Pneumatix, primera quinzena

Valoració (subjectiva, molt subjectiva) del Lenovo 2100

Després de quinze dies amb Pneumàtix, us he de confessar que hi estic molt content. Amb la versió d’Ubuntu Jaunty, adaptada per Dell a les característiques especifiques del Latitude 2100, he pogut comprovar que tot funciona correctament, fins i tot la pantalla tàctil, la decisió més agosarada en el procés de personalització de la màquina.

Dins del conjunt de proves que estic realitzant, fa uns dies vaig instal·lar-hi la Ubuntu Karmic Netbook Remix (però sobre un disc dur extern, per no haver de prescindir de la Jaunty), i vaig comprovar que la targeta wifi, que no era reconeguda en el primer moment (se’m disparava l’avís proposant-me’n controladors privatius), passava a ser plenament reconeguda en reiniciar després de la primera actualització (que incloïa el kernel 2.6.31-17). També la pantalla tàctil funcionava després d’instal·lar-hi el paquet xserver-xorg-input-evtouch (requereix un procés de calibrat i el reinici del sistema gràfic).

Ara, mentre medito a conciència quin sabor concret d’Ubuntu li clavaré de manera definitiva, vaig provant: Ubuntu Netbook Remix, Kubuntu Netbook Remix i, en aquest moment, Ubuntu Moblin Remix (realitzo la instal·lació mentre escrit aquestes línies).

Perquè, la veritat, no em sembla gaire assenyat emprar sobre una màquina de poca potència de CPU, RAM moderada o escassa, pantalla petita i teclat menut, cap de les distros actuals, pensades per funcionar sobre màquines ben diferents; màquines, a més a més, que realitzaran funcions ben diferents a les dels nostres , tasques molt més exigents i amb uns ritmes d’utilització que no tenen res a veure. I, sembla mentida, però molts usuaris no ho tenen clar: un ultraportàtil no és un portàtil més petit i més barat.

Treballar amb un netbook

Des que vaig començar a llegir les primeres notícies i descripcions sobre els models que ASUS anava traient a mercats llunyans, vaig comprendre que llur ús estava enfocat a unes poques tasques concretes (administrar el correu, consultar alguna pàgina; eventualment, connectar-lo a un projector durant una conferència, i poca cosa més) i a un modus operandi decididament nòmada: durant el curt i incòmode trajecte entre dues estacions de tren o de metro; mentre prenen quelcom de lleuger en un bar; mentre esperem que ens atengui el metge de la Seguretat Social.

En unes condicions de treball com les que acabem de descriure, està clar que no emprarem l’ultraportàtil ni per a l’edició de textos (massa temps escrivint en condicions precàries), ni per a la composició de publicacions o d’imatges (pantalla massa petita), ni per elaborar complicats programes en C++ (impossible concentrar-s’hi; impossible consultar, d’una manera còmodo, textos auxiliars)

Per aquest motiu, la interfície simplificada que presentaven les versions de la Xandros, amb grans icones organitzades per pestanyes, funcionaven molt millor que els petits (petitíssims en una pantalla de set polsades) menús d’un KDE 3.5 normal, o d’un Gnome o qualsevol altre. A més, la Xandros s’engegava i arribava a l’escriptori en només 25 segons, tota una proesa (estic parlant de fa any i mig, de fa dos anys, sobre ext3 i amb GRUB Legacy).

Però molts usuaris no ho entenien. Altres, en canvi, ho veien més clar, i si referien com a un candidat a “tercer ordinador”, després d’un “segon ordinador” que seria el portàtil normal (el de 15″, perquè quedi clar).

Alguns intents d’adaptació al netbook

Sí que ho van entendre els responsables dels projectes que he esmentat més amunt i que ara estic provant com un desesperat i que ara comentarem breument.

Si bé la Xandros no tenia rival en velocitat d’engegada (si disposeu de 10 minuts i se us en van dos en iniciar i un i mig en apagar, malament rai) i presentava una interfície pulcra, clara, pràctica i, si no recordo mal, configurable, el conjunt de la distribució fallava, sobretot, en els repositoris: oferia pocs paquets (no arribava a tres mil, però torno a citar de memòria) i una mica antics. A més a més, si hi afegies repositoris d’altres distribucions, com Debian o Ubuntu (ja que utilitzava el mateix sistema de paqueteria), et trobaves abocat a una sèrie inacabable de dependències trencades que t’impedia fer-hi res de profit. Per aquest motiu, molts usuaris la vam substituir en poc de temps per les nostres respectives distribucions habituals.

