Entorns d’escriptori: qui, que, com

Mentre remeno la xarxa a la recerca de pistes sobre com fer això o allò amb el gestor de finestres Menysquebox, dins de la llarga sèrie d’assajos que m’estic permetent abans de fer neteja de primavera i reinstal·lar tota la meva aldea gal·la, trobo, una vegada i una altra, els típics comentaris pontificals que afirmen que “Totxobox és una merda, color de merda: passa’t a Molabox, és més guai perquè és color del cel”, o aquells altres de “si no fas servir Friquibox, torna-te’n a les Finestrous, pringat!”, o encara els de “no us escalfeu el cap, Senzillbox és la millor solució per a tothom”; o, pitjor, aquells de “no necessites un entorn d’escriptori, posa-t’hi el gestor de finestres Menysquebox i la teva màquina volarà”, sense parar-se a considerar que no tothom té carnet de pilot.

Jo comprenc que, per a un nouvingut des del món dels sistemes monolítics, monocords i monòtons, tanta varietat a nivell d’entorns d’escriptori i de gestors de finestres arriba a ser angoixant; de fet, el nouvingut no sabia res d’aquests conceptes, li vénen totalment de nou. I comprenc que, en la seva innocència (com jo en la meva fa cinc anys), el nouvingut pregunti “quin és el millor entorn d’escriptori?”. Ell no ho sap encara (esperem que ho descobreixi aviat), però, en realitat, el que està preguntant és “quin és millor escriptori per a mi, en aquest moment i amb aquesta màquina?”

El que no comprenc, però, és que persones que diuen tenir experiència en el món GNU/Linux, puguin arribar a fer afirmacions tan categòriques, tan rotundes, tan universals, sense que els caiguin els xips de pura vergonya. I és que, al meu entendre, a poc que coneguis el complexíssim món de la informàtica (i no cal arribar a ser-ne un professional), t’adonaràs que la varietat de solucions és incomptable; cosa lògica, perquè la varietat de problemes i de situacions és infinita.

Així, doncs, davant de qualsevol pregunta, com ara la de “quin és el millor entorn d’escriptori”, com a mínim, penso, hom s’ha de plantejar tres qüestions bàsiques:

  • per a fer què;
  • perquè ho faci qui;
  • per fer-ho com.
El tipus de feina a realitzar (què) ens marcarà una sèrie d’exigències: s’ha de fer amb tal programa, o amb tal tipus de programa, que exigeixen una màquina de tal i tal característiques i un usuari amb tal i qual coneixements. Les característiques de l’usuari (qui) poden ser una font de limitacions: té tots els coneixements que cal tenir? està acostumat a aquest tipus de feina? o és la primera volta que seu davant d’un ordinador? quant de temps pot dedicar a l’aprenentatge del que encara no sap? està disposat a aprendre, o és d’aquells que es passen la vida bufant davant de les novetats? I, finalment, en quin entorn (com) anem a treballar? Un administrador de sistemes competent i simpàticde quina màquina disposem? hi haurà algú a prop a qui consultar els dubtes? hi haurà algú que ens resolgui els problemes? (Benauirats aquells que tenen a mà un administrador de sistemes competent i simpàtic.)

Així, i tornant al cas dels comentaris sobre els entorns de sistemes, jo preferiria que els defensors o detractors d’aquest o d’aquell fossin una mica més explícits i donessin alguna raó de les seves preferències; a ser possible, és clar, raons entenedores, a l’abast dels nouvinguts, que els les agrairan de tot cor. Raons de l’estil de “Totxobox està bé per als debutants, perquè no és gaire diferent del que ja coneixeu, els programes i les unitats són fàcils de localitzar i és sòlid, no l’espatllareu”; o com “si us perdeu per l’estètica, o si voleu un escriptori molt integrat, on no s’arriba a percebre el canvi d’un programa a un altre, Molabox és una gran opció”; o potser “si la vostra màquina va justeta de recursos, però no voleu renunciar a un entorn còmode, proveu amb Senzillbox; i, si encara voleu quelcom de més lleuger, intenteu-ho amb Menysbox”; o “si voleu tenir l’entorn més lleuger i, alhora, més estètic i més configurable i més modern, tan modern que els autors s’han compromès a tenir-lo sempre en fase prealfasuperinestable, no ho dubteu, instal·leu-vos Friquibox”; i, per acabar, “si el que voleu és toquetejar-ho tot, remenar-ho tot, muntar-ho tot al vostre gust fins a l’últim detall i no teniu por ni als fitxers de configuració ni a les clavades de pota, proveu amb un gestor de finestres com Menysquebox”.

I, és clar, qui diu entorns d’escriptori, diu programes, sistemes operatius, cotxes, llocs per viure… tot en particular i no res en general.

Ops, disculpeu, però no he trobat cap captura de pantalla ni de Totxobox, ni de Molabox, ni de Senzillbox, ni de Menysbox, ni de Friquibox, ni del gestor de finestres Menysquebox; però de segur que algun us sona familiar.

Powered by ScribeFire.

Anuncis

Quant a Giorgio Grappa

Algú fa cas de les coses que els blocaires escriuen sobre ells mateixos? El comentari més sincer que he llegit als "about me" és aquell de: "si vols saber res de mi, pots llegir el meu bloc."
Aquesta entrada ha esta publicada en reflexions. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Entorns d’escriptori: qui, que, com

  1. SiscoGarcia ha dit:

    Aquest cop l’has clavada amb la foto de l’administrador de sistemes; aquest sí que em resulta familiar 😉

  2. Giorgio Grappa ha dit:

    No ho he pogut evitar… hi hi hi!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s