Pares i mares que teniu fills i filles en edat escolar (dos punts)

Suposo que, fins i tot si no us hi obligués la llei, els enviaríeu a l’escola i a l’institut perquè es facin homes i dones de profit (la qual cosa sol significar “convertir-se en mà d’obra barata i poc exigent”; però aquesta és una altra història). Feu ben fet; almenys, en general.

Perquè, de tant en tant, els docents també cometem pifiades, i de les grosses. De les que podrien acabar davant d’un jutge si algun pare intel·ligent i sensible (i coneixedor del sistema judicial, i amb possibles per pagar-se un advocat) se n’assabentés. Pifiades que, a primera vista, no són sinó accions rutinàries dins de l’aula.

És evident que la majoria de pares i mares intenten inculcar a les seves criatures postures sensates i responsables davant de temes delicats (l’educació vial, les drogues, les relacions sexuals); però sovint els hi manca informació tècnica i preparació docent. I aquí és on intervé els sistema educatiu amb temaris que contemplen aquests aspectes i amb xerrades i conferències que els reforcen en les etapes més vulnerables; i amb professionals que porten tota una vida preparant-s’hi, és clar (i que no s’hi dedicarien sense una gran dosi de vocació, perquè si fos pel jornal…; però aquesta també és una altra història).

Però, de vegades, i amb tota la bona fe del món, els docents ens equivoquem i cometem alguna grossa badada. Com ara passar als alumnes un qüestionari mal dissenyat. Generalment, aquestos qüestionaris vénen “de dalt”, són els especialistes del Departament d’Educància els qui els redacten en base a criteris pedagògics (discutibles, d’acord, però ja discutits a alts nivells acadèmics i, per tant, amb una certa garantia —o això vull pensar); són aquells que s’han de contestar marcant amb llapis l’interior d’un requadre petitíssim (perquè els pugui llegir una màquina, no pas una persona), sobre paper amb tonalitats taronja o ocre, mentre les preguntes es troben a banda, en una mena de quaderns acuradament editats.

El problema, però, apareix quan algun pedagog o pedagoga entusiasta decideix que cal insistir-hi i, sense retre compte a ningú, dissenya un d’aquestos formularis. I ja l’hem cagada. No crec que un formulari que no és tipus test, sinó de tipus textual, on l’alumne ha d’escriure cada resposta amb totes les lletres, pugui considerar-se anònim. No, si ha de ser corregit pels pedagogs del centre, que coneixen o poden conèixer la cal·ligrafia dels vostres fills.

I, francament, hi ha maneres de preguntar les coses que jo no les faria servir ni per dirigir-me a un adult o a una adulta (tret que tingués la clara intenció de muntar-m’ho amb ell o amb ella): molt menys encara les adreçaria a un adolescent. I mai de la vida a un alumne meu o a una alumna meva.

(I… no, no vaig a reproduir les preguntes que vaig trobar en aquell qüestionari, perquè, aleshores, qui podria acabar davant del jutge seria jo.)

Conclusió: si teniu fills en edat escolar, prohibiu-los absolutament que contestin cap qüestionari que els hi passin a l’escola o a l’institut (tret que sigui un examen, és clar), fins que el centre us l’hagi fet arribar i en doneu el vist-i-plau. Per si les mosques.

Powered by ScribeFire.

Anuncis

Quant a Giorgio Grappa

Algú fa cas de les coses que els blocaires escriuen sobre ells mateixos? El comentari més sincer que he llegit als "about me" és aquell de: "si vols saber res de mi, pots llegir el meu bloc."
Aquesta entrada ha esta publicada en assaig, desastre, societat, Treball. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Pares i mares que teniu fills i filles en edat escolar (dos punts)

  1. dospoals ha dit:

    Això estaria bé, si la societat en què vivim fóra la de la majoria de pares que es preocupen de tot el que passa als centres i s’hi impliquen. Però com que ens han donat la vigilància de les criatures, doncs hem d’inventar-nos-les perquè tota la xicalla estiga ben coberta i educada. Al remat, massa paperassa, massa burocràcia per a nosaltres, que tenim per faena ensernyar-los coses. Si volen fer tests, doncs que siga en horari extraescolar i que els pares hi siguen presents.

  2. George Guinness ha dit:

    El problema és que alguns parapsicòlegs viuen massa apegats al paper com per a veure les cares de sorpresa que fan els dels alumnes quan llegeixen els qüestionaris que han redactat després de fumar-se uns quants porros i en ple atac de progressia.

  3. George Guinness ha dit:

    … que fan els alumnes…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s