Aprovat per junta i altres perversions

Una de les mesures per combatre el fracàs escolar és l’anomenat “aprovat per junta”: si un alumne arriba a la reunió d’avaluació amb dues matèries suspeses, els professors voten i, amb majoria simple, aquestes dues matèries poden quedar aprovades. Sobretot, és una mesura que s’aplica en 4t d’ESO, però també pot aplicar-se als alumnes que estan repetint curs, ja que la normativa actual indica que cap alumne pot cursar més de dues voltes el mateix nivell.
La perversió d’aquest sistema és clara: els alumnes no són tontos (poc estudiosos, sí; irresponsables, també; però de tontos no en tenen ni un pèl) i ja calculen aprovar-les totes tret d’una o dues, que ja els les aprovaran els profes.
La perversió, però, no acaba aquí. Per no elevar el nivell de suspesos (bronca al canto per part d’inspecció o de direcció; males mirades i comentaris per part dels companys), molts professors posen l’aprovat a partir del 4; i, com que ja se’ls ha regalat 1’5 punts (o més) per comportament més o menys civilitzat i per fer els deures (ehem… si són deures és perquè els han de fer, oi?) amb regularitat, al final resulta que els estan aprovant amb un 2’5.
Però la perversió de l’aprovat per junta va més enllà. És perfectament normal normal que un alumne arribi a la reunió d’avaluació amb cinc matèries suspeses, que se li n’aproven tres pel morro (quin alumne o quin pare o mare d’alumne indagarà o protestarà si els professors li aproven les matèries?) i, les dues restants, per junta.

Aquest sistema funciona marcadament en alguns casos. En els alumnes repetidors que, a final de 4t d’ESO, no poden continuar a l’institut. En els alumnes agressius, que els mateixos professors tremolen davant la idea d’haver de suportar-los un curs més. O en els alumnes que pensen fer el batxillerat en un altre centre: ja s’hi apanyaran.
En canvi, si l’alumne ha manifestat que vol repetir, o que hi està resignat, cap problema en mantenir-li els suspesos reals. O si ha aprovat la prova d’ingrés a mòduls, tampoc hi ha problema, perquè ja té una sortida alternativa.

Per cert, algú sap com funciona allò de l’ensenyament lliure? Ja sabeu, allò de no escolaritzar els nens, sinó tenir-los a casa, i són el pare i la mare els que s’encarreguen d’ensenyar-los totes les matèries fins acabar l’ESO. Sé que en alguns països d’Europa es pot fer, però no sé si aquí és legal. Curiosament, la millor alumna de quart que he tingut enguany era el primer curs que estava escolaritzada: fa què pensar, oi?

Quant a Giorgio Grappa

Algú fa cas de les coses que els blocaires escriuen sobre ells mateixos? El comentari més sincer que he llegit als "about me" és aquell de: "si vols saber res de mi, pots llegir el meu bloc."
Aquesta entrada ha esta publicada en desastre, Educància. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

9 respostes a Aprovat per junta i altres perversions

  1. Montse ha dit:

    George, quina meravella d’entrada. L’hauria pogut sigar jo perfectament, només que jo, després de les maleïdes “juntes”, no em vaig atrevir a deixar cap etnrada en el meu blog referent a la qüestió. De fet, fa dies que no parlo de nanos, en el meu espai.

    És un greu problema i una mentida per al país. En el cas del centre on he estat enguany ha estat el mateix. Personalment ho he patit molt, perquè trobo que és un engany que perjudicarà la societat enormement a llarg termini (i potser a no tan llarg termini). Encara sento que vaig vestida de Pare Noël, i això que ja fa dies que no anem a la feina i que ja vam donar les notes.

    Sóc professora, però sort que no tinc fills: me’ls enduria a un altre país… T’ho prometo.

    Per cert, de tant en tant entro en un blog d’una família que eduquen la filla a casa, a Gelida. Jo, igualment, no m’estic gaire convençuda, del “home schooling”.

    Records des del Poble-sec.

  2. George Guinness ha dit:

    Hola, Montse.

    Veig que coincidim fins i tot en considerar que tot això que fem és, en realitat, un frau a la societat, i que ens passarà factura. I, sí, a mi també m’afecta molt, em desmoralitza i em desmotiva profundament, fins al punt que any rere any em plantejo si no serà hora de canviar de feina.

    És curiós, també coincidim en allò d’educar els fills (que no tenim) en un altre país; la pregunta és: quin? Crec que part del problema (o potser l’arrel del problema) es troba en la crisi de valors del món occidental: el neopaganisme que patim no ha sabut generar uns valors que substituïssin els de l’antic catolicisme.

    El tema de l’educació a casa (com es tradueix “home schooling”?) em té fascinat des que he tingut aquesta alumna. És difícil que uns pares tinguin la preparació (els coneixements, però també la pedagogia), la voluntat i la possibilitat (u dels dos s’haurà de quedar a casa, oi?) per dur-la a terme en condicions. Després, està el tema de la socialització amb criatures de la mateixa edat, que queda pendent. Però, la veritat, entre portar els meus fills a l’escola i a l’institut o educar-los a casa, crec que, si pogués, triaria la segona opció. És un trist símptoma que un professor acabi dient aquestes coses…

    Sort que ara tenim una mica de temps per desconnectar i tornar a posar les neurones al seu lloc.

    Saludets des de València.

  3. Montse ha dit:

    Bones, George.

    La socialització dels nanos que es formen a través del “homeschooling” tinc entès que es duu a terme anant a esplai i fent altres activitats extraescolars (esports, música, etc.).

    No sabia que eres de terres valencianes. Jo ara sóc encara per aquí fent cursos d’estiu per anar sumant puntets i per anar aprenent. Ara mateix em té ocupada un sobre dislèxia i TDA que crec que l’hauria de fer tot docent. És interessantíssim i molt ben impartit per part de Maria Codina. I és molt trist veure que tota aquesta colla de docents no vocacionals ignoren aquesta canalla o els titllen de curtets.

    Jo per ara encara no em rendeixo i vull continuar posant el meu granet de sorra; però em fa molt de mal veure com de podrit està el sistema i quants podrits tenim treballant amb nosaltres.

  4. Unmei ha dit:

    Hiya George Guinness! I agree totally… i és cert que comparant-ho a d’altres països europeus, com per exemple Alemanya, el sistema d’educació obligatòria a Spain deixa molt q dessitjar…

    Bé, nomes venia a saludar-te, ja veus que estic intentant “retornar a la blogosfera”..

    PD: M’han encantant els pingüins que tens a l’esquerra.. :p

  5. Unmei ha dit:

    Per cert! Ja he vist que m’has comentat!! Com m’has trobat de nou??? ^_^`

  6. George Guinness ha dit:

    Hola, Montse.
    Si comencem a mirar cas per cas, al final resulta que tots els alumnes tenen NN.EE.EE.: la normalitat és un mite!

    He he! Unmei, és que tinc un programa que vigila els blocs per mi, i quan publiqueu algun article nou, m’avisa.
    Per cert, els pingüinets els vaig trobar a cal Déric 🙂 .

    Ai, Déric, si jo et contara o contés…😉

  7. dafne ha dit:

    Et prenc la paraula explica un vaaaaa… Bon estiu i bones vacances.

  8. George Guinness ha dit:

    Aix, Dafne, mira que m’agrada malparlar, però… és que estem de vacances😀 .

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s