La crueltat de la bellesa

No, no estic pensant en la bellesa de què ens parlen els cànons clàssics o la moda actual. De fet, no crec que bellesa sigui la paraula encertada, en aquest cas. Seria més precís dir màgia, o meravella, o misteri, o qualsevol d’aquells mots que emprem quan no trobem el mot adient.

I tampoc no és just, ho reconec, dir que aquesta màgia o meravella o misteri sigui cruel, perquè no és culpa seva aparèixer en el context de la impossibilitat més absoluta: no podem encolomar a ningú la responsabilitat de les circumstàncies de la vida.

En realitat, la injustícia, la crueltat, la monstruositat, radica en el fet que, sense aquesta condició d’impossible, probablement (molt probablement), no s’hagués manifestat aquell misteri. I en el fet que, tot i que ningú no és responsable d’aquestes circumstàncies tan indesitjables, jo he de continuar responsabilitzant-me dels meus actes; cosa que em condemna a no actuar i a haver de buscar, una vegada més, la manera de sobreviure a la tristesa.

Powered by ScribeFire.

Anuncis

Quant a Giorgio Grappa

Algú fa cas de les coses que els blocaires escriuen sobre ells mateixos? El comentari més sincer que he llegit als "about me" és aquell de: "si vols saber res de mi, pots llegir el meu bloc."
Aquesta entrada ha esta publicada en Personal. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a La crueltat de la bellesa

  1. Carquinyol ha dit:

    bellesa, crueltat, tristesa… massa sovint van juntes aquestes paraules.

  2. Arell ha dit:

    Començar l’any amb aquesta tristesa no és gens bo Giorgio i avegades seria més possitiu no ser tan mesurat en una vida que ja és prou cuadriculada de per si.Tot i això molt bon any.

  3. Frannia ha dit:

    Ai, Giorgio, aquesta història em sona…aquesta malaida impossibilitat, aquests limits autoimposats, aquest viure la vida des de la distància, aquesta insatisfacció constant, aquesta impossibilitat per gaudir de la vida real, la petita, la quotidiana i per gaudir de la vida gran, la dels canvis, les grans decisions transcendentals, les millores espirituals…quina cruel condemna!Només puc desitjar-te el millor.

  4. Anonymous ha dit:

    Impossibilitat absoluta, responsable dels meus actes….circumstàncies tan indesitjables.. crec que la negativitat és un dels teus punts febles, xq què hi ha de tant sumament impossible al 2009?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s