No respecto les teves idees

Et respecto a tu, que ets una persona sensible (sensible al dolor espiritual, sensible al rebuig de la gent, sensible a les injúries o a les persecucions).

Les teves idees, les compartiré o no les compartiré, lluitaré per difondre-les o per deixar-les en evidència, o me’n fotré si les trobo ridícules o insignificants o una pèrdua de temps. Però no em demanis que respecti “idees”: després de tot, les idees són insensibles i no sabrien que fer-se’n del meu respecte.

Et respecto a tu. Sempre que les teves idees no impliquin perjudicar ningú.

(El problema és que hi ha molt poques idees –ideologies– que no perjudiquin ningú, o que no facin que ningú no se senti perjudicat.)

Powered by ScribeFire.

Quant a Giorgio Grappa

Algú fa cas de les coses que els blocaires escriuen sobre ells mateixos? El comentari més sincer que he llegit als "about me" és aquell de: "si vols saber res de mi, pots llegir el meu bloc."
Aquesta entrada ha esta publicada en assaig. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

7 respostes a No respecto les teves idees

  1. SiscoGarcia ha dit:

    Òstia com de prolífic estàs avui, eh!Per cert, això s’assembla bastant al que ja va dir Voltaire: “Puc discrepar del que diguis, però lluitaré perquè ho puguis dir” (més o menys).Tot i que és més profund el teu pensament 😉

  2. George Guinness ha dit:

    Alaaaaaa! Ara sí que m’he posat vermeeeeeell!Sí, va en aquella línia, evidentment. Una mica modernitzat, això sí, perquè el Voltaire no va conèixer la indústria de la mort del règim nazi ni altres moltes coses de vergonyosa memòria. Cal anar amb compte amb les ideologies, amb les religions, amb el futbol…

  3. SiscoGarcia ha dit:

    És allò de què la fi justifica els mitjans…

  4. papapep ha dit:

    Evidentment, qualsevol idea (i més quan hi ha voluntat d’ofendre’s per qualsevol estupidesa, que n’hi ha que van així pel món) pot ofendre o ferir algú, per simple i lleugera que sigui. És un tema completament subjectiu, i aquí és on entra el nostre gran desconegut: el sentit comú! 🙂

  5. George Guinness ha dit:

    O que la fi s’autojustifica, diria jo.El sentit comú i el sentit de l’humor: és curiós, però la seva carència sol ser simultània; serà que depenen del mateix òrgan, o del mateix cromosoma.

  6. dafne ha dit:

    Parlant de respecte… veig que ja no vols anònims… en fisóc la Dafne i (en ocasions m’agrada el que escrius sobretot aquesta última essència… )últimament estava una mica saturada d’informàtica. Fins aviat seguiré passant per les teves anotacions

  7. George Guinness ha dit:

    Hola, <>Dafne<>, m’alegro de llegir-te 🙂 .Quines coses, i jo que em pensava que aquestes darreres reflexions resultarien una mica pedants…El tema dels anònims… vaig tenir problemes, saps? i vaig haver de tancar un bloc que tenia uns quants anys. No m’agrada aquest sistema, però, a veure que faig.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s