La realitat i la ficció. O la realitat de la ficció. O la ficció de la realitat. O…

Dedicat a la Nimué
que ja està farta d’articles
sobre informàtica.

Llegeixo avui al Periódico de Catalunya un curiós article sobre l’animadversió dels romanesos envers el príncep Vlad Tepes, personatge real del segle XV en què es va inspirar l’irlandès Bram Stoker per crear el personatge de Dràcula. I és que el govern romanés ha desestimat la possibilitat d’emprar el sanguinari Vlad Tepes com a imatge oficial per atreure el turisme.

Entre l’autèntic Vlad Tepes, príncep que va assegurar les fronteres de Romania davant de l’avanç dels turcs, però que també se les tenia amb tota mena d’enemics, i el literari compte Dràcula, hi ha la barrera que separa la realitat de la ficció. Els qui no coneixen la realitat (en aquest cas, la major part dels habitants del planeta), només es guien per l’aureola fascinant d’un personatge de ficció que festeja la mort per obtenir la immortalitat. En canvi, els qui han sentit a parlar de les atrocitats comeses pel noble romanès no hi poden sentir cap simpatia. Si fa no fa, és el mateix tipus de diferència de reaccions que podem trobar, davant de la paraula “pirata”, entre un adolescent que acaba de llegir L’illa del tresor o Els tigres de la Malèsia i un mariner que ha escapat de miracle a l’atac dels pirates de les costes de Somàlia.
I és que entre la realitat i la ficció hi ha tot un món, i la literatura (o la pantalla gran, o la petita) té un gran poder de suggestió i de convenciment. Per això em fan tanta por les pel·lícules “històriques” i les sèries d’acció (heu analitzat, per exemple, algun episodi de JAG?), perquè la immensa major part de la gent que les veu no ha tingut l’oportunitat, afortunadament, de viure les situacions que s’hi descriuen i les interpreten com si fossin part d’un telediari o un documental de la BBC. Per cert, els telediaris pertanyen als gèneres de “ficció”, o als de “no ficció”?

Tanmateix, qui es pot resistir a l’encant del capità Jack Sparrow?

Anuncis

Quant a Giorgio Grappa

Algú fa cas de les coses que els blocaires escriuen sobre ells mateixos? El comentari més sincer que he llegit als "about me" és aquell de: "si vols saber res de mi, pots llegir el meu bloc."
Aquesta entrada ha esta publicada en cinema, Literatura, Personal. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 respostes a La realitat i la ficció. O la realitat de la ficció. O la ficció de la realitat. O…

  1. SiscoGarcia ha dit:

    Compte amb els contes escrits per comtes 😉

  2. George Guinness ha dit:

    Molt bona aquesta, <>Sisco<> 😀 .

  3. Jesús M. Tibau ha dit:

    ens deixem seduir per la ficció, com el xiquet que ja saps que els Reis són els pares, però no ho diu a ningú

  4. George Guinness ha dit:

    Ssssssssht! Que et van sentir, <>Jesús<>, abaixa la veu… 😉

  5. nimue ha dit:

    home… Jack Sparrow…. jo preferisc algú una mica més masculí, ehem… Orlando Bloom, que ara no recorde com es diu en la peli, ja m’està bé, ja.

  6. George Guinness ha dit:

    William Turner, fill de Billy el Botes.Masculí? però si no duu ni barba, si sembla de segon d’ESO!😛

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s