L’honest treballador

L’honest treballador, en arribar a la feina, descobreix una nova circular entre els emails de gerència. Es tracta d’una comunicació interna, cosa cada vegada més habitual; tanmateix, no pot evitar un calfred: solen ser ordres directes, de compliment inexcusable, sense pal·liatius.

En aquesta ocasió, i ja no sap quantes en van, es tracta d’unes instruccions succintes sobre el control del procés productiu. No, no van a enviar ningú a inspeccionar-lo; es tracta, més bé, d’una mena d’autoinspecció: a partir d’ara, a més d’omplir un full quinzenal d’objectius proposats i assolits —grosso modo— per cada una de les sis àrees del seu treball, haurà fer un full exhaustiu (un per cada àrea, evidentment), on reflectirà el grau de progrés assolit en no menys de 15 aspectes diferents per cada una de les trenta peces de què s’ocupa en cadascuna de les sis àrees. I, no se sap en quin moment ni amb quina freqüència, enviaran algú a inspeccionar… no, no pas el seu treball, sinó només els papers on se’n parla.

L’honest treballador no necessita un full de càlcul, ni tan sols una calculadora per fer una simple multiplicació: 6 grups x 30 elements x 15 aspectes = 2.700 dades que li caldrà recollir cada dues setmanes. Com que dues setmanes fan deu dies laborals, surten a 270 dades al dies.

L’honest treballador encara no sap de quines dades concretes es tracta, però sap per experiència que les dades no s’arrepleguen soles: cal decidir quines es recolliran, de quina manera, com es registraran. Tirant per sota, un minut de feina per dada no li’l lleva ningú. I tornem als càlculs: 270 min / 60 min/h = 4 h 30 min diaris de feina. Més del 50% de la jornada laboral, establerta en 7,5 hores.

L’honest treballador reflexiona sobre la justícia kàrmica, sobre les situacions kafkianes, sobre com li hagués anat si, en lloc fer carrera universitària, hagués estudiat formació professional i s’hagués fet electricista, que era el que li feia il·lusió. Al menys, ningú no critica els electricistes pel fet que  els alumnes no comencin l’institut fins a meitat de setembre.

L’honest treballador, amb dues titulacions universitàries, cinc idiomes, unes oposicions del grup A aprovades, nou anys  d’experiència laboral i una important dosi de vocació (que no ha volgut confessar mai en públic) agafa el periòdic i, com no feia des molts anys enrere, l’obri per les pàgines salmó i comença a estudiar les ofertes de treball.

Quant a Giorgio Grappa

Algú fa cas de les coses que els blocaires escriuen sobre ells mateixos? El comentari més sincer que he llegit als "about me" és aquell de: "si vols saber res de mi, pots llegir el meu bloc."
Aquesta entrada ha esta publicada en Educància, Treball, vida. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

8 respostes a L’honest treballador

  1. SiscoGarcia ha dit:

    Que teniu alguna ISO?

    No sé ben bé què volen dir aquestes sigles aplicades a una empresa pública on l’administració hauria de ser garant suficient de la feina feta… si més no hauria de tenir les eines per poder garantir que qui hi treballa fa bé la seua feina, i si no és així l’acomiada.

    Tots els qui han aplicat isos han acabat fent més paperassa que una altra cosa.

  2. George Guinness ha dit:

    No tenim cap ISO, tenim una INSPE que s’ha entossudit a fer-nos fer un “full quinzenal de control qualitatiu” per cada classe, on cal especificar els objectius que volem treballar durant la quinzena, com els anem a treballar i com els avaluarem. En acabar la quinzena, cal marcar quins han estat aconseguits i quins no, i planificar la quinzena següent. Repeteix, per a cada grup.

    Però ara ens ha sortit amb el “full quinzenal de control quantitatiu” on, alumne per alumne i objectiu per objectiu, cal marcar si els assoleix o no. A veure, posem el cas d’un professor “normal”: 6 grups de 30 alumnes amb 10 objectius quinzenals, això fa 1800 dades recollides quinzenalment; com que la quinzena té 10 dies laborables, són 180 dades al dia; com que no es tracta de fer una creueta a l’atzar sobre una quadrícula (o potser sí?), tira-li un mínim d’un minut per dada, entre planificació, avaluació, anàlisi i fer la creueta: 180 minuts de feina són tres hores de feina cada dia de la setmana.

    Ah, i no t’oblidis de fer classe per tenir alguna cosa a avaluar, de fer els fulls qualitatius, de fer exàmens, d’acudir a reunions…

    Algú em pot oferir feina d’escombraire? M’hi sentiria més realitzat.

  3. dospoals ha dit:

    Jo de moment no he mirat les pàgines salmó, perquè no sol hi haure faena relacionada amb la titolació de català, però sí que hi he pensat molt de temps… Carrera, 6 idiomes, correcció lingüística, etc.

    Desaprofitats que estem, vaja.

  4. George Guinness ha dit:

    Més que desaprofitat, jo em sent perculitzat.

  5. nimue ha dit:

    Doncs a mi em sembla que la inspectora hauria d’inspeccionar-nos més i exigir-nos més i sobretot fer la seua feina igual que nosaltres hem de fer la nostra. Sobretot quan veig al meu voltant segons quines actituds. I pensar que tinc tanta gent fent el gos i escaquejant-se al meu voltant amb les oposicions aprovades. En fi…
    No sé si saps que ara és mal moment, que hi ha molta gent passant-ho molt malament perquè no té feina (al meu voltant, part de la família i algunes amistats) així potser no és bon moment per mirar aquestes pàgines que dius.
    Ma mare ha treballat molts anys d’escombraire i t’assegure que no és la millor feina per sentir-se “realitzat”. Gràcies a això vam poder menjar a casa, simplement menjar, cap “luxe” més. Jo he treballat com a dona de la neteja per poder anar a la Universitat i ser professora i t’assegure que preferisc mil vegades més omplir papers en un institut que fer aquella feina.
    Estic molt cansadeta de petit-burgesos que es queixen perquè els fan treballar molt.

    Pos com tots, treballeu com tots. I doneu gràcies.

  6. George Guinness ha dit:

    M’alegra que no tinguis la meva inspectora, Nimue, i m’alegra no tenir els teus companys.

    Si descobreixes la manera de recollir les 250 dades per dia que em volen encolomar, ja m’ho explicaràs. No, aquesta part no era metafòrica. I si faig exàmens cada dia per recollir-les, no sé quan podré fer classe, ni quan els podré corregir. En fi.

  7. nimue ha dit:

    Amb dos carreres, cinc idiomes i unes oposicions del grup A aprovades segur que trobes la manera de fer-ho.

  8. George Guinness ha dit:

    Doncs, no, no hi arribo. Però m’he matriculat a Hogwarts, potser allà m’hi ensenyin.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s