La Festa d’Instal·lació a l’IES Nicolau Copèrnic de Terrassa va estar de gom a gom: més de 300 assistents al llarg de la tarda del divendres i de tot el dissabte; una quinzena de xerrades, tallers, taules rodones que, en alguns casos, es van haver de repetir de tanta demanada com hi havia; i encara no sabem quantes assistències tècniques i quantes instal·lacions es van oferir durant la Install Party.
Sobretot, jo en destacaria la gran qualitat i quantitat de comunicació humana que hi va haver: pels racons, pels corredors, pel patí interior, en la cantina, per tot arreu trobaves persones que s’acabaven de conéixer i que conversaven animadament sobre els últimes comentaris de la xarrada que havien escoltat o sobre el futur del programari lliure en l’adminstració pública o privada o sobre aquell telèfon mòvil obert tan meravellós que podia executar una Debian (i que, segons diuen, fins i tot serveix per parlar per telèfon).
Sens dubte, la Festa més gran que hem celebrat els ubuntaires en català.
Giorgio Grappa
Jordi Monteagudo
Tuxet
Anotacions al marge 
I la pròxima espere anar-hi!!!! Xè!!!
🙂
m’alegre que ho disfrutares =)
mmm.. tinc un drac a la meua pantalla dient-me que puc ficar el meu firefox en català.. pareix enfadat =)
besets
T’hi esperem, <>Kukat<>, no et pots perdre una altra festa!
He he he, <>rAnita<>, fins i tot a mi, que tinc el Firefox amb el català com a llengua predeterminada, em surt algunes voltes: és un cascarràbies, aquest drac!
ja m’ha dit el Francesc que va anar…
Em fas sentir taaaaaaaaaaaaaaaaaan analfabetaaaaaaaaaaa! Una debi… què???
I sembla que s’ho va passar la mar de bé, <>Nimue<>, tot i que no vam poder acabar-li la instal·lació al portàtil (el Windows Bèstia es resistia a cedir un fragment de disc dur…).
Per cert, fa una una estona no he pogut deixar-te un comentari; a veure si ara tinc més sort.
<>Montse<>, imagina’t que vols instal·lar-te un timbre a la porta de casa. Imagina que, com que el timbre és una mena d’instrument musical, haguessis d’aprendre solfeig, harmonia i un parell de d’instruments abans de fer-lo sonar. Bé, doncs el telefon lliure OpenMoko (es diu així, t’ho juro) és així de complicat, poc més o menys: duu als budells tot un ordinador, es connecta per wifi, pots navegar per internés amb ell, enviar correus electrònics, escriure una novel·la amb un processador de text o calcular les despeses de casa amb un full de càlcul. I hi ha qui diu que també serveix per parlar per telefon!
Sí, un telefon per a friquis, per a mooooolt friquis.
(No, no me l’he comprat. De moment.)
Dius:
“Sí, un telefon per a friquis, per a mooooolt friquis.
(No, no me l’he comprat. De moment.)”
Doncs vigila abans de comprar-te’l perquè el Carles Oriol ja l’ha tornat, i és més friqui que tu… o no 😉
Ostres, <>Sisco<>, doncs ja està tot dit!
I gràcies per la informació.