MultiLiveUSB Alfa (i Xubuntu Jaunty Jackalope catalanitzada)

Ualaaaa! Com ha sonat això d'”Alfa”!

Bé, bromes a banda, el suggeriment que em va fer Paco de penjar una imatge de l’USB que he construït m’ha fet pensar en una pila de coses. Com que no és qüestió de complicar-ho massa, us diré que:

  1. he construït una segona versió del MultiLiveUSB sobre una unitat de 2 GB;
  2. he procurat deixar unes 200 MB lliures al final de la unitat, perquè cada fabricant interpreta el concepte “2 GB” a la seva manera i hi ha el perill que els meus 2 GB no capiguen en un altre llapis que, en teoria, hauria de ser igual de gran (he comparat tres unitats de 2 GB amb “fdisk -l”: no n’hi ha dues d’iguals!);
  3. he procurat simplificar-ne l’ús instal·lant el SuperGrubDisk en la primera partició (no cal tenir-lo a banda, doncs), colocant el SystemRescueCD 1.1.7 en la segona partició (una distro de rescat que coneixereu bé) i reservant les dues darreres particions a les versions catalanitzades d’Ubuntu i de Kubuntu.

Crec que, amb aquesta configuració, és més fàcil comprovar si el conjunt funciona; a més, trobo que és una tria bastant pràctica de cara a la temporada d’instal·lacions ubuntaires. D’altra banda, la limitació a 2 GB és per comoditat, es descarrega en la meitat de temps.

Per cert, no vaig aconseguir penjar-la en cap dels serveis de compartició de fitxers que vaig provar (la imatge era massa gran), de manera que m’he passat uns dies barallant-me amb el vell Acopdegarròtix (un Pentium III que tinc per casa), amb el router, amb l’Apache, amb el dyndns.org, i, per fi, i gràcies a les orientacions i consells del gran Papapep, podem inaugurar el meu propi servidor domèstic (“queda inaugurat aquest pantà!”; si no ho dic, rebento).

Total, que si us passeu per Gnutux hauríeu de poder localitzar un altre apunt sobre el MultiLiveUSB i els enllaços a les dues imatges que hi he penjat (a més de la Xubuntu Jaunty Jackalope Catalan Remix).

Com instal·lar la MultLiveUSB en una unitat USB

Com que es tracta d’una imatge obtinguda amb dd, haureu d’emprar:

$ sudo dd if=multiliveusb.alfa.2gb.img of=/dev/sdb

o

$ sudo dd if=multiliveusb.alfa.4gb.img of=/dev/sdb

per crear una còpia del MultiLiveUSB a la vostra unitat (modifiqueu “/dev/sdb” en funció de la ubicació del vostre llapis); el llapis haurà de ser com a mínim de 2 GB, en un cas, o de 4 GB en l’altre. Recordeu que la unitat haurà d’estar desmuntada en el moment de la operació (bé, això crec). Ho he provat així (de l’USB original n’he obtés una imatge; a partir d’aquesta imatge, he creat un segon USB) i ha funcionat.

Procés d’elaboració

Per si teniu curiositat (o si la descàrrega us sembla massa lenta, o si preferiu combinar-hi altres distros), us explico com ho he fet. Crec que ho vaig descriure amb detall en l’article anterior, però us en deixo un petit resum, potser no tan detallat, però penso que millor ordenat:

  1. Particionem l’USB en quatre particions primàries. La primera de totes, que allotjarà SuperGrubDisk, ha de ser en format ext3 i pot tenir la mida mínima (2 GB), perquè ocupa molt poc més d’1 GB. Les altres tres, on instal·larem les nostres iso preferides amb l’ajut d’UNetBootIN (només ho he provat amb aquest instal·lador, no sé com funcionarà amb d’altres), hauran d’estar en FAT 16 (calculeu-ne la mida en funció de les iso; crec que UNetBootIN no afegeix gran cosa d’informació, no consumeix gairebé espai). A més, després de fer les particions, les he formatades amb mkfs.ext3 (la del SGD) i mkdosfs (les altres tres), per si de cas.
  2. Instal·lem amb UNetBootIN les tres iso a les particions 2, 3 i 4 del llapis.
  3. Copiem, a la primera partició del llapis, el directori “boot” que trobarem dins del tar del SuperGrubDisk per a USB.
  4. Modifiquem l’MBR perquè la unitat inicie des del SuperGrubDisk (modifiquem, si cal, “/dev/sdb” en funció de la ubicació del llapis):
$ sudo grub
grub>device (hd3) /dev/sdb
grub>root (hd3,0)
grub>setup (hd3)
grub>quit
$ sudo sync

I crec que això és tot. Recordeu que només funcionarà en màquines que puguin iniciar des d’unitats USB, és a dir, bastant actuals. Tanmateix, sembla que no funciona en totes les màquines que compleixen aquesta condició (no he vist el cas personalment, però; i tampoc no sabria explicar-ne el perquè, només sóc un aficionat).

Si ho proveu, ja em comentareu com us ha anat. I si em dieu el model de la màquina on ho heu provat (no sé si la placa mare o la BIOS serien informacions més pertinents, en el cas que ens ocupa), podríem iniciar una petita taula comparativa.

Ah! i com se sol dir en aquests casos: no hi ha garantia que el producte funcioni, ni que no hagi de fer malbé la vostra màquina o que no faci implosionar l’univers.

Bona sort.

Powered by ScribeFire.

Advertisements

Quant a Giorgio Grappa

Algú fa cas de les coses que els blocaires escriuen sobre ells mateixos? El comentari més sincer que he llegit als "about me" és aquell de: "si vols saber res de mi, pots llegir el meu bloc."
Aquesta entrada ha esta publicada en jaunty jackalope, maquinari, multiliveusb, utilitats. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a MultiLiveUSB Alfa (i Xubuntu Jaunty Jackalope catalanitzada)

  1. Paco Rivière ha dit:

    Unetbootin ho simplifica molt! Gran idea!

  2. Paco Rivière ha dit:

    Preguentes: entre cada instal·lació del Unetbootin, has reinicat o has ignorat el missatge?

    Suggeriments: Si modifiquem el primer menu.lst podriem disposar de totes les instal·lacions sense la darrera farragosa ‘recpeta’ de SGD Classic, no et sembla?

  3. Giorgio Grappa ha dit:

    Gràcies, <>Paco<> 🙂

    A veure, en acabar cada instal·lació amb UNetBootIN, no he reiniciat, l’UNetBootIN es tanca i l’has de tornar a engegar per instal·lar una altra distro. A banda, l’única precaució és, en finalitzar l’última instal·lació, modificar l’MBR perquè apunti a la partició del SGD (si no ho fas, iniciarà amb l’última distro que hagis instal·lat).

    Sí, vist que la SGD no és sinó una instal·lació parcial d’un sistema GNU/Linux, on només hi ha el /boot, crec que modificant el primer menu.lst que s’engega hauríem de poder accedir a les altres particions i engegar qualsevol distro que hi pugui haver, i estalviaríem uns segons.

    Quan vaig llegir el menu.lst de la SGD (ai, la curiositat…), em va semblar que hi havia una mena de “variables” que servien per “apuntar” a la unitat on es troba la pròpia SGD. Aquests detalls em superen, però (sóc un “aficionaïllo”, em falta molta formació), i no em vaig atrevir a tocar-hi res: si intentes algun canvi, ja comentaràs com et queda 😀 .

    D’altra banda, hi ha un tema que em té molt intrigat: amb aquest sistema, com és que el SGD no pot engegar les particions lògiques? Saps si hi hauria alguna manera de superar aquesta limitació?

    Fins ara!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s