Percentatges

Si féssim una estadística amb les coses bones i amb les coses dolentes amb què ensopeguem cada dia, quines penseu que guanyarien?

Doncs, jo no hi estaria tan segur: hi ha qui tendeix a oblidar les unes, hi ha qui tendeix a oblidar les altres. Al final, no és tan important allò que et passa com allò que recordes (i com ho recordes).

En qualsevol cas, hi ha dues classes de persona que són dignes de llàstima: les que gaudeixen amargant-se la vida i les que gaudeixen amargant-li-la als altres.

Powered by ScribeFire.

Quant a Giorgio Grappa

Algú fa cas de les coses que els blocaires escriuen sobre ells mateixos? El comentari més sincer que he llegit als "about me" és aquell de: "si vols saber res de mi, pots llegir el meu bloc."
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

11 respostes a Percentatges

  1. Jesús M. Tibau ha dit:

    l’important és l’anim amb què surts de l’ensopegada

  2. George Guinness ha dit:

    Tinc els peus plens de durícies d’ensopegar. Bé, els peus i el cap🙂 .

  3. SiscoGarcia ha dit:

    Les durícies del cap permeten aprofondir i no defallir. Les dels peus seguir el camí.

  4. George Guinness ha dit:

    Començo a tenir complexe de perforadora petrolífera, <>Sisco<>, de tant d’aprofundir🙂 .

  5. SiscoGarcia ha dit:

    Sobretot quan veus que no n’hi ha gaires més que t’acompanyin.

  6. papapep ha dit:

    Aquesta sensació que sembla que tens fa temps que m’acompanya, tot i que tinc clar que la nostra casuística deu ser ben diferent. Però, de fet, se’m fa complicat molts cops lidiar amb l’actitud de molta de la gent que em trobo al llarg del dia, tant a la feina com fora d’ella.Des dels incompetents que van a cop de puny per amagar les seves mancances, passant pels irresponsables que arrosseguen el que troben al pas, fins arribar als responsables competents que es pensen que són imprescindibles, sense tenir present que el cementiri n’és ben ple d’imprescindibles….No sé si és que el món es complica, Giorgio, o si és que nosaltres ens fem grans (que ens hi fem, per sort) però és complicat, certament complicat….Sincerament, espero que sigui una equívoca apreciació meva, causada pel pas del temps mal assimilat, i que els meus fills tinguin un futur millor que el que jo imagino.Salut i ànims, tovarich!!!😉

  7. SiscoGarcia ha dit:

    Ei tovarichS (en plural)!!El temps passa, i gràcies (com bé dius papapep)! I des del meu punt de vista el que hem de fer és aprendre’n, perquè si no ho fem nosaltres no podrem transmetre-ho als que venen al darrere. A més, si no els hi transmetem allò que ens sembla que han d’aprendre, n’hi haurà d’altres que els transmetran tot allò que nosaltres hem lluitat per rebutjar.No ho sé, digueu-me pessimista, però costa molt mantenir allò que ens és tan preciat, i costa poc llençar per la borda el que tan esforç ens ha costat aconseguir.De tota manera, no vull acabar aquest apunt amb l’ànim baix. Quan veig gent jove que té les idees clares i que s’esforça per defensar-les em fa pensar que res no ha estat de bades.Hem de seguir lluitant!!!!

  8. Ainalma ha dit:

    Endavant, sempre endavant!!I mirar enrere només si ens ajuda a prendre impuls!Besets!!!

  9. George Guinness ha dit:

    Sempre endavant, companys! No és fàcil, és veritat, i sempre hi ha qui s’entesta a fer-nos la punyeta; però és l’únic camí (coses de la segona llei de la termodinàmica).Una abraçada!

  10. nimue ha dit:

    no sé… no sé fer estadístiques…

  11. George Guinness ha dit:

    I qui necessita saber fer estadístiques, sabent fer una torta de xocolata tan bona?😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s