Curset d’ofimàtica bàsica

Els qui em coneixen saben que sempre m’he definit com a estudiant, mai no m’han escoltat dir que sóc professor o blogaire o poeta: fent de professor és com pago les factures; escrivint blocs és com em diverteixo, i, pel que fa a la poesia, sempre m’he considerat un falsificador de versos, un emborronador de fulls pel simple plaer d’emborronar-los. L’estudi, en canvi, és la meva passió, gairebé la meva religió (sona pedant, ja ho sé: que hi farem? no és culpa meva que açò d’estudiar tingui mala premsa). Així, no és estrany que cada curs, si no hi ha imprevistos, m’apunti a un parell o tres de cursets. I, enguany, n’estic fent dos sobre informàtica i un altre de teatre.

Quan em vaig apuntar al curset d’ofimàtica bàsica que imparteix un dels professors del meu centre, alguns companys em van mirar estranyats: què feia jo, un dels tres professors més friquibitàires de l’institut, apuntant-me a aquell curset? que no ho sabia ja tot sobre el Word i l’Excell? (ai, sí: el curset va sobre l’Office de Microsoft, quina pena…) Doncs, és evident que no. De fet, penso que s’ha de ser molt ruc per pensar que se sap tot sobre qualsevol tema, per petita i minúscula que sigui l’àrea de coneixement a què aquest es refereixi. Però, pel que es veu, el món va ple de gent que es pensa que ja ho sap tot sobre tot, i així anem.

De moment, el nostre company ja m’ha ensenyat uns quants trucs, aplicacions pràctiques de coses que ja coneixia però que havia oblidat i d’algunes que no em sonaven de res, i només portem quatre tardes de classe. Però, sobretot, estic aprenent com preparar i plantejar un curset d’informàtica per a una colla dels alumnes més difícils que hom es pot trobar al davant: un grup de professors.

Perquè, sí, és veritat, un grup d’adolescents amb les hormones rebotades i amb una necessitat bestial de manifestar la pròpia personalitat en formació pot arribar a ser esgotador; però no és comparable, ni de bon tros, a un grapat de professors que, cansats i destarotats d’haver d’aguantar alumnes adolescents durant tota la setmana, veuen la possibilitat de canviar de paper durant tres hores i convertir-se en alumnes: avions de paper creuen el “cel” de la classe cada vegada que el professor (que, no ho oblidem, és un company) ens dóna l’esquena; boletes de paper van a parar sobre els caps més aplicats; contínuament s’escolten veus de “profeeeee! la Mari Pili m’ha agafat el boliiiiii!”, “profeeeeee! el Manel m’ha agafat el ratolííííí!”

Tanmateix, el nostre professor-company no perd ni la paciència ni el rumb del temari i, amb uns apunts excel·lentment preparats, amb tot luxe de detalls i d’il·lustracions, aconsegueix ensenyar-nos a calcular les notes amb un full de càlcul que, oh miracle, ens mostrarà en vermell infernal els noms dels que suspenen i en blau celestial els d’aquells que obtenen excel·lent: mai no havia estudiat el tema del format condicional i em va fer molta il·lusió.

A més a més (vull dir, a banda d’aprendre coses pràctiques i de relaxar-me una mica de la feina “normal”), aquest curset m’està servint per a moltes coses que no estaven en el guió:
– observar quin és grau de formació informàtica dels meus companys;
– observar quins són els punts d’interès dels meus companys en aquest àmbit;
– fer propaganda subliminal, liminal i supraliminal del programari lliure (no només segueixo les classes amb l’OpenOffice, sinó amb la Xubuntu del meu Idèfix que, si més no per ser petitó i blanquet i boniquet, crida molt l’atenció entre el públic femení); i
– fer una llista de les diferències entre l’Office de Microsoft i l’OpenOffice.org (no pensaríeu que jo m’havia passat al costat fosc, oi que no?), llista que, de moment, és ben ridícula (ja la publicaré quan acabarem el curset, per si algú té curiositat), però que pot acabar sent bastant útil.

I, a més a més, quant em costaria un curset de trenta hores sobre ofimàtica en qualsevol acadèmia? Hi trobaria un professor que conegués tan bé les meves necessitats pràctiques i que organitzés el curset atenent a aquestes necessitats? I que no em renyés per llençar avions de paper? (Eps!, que quedi ben clar que jo no sóc dels que en llencen: és només una hipòtesi😛 .)

Total, que m’ho passo pipa en les classes del JJ.

Quant a Giorgio Grappa

Algú fa cas de les coses que els blocaires escriuen sobre ells mateixos? El comentari més sincer que he llegit als "about me" és aquell de: "si vols saber res de mi, pots llegir el meu bloc."
Aquesta entrada ha esta publicada en Informàtica. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Curset d’ofimàtica bàsica

  1. Carquinyol ha dit:

    Mai es pot deixar d’aprendre, això ens fa créixer com a persones. Respecte el MS-Office i el OpenOffice la veritat és que pel que fa al processador de textos i el full de càlcul poca diferència. En la base de dades si que m’ho haig de mirar més, ja que jo utilitzo molt de codi a l’Access.

  2. nimue ha dit:

    doncs quina sort… jo em vaig avorrir soberanament en els dos cursets d’informàtica què vaig fer…😦

  3. Giorgio Grappa ha dit:

    Sí que és veritat, <>Carquinyol<>, Excell i Calc, Word i Writer, són molt similars, i, pel que he vist, PowerPoint i Impress, també. En canvi, crec que Base encara està bastant per sota de l’Access; a més, com que són els que menys he tocat, aquesta és la part que espero amb més interès.També és mala pata, <>Nimue<>; el nostre JJ és un catxondo mental i ens ho fa molt divertit (i molt pràctic!). Serà perquè no és informàtic, sinó economista…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s