en dotzau (d’aquells petits, de butxaca) amb els fulls sense tallar, i que conté, com es pot deduir del nom, cinc obres breus que es podrien classificar, amb una mica de bona voluntat, com a tractats de cavalleria (el concepte “tractat”, a l’edat mitjana, és una mica divers del nostre):

  • Guillem de Vàroich, atribuït per alguns estudiosos a Joanot Martorell i que hauria estat l’embrió de la primera part del Tirant;
  • De batalla, una exposició del procediment que calia seguir en el duel judicial;
  • Tractat de cavalleria de Pere III, qui, en realitat, només n’hauria ordenat la traducció (d’un capítol de la Segona Partida d’Alfons X de Castella) i n’hauria redactat (o dictat, o inspirat) el pròlec;
  • Sumari de batalla a ultrança, de Pere Joan Ferrer, que s’assemblaria, pel contingut, al De batalla, però que no estaria tan interessat com aquell en els aspectes judicials del duel, sinó en el fet d’armes en si mateix; i, finalment,
  • Lo cavaller, de Ponç de Menaguerra, que se centraria en els aspectes “esportius” i “espectaculars” dels tornejos (ço és, com a espectacle de masses amb motiu d’alguna festivitat o ocasió especial).

Tot un viatge a l’edat mitjana per només 5 €.

AGUILÓ Y FUSTER, Marian (editor). Recull d’exemplis e miracles, gestes e faules e altres ligendes ordenades per A-B-C, tretes d’un manufcrit en pergami del començament del fegle XV, ara per primera volta eftampades. Barcelona: Estampes de Celestí Verdaguer i Fidel Giró, 1881.

Dos llibres enquadernats en un sol volum, en un estat de conservació admirable que justifica, com si no fos suficient amb el contingut, els 50 € que em va costar.
A l’edat mitjana, circulaven col·leccions de petits contes exemplars que els rectors empraven per il·lustrar, en els sermons, les virtuts que volien elogiar o el vicis que volien erradicar. Però no faltaven autors laics, famosos com Boccaccio o anònims com els autors dels fabliaus que, amb un petit gir narratiu, els convertien en històries divertides o picants. Així, és fàcil trobar en el Decameró contes que van ser usats de forma molt diferent pel pare Vicent Ferrer en els seus sermons.

FROMM, Erich. La por a la llibertat. Barcelona: Edicions 62 (El Cangur, 45). 1979, 6a ed.

La idea que reflecteix el títol em ronda pel cap d’ençà que, farà poc menys de tres anys, em vaig passar al Programari Lliure: el que més m’ha colpit en aquest temps és la reacció de por, d’autèntica por, de moltes persones en sentir l’adjectiu “lliure” en aquest context. He meditat molt sobre aquest fenòmen (com pot haver gent que prefereixi no tenir el control del propi ordinador? com pot haver gent que es refii més dels criteris mercantilistes d’una societat anònima i llunyana que no pas d’una comunitat d’usuaris —com ells mateixos— que treballa i comparteix coneixements de manera desinteresada i altruïsta? com pot haver gent que prefereixi pagar per —o obtenir il·legament— programari quan, de manera gratuïta i legal, prodrien obtenir programes que els farien el mateix servei? com pot haver gent disposada a pagar per programes que no estan en la seva pròpia llengua quan, de bades, en podrien obtenir que sí que ho estan?); però no he arribat molt més enllà de la certificació d’aquesta por en molts àmbits de la vida (treure’s el carnet de conduir, encetar una nova relació de parella, tenir un fill, anar a la universitat, viatjar, canviar de feina…), de manera que el títol em va atreure com un imant.
En realitat, aquest llibre va ser publicat el 1941, quan les ordes feixistes havien sumit Europa en una guerra total i quan l’estat Espanyol començava el que seria una llarga dictadura, i aquests eren els esdeveniments que tracta d’explicar. Tanmateix, sempre es tracta del mateix fenòmen: la por a la llibertat, un fenòmen individual però de conseqüències socials. Les primeres pàgines m’han semblat molt interessants, potser us n’oferiré un tast més endavant.
3 € em van semblar una inversió ridícula, si amb això aconseguia esbrinar res sobre aquest tema.

Fins al 5 d’octubre teniu (tenim) temps de visitar-la i revisitar-la.

Powered by ScribeFire.

Quant a Giorgio Grappa

Algú fa cas de les coses que els blocaires escriuen sobre ells mateixos? El comentari més sincer que he llegit als "about me" és aquell de: "si vols saber res de mi, pots llegir el meu bloc."
Aquesta entrada ha esta publicada en edat mitjana, Literatura, llibertat, programari lliure. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

11 respostes a 57a fira del llibre d’ocasió antic i modern de Barcelona

  1. zel ha dit:

    Ai, a això sí que m’agradaria poder venir, llibres antics….hi trobes cada joia… Un any, a Figueres, vaig trobar un parell d’edicions de contes italians (en castellà) que no he trobat enlloc en cap edició moderna, i que han fet gaudir com bojos als meus nens del racó de contes…Petonets!

  2. Giorgio Grappa ha dit:

    De quin autor? O era una selecció, <>Zel<>? M’has deixat encuriosit 🙂 .Continuarà fins el 5 d’octubre, vol dir que no tindràs temps?

  3. nimue ha dit:

    quasi totes les coses de Fromm són interessant de llegir. De la resta, ni idea. Massa dens per mi en aquests moments!

  4. namaga ha dit:

    🙂 cavaller Giorgio, el dissabte al suplement de cultura de l’avui, crec que entrevistaven a un escriptor que comentava que en Harry té similituds amb les novel·les de cavalleries, i vaig pensar amb vostè noble cavaller

  5. jero ha dit:

    Oh! Ja veig que amb els tractats de cavalleria i el recull d’eximplis vares fer una bona compra!Xe, si n’aconseguires un altre parell d’exemplars, t’ho pague per transferència bancària (o te’ls canvie per uns altres llibres). Ho dic seriosament.Ja me’n dius.

  6. Giorgio Grappa ha dit:

    Ooooh! La veritat és que sí, <>Namagueta<>. I és millor que no digui res sobre les possibles similituds que jo hi trobaria, perquè no acabaria mai aquest comentari, ja em coneixes 😀 .<>Jero<>, si torno a anar a la fira, cosa ben probable, et tindré present. I també ho dic seriosament: comprenc que aquests dos llibres (sobretot el recull d’exemplis?) són caramel·lets per a tu 🙂 .

  7. Giorgio Grappa ha dit:

    Doncs no me l’havies esmentat mai, <>Nimue<>.

  8. namaga ha dit:

    haaa, haaa, haaa és veritat! però a mi m’encanta escoltar-te :* (bé, excepte quan tu, en tux i algú més parleu d’informàtica) 😛

  9. jero ha dit:

    Moltes gràcies!Estem en contacte.

  10. coses2 ha dit:

    Jo m´estic llegint “Del tener al ser” també de l´Erich Fromm. M´agradarà llegir el que comentis de “La por a la llibertat”.

  11. Giorgio Grappa ha dit:

    “Del tener al ser”. Queda apuntat, <>Coses<> 🙂 .

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s