Gutenberg, els benedictins i la ministra González-Sinde

Durant segles i segles, els llibres, suport físic del coneixement i de la cultura,  van ser un element caríssim, de luxe; imagineu: s’havien de realitzar a mà, un per un, sobre un material que no era especialment apte per rebre-hi la tinta (el pergamí), i que havia d’ésser preparat foli per foli; el copista havia de mesclar-se la tinta i tallar les plomes, i només podia treballar-hi mentre durava la llum del dia (perquè treballar de nit, amb espelmes, era car i, a més, no donaven il·luminació suficient).


Monjo realitzant un manuscrit
En aquestes condicions, la realització (la còpia) d’un llibre podia durar més d’un any, i no hi havia empressari que pogués afrontar una operació tan costosa. Així, pocs tenien la possibilitat de realitzar-la, només en els monasteris es podia trobar persones amb preparació i amb temps suficient per fer-se càrrec d’aquestes tasques, de manera que la conservació i la transmissió del coneixement i de la cultura van ser monopolitzats per un grup minoritari, l’església, que els va utilitzar per augmentar el seu poder (cultural, però també polític i econòmic); els benedictins van ser una de les ordes que van destacar en la confecció de manuscrits. Fins el segle XV, quan Joan Gutenberg va inventar la impremta.


Impremta del s. XV

La invenció de la impremta va suposar una autèntica revolució: qualsevol empressari mitjanament potent podia assumir la reproducció del coneixement, de textos, a un cost reduït; el monopoli de l’església va trontollar, i el contingut dels llibres que circulaven es va ampliar considerablement.

Certament, els qui detentaven el poder fins a aquell moment, l’església, no veien amb bons ulls aquella innovació que permetia que pràcticament qualsevol persona pogués difondre opinions que contradeien les seves (i que feia preveure la desaparació dels copistes, important font d’ingressos de moltes ordes monàstiques); així, van impulsar el paper de la Inquisició, i van fer que els reis li atorgaren el poder de la censura prèvia: no es podria imprimir cap text que no fos autoritzat pels censors.


Galileu jutjat per la Inquisició
Però, és clar, feta la llei, feta la trampa, i els editors van aprendre a imprimir a un estat allò que no els permitien imprimir a un altre, i la cultura i els llibres (i també els llibres prohibits) van circular entre els quatre cantons d’Europa amb una intensitat que centuplicava la dels vells manuscrits, i amb uns nivells de llibertat de continguts que no s’havien conegut mai.

El resultat d’aquesta revolució cultural encara trigà alguns segles, però va arribar sota la forma de la Il·lustració (on els investigadors aspiraven a explicar el món de manera racional i, després, a millorar-lo), de reconeixement dels drets humans i de democràcia, un curiós sistema, i optimista, que pretèn que les persones formades i informades poden decidir per elles mateixes allò que els convé.


Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà

EXERCICI: Redacta un article d’entre quinze i vint línies sobre la ministra González-Sinde i la revolució d’Internet; hi pots fer servir els mots destacats en negreta. Després, llegeix-lo a la classe i feu un debat sobre les coincidències i diferències entre la $GAE i l’església del segle XV.

[Imatges de domini públic, procedents de Wikipedia]

Powered by ScribeFire.

Advertisements

Quant a Giorgio Grappa

Algú fa cas de les coses que els blocaires escriuen sobre ells mateixos? El comentari més sincer que he llegit als "about me" és aquell de: "si vols saber res de mi, pots llegir el meu bloc."
Aquesta entrada ha esta publicada en assaig, Informàtica, internet, llibertat, societat. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Gutenberg, els benedictins i la ministra González-Sinde

  1. George Guinness ha dit:

    Aquesta és la (des)gràcia, Albert, aquesta és la (des)gràcia…

  2. SiscoGarcia ha dit:

    Sí que hi ha diferències, que la ministra no n’ha après de les errades del passat, ni de la revolució francesa ni de la democratització del coneixement, ni del lliure accés de tothom a la cultura. Potser té enveja de la inquisició? A qui defensa la ministra?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s