Després, amb la Jaunty, si no recordo mal, va arribar la Ubuntu Netbook Remix i el seu netbook-launcher (aproximadament al mateix temps que la Eeebunty o la Easy Peacy, i ja no recordo quina va ser la primera en emprar-lo). A primera vista, semblava millor adaptat a la mida de la pantalla; però es va mostrar terriblement lent, i molts la vam descartar i vam tornar als escriptoris habituals.
Ara, la versió de netbook-remix de la Karmic ha millorat molt pel que fa a presentació, encara més clara, i diria que també és molt més lleugera. Però es comporta molt malament si vols modificar-hi qualsevol detall, com ara el fons de pantalla, i a la mínima torna a mostrar una gran inestabilitat.

En canvi, quan hi he instal·lat l’escriptori adaptat als netbooks de la Kubuntu, un Plasma lleuger i agradable a la vista, m’he dut una grata sorpresa: és molt més amigable, molt més estètic (com sempre en ca KDE) i m’ha fet efecte que és una mica més ràpid; al menys, amb les aplicacions d’aquest mateix escriptori. I, de moment, no hi he notat cap símptoma d’inestabilitat.

També li he clavat LXDE amb l’LXLauncher, que proporciona una interfície similar a la que portava la Xandros per omissió en els EeePC. Lleuger i eficient, aquest LXLauncer; però poc (molt poc) estètica i sense possibilitats de configuració. Com que LXDE és molt recent, no és gaire sorprenent; però l’usuari no està per a romanços: vol la perfecció i la vol ahir, i de bades.

La versió que m’ha captivat, però, ha estat la de l’Ubuntu Moblin Remix. Fins ara, només l’he tastat en versió USBLive; però ara mateix, com us comentava, l’estic acabant d’instal·lar sobre una targeta SD de 8 GB. És extremadament ràpida a l’hora d’engegar aplicacions, i sembla dissenyada expressament per moure-s’hi sense emprar ni teclat ni ratolí: no només les icones, sinó tota l’estructura de l’escriptori, tot sembla pensat per fer treballar amb una pantalla tàctil.

Bé, aviat us en podré dir alguna cosa m´es detallada.


Després d’algunes hores amb Ubuntu Moblin Remix

Bé, companys, doncs fa unes hores vaig acabar la instal·lació i no he deixat d’astralejar amb aquesta Moblin adaptada. És una mica tard, però us comentaré només que aquest és un altre món. I ús en donaré més detalls aquest cap de setmana.

Quant a Giorgio Grappa

Algú fa cas de les coses que els blocaires escriuen sobre ells mateixos? El comentari més sincer que he llegit als "about me" és aquell de: "si vols saber res de mi, pots llegir el meu bloc."
Aquesta entrada ha esta publicada en dell latitude 2100, distribucions, kubuntu netbook remix, moblin, netbook, pneumatix, ubuntu moblin remix, ubuntu netbook remix, ultraportàtil. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 respostes a Pneumatix, primera quinzena

  1. SiscoGarcia ha dit:

    Espero delerós que expliquis les teues experiències amb la Moblin. La vaig provar fa un temps i no em va acabar de fer el pes. Potser estava en versió massa beta.

    Ens llegim!

  2. Giorgio Grappa ha dit:

    El problema és que estic fent moltes proves de moltes coses diferents al mateix temps. Per exemple, de la pantalla tàctil: el test de la Canonical que esmentàveu al fil aquesta tarda? amb l’assenyalador ben cal·librat, rapidíssim; o passar les faltes al SAGA, per exemple. Al final, encara resultarà més útil del que em pensava 🙂 .

  3. SiscoGarcia ha dit:

    Ein???

    M’estàs dient que la pantalla tàctil et va bé per passar les faltes al SAGA?

    Hauríem de fer pressió perquè el Departament regalés netbooks com aquest als profes 😉

  4. Giorgio Grappa ha dit:

    Només hi he fet un parell de provatures, res de seriós ni de sistemàtic; però la primera impressió és que pot agilitzar una mica (només una mica) l’entrada de dades “en directe”. En canvi, si has passat llista “en paper” i, després, còmodament apoltronat en el despatx i amb un bon ratolí làser model Darth Vather, les vas passant, doncs, la veritat, no sé que serà més còmode.

    Això sí, si pots sortir de l’aula amb aquesta feina feta, doncs, millor, no trobes?

  5. SiscoGarcia ha dit:

    I tant que sí!

    … i no patisques que còmodament i despatx no s’avenen en el meu cas 😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s