Seguir les normes, seguir la norma

Propi del temps, preestiuenc i postselectiu, llegeixo l’article de Josep Maria Fonalleras, “Massa humanístic“, a El Periódico, sobre les reaccions davant de les proves d’accés a la universitat d’enguany. Concretament, als textos que calia comentar, entre els quals hi havia un poema de Josep Carner.

Fonalleras, després de mostrar la seva sorpresa davant d’unes reaccions massa negatives per part tant de d’estudiants com de professors, se’n queixa amb dues frases que, al meu parer, posen el dit en la plaga. Diu que “no es tracta de saber i de gaudir sinó de no demanar registres massa elevats”, i afegeix que “no es tracta de llegir o aprendre, sinó de seguir les normes que ens fan ser, dia a dia, més estults i més idiotes.”

Dissortadament, un sistema (la gairebé extinta LOGSE i el seu pedaç, la LOCE) que va començar per suprimir les notes a primària (Progressa adequadament / Necessita millorar, se’n recorden?; per sort, van rectificar-hi); que ha avançat els exàmens de setembre a la segona quinzena de juny per tal que els pares no s’hagin de molestar a cercar un professor o una acadèma de repàs durant l’estiu; que parla contínuament d’atenció a la diversitat, però que fa conviure al mateix centre i amb els mateixos programes alumnes que volen estudiar i alumnes que no ho voldrien per res del món i, que a més a més, no inverteix en professorat que pugui atendre adequadament els uns i els altres; que ha allargat l’educació bàsica fins els 16 anys (per més que en vulguin dir “secundària”) i ha reduït el batxillerat a només dos cursos (tan descafeïnats que el professorat ens hi referim com a 5è i 6è d’ESO); un sistema així, dic, només pot amagar el seu estrepitós fracàs a base de “no demanar registres massa elevats”. Com deia un antic acudit: “encercla la paraula PATATA i comenta-la amb el company.”
I, pel que fa a les normes, són molts els professors que han cedit a les pressions (dels alumnes, dels pares, del sistema educatiu) i aproven els alumnes amb un 2’5: per bon comportament (no agredir ningú, no trencar el material escolar, no dir paraules malsonants) i per fer el que estan obligats a fer (estudiar, fer els exercicis) se’ls regala punt i mig; després, se’ls aprova a partir del quatre: us hi surt ja el 2’5? Sabent això, quin nivell podem esperar dels aspirants a universitaris? Però, és clar, els professors som l’última roda del carro educatiu i hem de fer el que ens manen (si no volem ser declarats en rebel·lia, vull dir, expedientats).

Bé, doncs, el curs vinent serà encara pitjor: la LOE ha reduït a només dues hores setmanals les assignatures de Llengua i literatura (tant la catalana com la castellana), amb el ben entès que, en acabar ESO, ja han adquirit un nivell lingüístic òptim (amb la veu de Nelson: “ha ha!”): sincerament, dubto molt que el 60% dels exàmens de les PAU del proper curs siguin mínimament intel·ligibles.

Per cert, us desitjo un bon estiu.

Powered by ScribeFire.

Quant a Giorgio Grappa

Algú fa cas de les coses que els blocaires escriuen sobre ells mateixos? El comentari més sincer que he llegit als "about me" és aquell de: "si vols saber res de mi, pots llegir el meu bloc."
Aquesta entrada ha esta publicada en societat, Treball. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s